El govern espanyol fa servir el recurs al Tribunal Constitucional (TC) com un dispositiu per ofegar tots els catalans. Ara contra l’impost als dipòsits bancaris, perquè d’aquesta manera la Generalitat no pugui recaptar i els catalans cada dia tinguem un estat del benestar més degradat. Així no es pot viure: això és una dictadura encoberta. Ja n’hi ha prou d’aquest color, senyors de Madrid. Els catalans ja no podem seguir en un Estat espanyol tan poc respectuós envers la justícia fiscal, la diversitat i els fets diferencials. Ja estem farts de pagar-ho tot i, a més, ser diàriament insultats i menyspreats. Hem de marxar de totes totes.
No pot ser, de cap de les maneres, que Catalunya arrossegui un dèficit fiscal monumental, que d’ençà de 1986, és de 16.000 milions anuals. De fet, no hi ha dubte que, en els darrers temps, el recurs al Tribunal Constitucional s’ha convertit, per part de l’executiu del Sr. Rajoy, en el millor mecanisme per recentralitzar l’Estat espanyol i, sobretot, per laminar el ja molt degradat i minoritzat autogovern de Catalunya. Perquè no és només l’impost als dipòsits bancaris, sinó que també són una infinitat de lleis, des dels horaris comercials fins a la Llei Wert, en què el govern espanyol interfereix d’una forma intolerable i fa la vida impossible al govern català. I tot això té una repercussió directa molt negativa a Catalunya; és a dir, és una autèntica mortificació de la vida diària dels ciutadans de Catalunya.
