La nostra societat progressa quan els beneficis socials són per a una majoria. Així va ser el somni de la Il·lustració del segle XVIII amb una educació universal i gratuïta per als nostres xavals, cosa que va arribar dos segles més tard amb l’escolarització global del segle XX.

La història va molt lenta amb les seves intencions i es regeix pel principi de tres passos endavant i dos enrere. Ara, amb la Covid, podem anar pensant a accelerar en positiu la història. Només amb lògica, i sense prejudicis i interessos, podem aconseguir l’objectiu per tal que la història no es quedi encallada de nou.

Les desigualtats socials vigents i arcaiques es van deure als grans quadres d’influència. Així podem desitjar que la ideologia, el poder i la riquesa d’uns pocs regeixin el nostre futur post Covid. En això, la banca, les oligarquies, la religió i fins i tot la monarquia podrien donar el seu do de pit en pro d’una societat millor que ho agrairia.

En cas contrari, la història seguirà en el seu bucle etern entre interessos, prejudicis i ideologies. Algú em sent?