Com no podia ser d’altra manera, el primer secretari del psc-PSOE [escriure psc en minúscules no és un error de redacció, és per posar en evidència l’actual relació de forces entre qui mana i qui obeeix en el socialisme (sic) espanyol] ha sortit a la palestra fent unes desafortunades declaracions. “L’ambient polític amb què s’arribi a la celebració del judici de l’1-O pot condicionar la sentència judicial”. És com dir-nos: “Porteu-vos bé, sigueu bons nois, rebaixeu les vostres pretensions, que si no us tocaran el crostó”. Inaudit és evidenciar que ell tampoc creu en la separació de poders a Espanya i que els jutges estan sota pressió dels polítics unionistes. Res de nou, Iceta no enganya, és com l’esclau que es resigna al seu estat i espera que l’amo no el pegui massa i li doni algun rosegó de pa per anar subsistint miserablement. D’això se’n diu covardia per no intentar canviar la realitat. En el futur arribarà el dia, sense ànim de revenja, que es passaran comptes, a tots aquells que han donat suport a l’Estat espanyol i a les polítiques de repressió, com també a aquells que s’han mantingut al marge per una pretesa neutralitat, que quan hi ha una gran desproporció a favor d’una de les parts es converteix a donar suport a favor del poderós en contra del més dèbil. En la visita a Sud-àfrica de la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, un periodista li preguntà: “Que va fer vostè per ajudar Nelson Mandela?”. La senyora va quedar ben descol·locada. Malauradament, serà una pregunta que a uns quants també se’ls farà a casa nostra i hauran de rendir comptes.
