El passat 22 de juliol aquest mitjà publicava una entrevista a Joan Ramon Riera, regidor de les Corts. Allí el regidor aprofitava per qüestionar l’activitat que la Xarxa d’aliments de les Corts venim desenvolupant des de fa mesos, amb l’eclosió de la COVID-19. Vagi per endavant que la Xarxa no tenim per objecte atendre les declaracions del regidor, per falsioses que resultin. La nostra preocupació són les famílies que cada divendres vénen a recollir un lot de productes alimentaris i higiènics. Saber com estan, les dificultats amb què es troben per sortir de la situació que els ha tocat de viure -incloses traves administratives-, com ho porta la mainada si en tenen, què necessiten per menjar, etcètera, és la nostra prioritat. Això no obstant, atès que el regidor ens qüestiona i es parapeta rere l’excusa del model de Serveis Socials -com si l’acció política estigués al marge d’aquest model-, creiem necessari replicar-lo i recordar-li la seva responsabilitat.

Si bé estem d’acord que, com deia ell, “repartir menjar […] no ens traurà de pobres” (nosaltres, però, ho expressaríem amb una altra sensibilitat), també és veritat que l’accés a l’alimentació és una necessitat essencial prèvia indiscutible. Llevat que s’intenti manipular l’opinió pública caldria acceptar que primer, el que cal, és garantir l’accés a l’alimentació. El model del regidor no garanteix aquesta prioritat. L’any 2019 l’Ajuntament va invertir un 0,12 % del seu pressupost total a l’alimentació de persones vulnerables en situació precària. L’indicador parla per si sol. I si del que es tracta és d’anar a un model de Serveis Socials que treballi per crear oportunitats ens sobta que el regidor no acompanyi de mesures les seves paraules: invertir el 12,77 % del total del pressupost a Serveis socials i promoció social entre tots els seus programes (per cert, no n’hi ha cap d’específic de creació d’oportunitats), atesos els diferents fronts i problemàtiques d’aquesta àrea (gent gran, joventut, immigració, persones discapacitades, infància i adolescència…), és del tot insuficient. Amb aquesta política d’inversió el seu pretès model de creació d’oportunitats per treure de pobres és, com a mínim, una ocurrència. De fet, és vergonyós que el regidor contraposi la creació d’oportunitats amb les “cues de la fam” quan des del Grup d’habitatge de les Corts som víctima i testimoni de com Serveis Socials no sempre pot satisfer l’alimentació de les famílies.

Així les coses ens preguntem per què en l’entrevista el regidor ens qüestiona. Potser recela de les veïnes i veïns quan ens enxarxem per trobar solucions que l’administració no satisfà? Potser no li agrada que es conegui que a les Corts també es passa gana? No ho sabem. En qualsevol cas seria obscè que la seva crítica a la Xarxa fos resultat de la incapacitat del govern de coalició de l’Ajuntament de què forma part -amb rèplica a Madrid- per acabar amb la gana. En un món on es perden o desaprofiten 1.300 milions de tones d’aliments anualment criticar el nostre model, basat en el reaprofitament i reciclatge d’aliments, sense una alternativa de solució ens sembla demagògic.

Acabem amb un reconeixement a tota la gent, entitats i comerços que fan possible la Xarxa.