Els partits catalans van consensuar, durant hores de reunió al Palau de la Generalitat, la tàctica de la revolta en clau política i civil que ens ha de portar a que poguem triar el nostre destí i els dels nostres fills. I més de 900 alcaldes van demostrar el seu suport al President de la Generalitat de cara la consulta del 9 de novembre. Caldrà en un punt o altre que trenquem la legalitat espanyola, responent de forma natural a la legitimitat catalana –expressió de la voluntat popular–, i aquell dia ens ho haurem guanyat. Vencerem en comptes de resistir. No ens concediran res, no hauríem de voler concessions o gràcies; si volem ser lliures de debò i tenir una democràcia de primera divisió ens ho hem de guanyar, ho hem de conquerir plegats. Hem fet un pas important.
Diuen les veuetes amagades a cau d’orella que ja hi ha oferta espanyola. No us penséssiu pas que és una oferta econòmica, un pacte fiscal, ni cultural en forma de competències exclusives. Diuen les veuetes que el PP i el PSOE estarien d’acord en estudiar i tirar endavant, ves a saber quan i com, una reforma constitucional que admetés el dret a l’autodeterminació dels pobles, i que així nosaltres podríem marxar legalment i ells salvarien la cara a la seva legitimació com a estat de dret.
Evidentment, una oferta així té orelles disposades a escoltar-la aquí a casa nostra. Són aquelles que curiosament avui dia estan en contra de la consulta o, si hi estan a favor, votarien que no, o a la brava o disfressat de federalisme. I no són pocs.
També ens resulta igualment evident que això no deixa de ser un xutar la pilota uns quants anys endavant per part de l’Estat, amb l’esperança de canviar la predisposició dels catalans a fotre el camp, ara més que mai majoritària. Un procés que netegés la cara a la democràcia espanyola i que els donés temps a deixar-nos d’escanyar, amb quatre gestos cara el poble i quatre duros a les elits nostrades, a fi i efecte de rebaixar el que ells anomenen ‘suflé’ i que nosaltres tenim per voluntat de ferro colat –almenys els Onzes de Setembre, segur–.
La recuperació de les nostres llibertats vindrà quan desobeïm i deixem clar que no hi ha marxa enrere. I això és bo. Demostrarà que som un poble adult i civilitzat, i que la llibertat es pren i no és demana. I és aquí on volia arribar…
Les democràcies són millors, més sanes i més eficients en tant en quan són viscudes com victòries del poble. Aleshores són menys corruptes i més de tothom, perquè són conquerides. No com passa quan són concedides. Quan les elits et munten una revolució lampedusiana des de d’alt et trobes amb els presidents dels màxims òrgans de la judicatura amb carnet del partit del govern. Acabes topant amb milers d’aforats. Les garanties processals castiguen al pobre i allunyen els rics de la presó. I quan un financer de les elits provoca un terratrèmol, l’indemnitzem entre tots pels segles del segles. Els catalans hem decidit guanyar-nos la llibertat, i ho farem peti qui peti.
