No recordo quan vaig començar a menjar compulsivament. És com si hagués nascut ja sent menjadora compulsiva, perquè m’expliquen que ja de petiteta, quan menjava, mai no en tenia prou i sempre volia que me’n donessin més.
Vaig ser una nena grassoneta i, com més anys feia, més quilos acumulava, fins que vaig agafar un pes exagerat.
El meu sobrepès va fer que a l’adolescència comencés la sèrie de dietes i, per tant, les conseqüents pujades i baixades de pes. Era capaç de restringir-me patint molt i practicant hàbits poc saludables per tal de baixar de pes. Quan ho aconseguia, al cap de molt poc, el meu pes tornava a augmentar i recuperava el que havia perdut o més. Vaig acabar sent un io-io.
La meva compulsió es va disparar de tal manera que la meva vida era un desastre, però jo ho atribuïa a la falta de voluntat i constància.
Havia provat tota classe de règims i teràpies i ja estava desesperada perquè cap tractament ni dieta havia aconseguit una recuperació duradora.
Un dia passejant vaig veure un cartell d’una reunió informativa de Menjadors Compulsius Anònims i vaig anar-hi perquè intuïa que alguna cosa diferent hi trobaria.
En sentir els oradors vaig sentir-me ràpidament identificada amb ells, perquè explicaven el que m’estava passant a mi. De vegades no podia parar de menjar encara que volgués.
Em vaig adonar que el que tenia era una malaltia i no només física. Les emocions em poden portar a menjar, si no les tracto, encara que no tingui gana. Per aquest motiu diem que cal una recuperació física, emocional i espiritual.
Un programa de vida que és com el dels Alcohòlics Anònims. Unes eines i uns companys m’ajuden a curar-me interiorment perquè d’aquesta manera, des de l’interior, pugui curar l’exterior.
Si hagués seguit menjant com ho feia abans no m’hauria omplert mai. Per més que hagués menjat no en tindria mai prou. El buit que jo sentia no s’omple amb menjar, s’omple nodrint l’esperit i treballant les emocions.
Estic molt agraïda per haver trobat Menjadors Compulsius Anònims perquè estic tornant a la vida. M’adono que abans només sobrevivia.
El meu objectiu actual és omplir els anys de vida i no la vida d’anys.
