Aquests últims dies s’ha produït una notícia que ha passat mig desapercebuda i no se li ha donat la importància que té: la formació política Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) ha presentat al jutjat petició de “suspensió de pagaments” per valor de nou milions d’euros, acompanyada d’un ERO per als seus treballadors. Déu n’hi do, tractant-se d’un partit que havia perdut la visibilitat mig amagat entre els comuns…

El mateix cas, però corregit i augmentat, que la desapareguda Unió Democràtica de Catalunya. La fallida dels democristians va pujar fins als 25/30 milions.

I els socialistes? També agobiats pels deutes van haver de vendre la seu del C/ Nicaragua, a les Corts, per anar-se’n a un local del C/ Pallars, al barri del Poblenou. Tot i així, segons el seu web encara han de cobrir un romanent de deu milions.

I què dir dels convergents? Van abaixar persianes al C/ Còrsega amb destí al C/ Provença i, poc després, un nou trasllat, aquesta vegada al C/ Calàbria. La veritat, però, és que no s’ha dit ni publicat que totes aquestes mudances fossin obligades per raons econòmiques. Suposo que, com sol passar, la veritat s’acabarà sabent.

Tant que es parla de transparència, hauríem de saber amb què s’han gastat tants diners. Suposo que no amb sobres de color negre. Només faltaria. Quina lliçó es desprèn de tot això? Que si no han sigut capaços d’administrar les seves economies, què faran en el cas que arribin al govern? Per posar-se a tremolar.