Parafrasejant la mítica frase (“Que n’aprenguin”) que l’expresident del Barça Joan Laporta va fer cèlebre durant el seu mandat, l’eliminació a quarts de final de la Champions per tercer any consecutiu ens demostra que els blaugranes no n’han après. La Roma, inesperadament, va estroncar el camí cap al títol més il·lusionant. És un moment de decepció màxima per al barcelonisme, que no s’esperava un pal d’aquesta magnitud.
La poca dosificació ha fet que l’equip hagi arribat, un cop més, massa sobrecarregat al tram final de temporada. Valverde ha utilitzat un gruix de jugadors de manera sistemàtica, i aquesta manca de rotacions durant tants partits ha passat factura en el moment més inoportú. Ja feia setmanes que es detectava que l’equip no acabava de rutllar, però no es volien encendre alarmes confiant que a l’hora de la veritat els jugadors estarien a l’alçada. Doncs malauradament no ha estat així, i la davallada física es va evidenciar clarament a l’Olímpic de Roma.
El més indignant va ser veure com l’espectacular intensitat dels romans va desactivar completament els de Valverde. I això és molt greu. Se sabia que la Roma aniria al màxim perquè ho tenia tot a guanyar i res a perdre. Però es va caure en la mateixa indolència de, per posar dos exemples recents, les desfetes de l’any passat a París (4-0 que posteriorment es va poder remuntar a la tornada) i a Torí (3-0 que va sentenciar els blaugranes a ser eliminats, com ara, a quarts de final). A Roma, el conjunt barcelonista es va defensar com un equip petit, no va ser capaç de tenir la possessió en cap moment i va donar sensació d’especular amb el resultat i sobretot d’una preocupant impotència.
Poruc plantejament de Valverde, repetint el 4-4-2 de l’anada amb Semedo al lateral i Sergi Roberto de quart migcampista per la dreta, deixant Démbélé a la banqueta. La mateixa poca ambició que en l’anada. Després, la motivació superlativa dels italians, amb una agressivitat al límit, va avortar qualsevol intent de reacció dels culers.
No és moment de cremar-ho tot, perquè la temporada fins ara ha estat molt bona. Però tothom es veia ja a semifinals de Champions, i la sensació és de contrarietat. Ara toca rematar la Lliga i guanyar la final de Copa contra el Sevilla de manera convincent. Malgrat que tampoc compensarà el desencís que deixa aquesta prematura eliminació a la màxima competició continental, és el mínim exigible a aquestes alçades. Després ja es faran totes les anàlisis necessàries, que hauran de ser profundes.
