Davant un problema, cal saber si el subjecte el percep com a tal, si vol resoldre’l, si ho comprèn i si té la capacitació per solucionar-lo. En aquest moment, després de la presentació del seu “programa comú progressista”, Pedro Sánchez ens ha demostrat, per enèsima vegada, que no percep el problema català, o no vol resoldre’l, o no el comprèn, o no té la capacitació per resoldre’l.

La història ens ha ensenyat que l’estat espanyol només percep i està capacitat per perpetuar i maximitzar el seu poder centralitzador. És un forat negre que tot ho absorbeix i destrueix tot el que li és diferent.

I la mostra de la seva major falsedat la manifesta amb la repetició del seu mantra que el problema català és de convivència, i així ens menysté i ridiculitza; fórmula repetida pels seus escuders Ábalos, Borrell, Calvo, Celaá, etc. I, d’aquesta manera, tanca el seu cercle “virtuós”, ja que soluciona la seva dissonància cognitiva potenciant el seu atavisme.