La Diada de Sant Jordi vaig passejar Rambla Catalunya amunt, obrint-me pas entre les masses agressives que buscaven Pere Navarro per amenaçar-lo, emplomar-lo amb quitrà, i passejar-lo pel cap i casal assegut en un rail de tren, per a major escarni del federalisme i glòria de la bruixa de la Rosa Díez.

És que jo no ho sé si ja us havíeu adonat mentre passejàveu a la recerca del tortell de nata dominical, però ara resulta que els independentistes catalans som d’armes prendre. I suposo que em permetreu la traducció del “armas tomar”, però és que tants anys de rebre hòsties com un pa de ral cada cop que se’ns ha acudit anar a fer el trabuc en contra les Espanyes han acabat per fer desaparèixer del nostre diccionari expressions populars que ens remetin a l’ús de la força per convèncer físicament l’adversari que està en un error.

El fet que un espanyol li trenqués els morros d’una galeta al pobre republicà Alfred Bosch per atrevir-se a ser candidat d’ERC va ser un accident, una qüestió aïllada, un esdeveniment baladí. Els candidats espanyols a les europees poden tenir un mal moment i assaltar la delegació de la Generalitat a Madrid, normal, no? Les pallisses policials als afeccionats del Barça al crit de “catalán de mierda” són respostes coherents i proporcionades a la provocació orquestrada pels coneguts filo-etarres d’entitats bèl·liques com l’ANC o bé Òmnium Cultural. Ambduesorganitzacions para-militars de radicals que ja preparen pogroms i ràtzies contra la majoria silenciosa dels peperos, armats d’un flabiol i carregats de llonguets d’abans-d’ahir com a munició llancívola. El clima de crispació, que ens hem inventat els catalans, passant-li el ribot a l’Estatut i autorecollint-nos firmes en contra la perversa idea d’anomenar-nos nació, ha acabat per provocar que una senyora sense filiació política coneguda –però segur, segur, segur, i tan cert com verídic, que hooligan de la Rahola, en Pep Guardiola i lectora de l’Avui- hagi donat un cop de puny al nas de Pere Navarro.

Atureu les màquines i les rotatives! Obriu Twitter i micròfons constitucionals! S’obre la veda de la por a l’independentista kaleborrokista catalanufo! Que ja se sap que el moviment per la independència és cosa de nazis amb barretina que intenten amagar les retallades de la dreta neo-liberal de l’embogit Ártur Mas –així accentuada la Á-. Ai Navarro… quin paper d’estrassa t’ha tocat en això de la Història de Catalunya en fascicles col·leccionables de Planeta Agostini. Ho sento molt, Pere Navarro, tant l’hòstia que t’han donat, com l’ús execrable, mentider i sobradament electoralista que n’esteu fent tu i els quatre gats que quedeu al PSC.

per Carles Savalls

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram