Confesso que he decidit retirar-me del món de la informació i viure en la més completa ignorància, per poder preservar la meva salut mental i, de retruc, la física. No puc pair tants despropòsits i situacions inversemblants que mai, a la meva vida, ni en els somnis més destructius, hauria pensat que es farien realitat.
Què punyeta ens està passant? Cada dia t’assabentes de notícies que, almenys a mi, em fan molt de mal. El 27 de gener, al telenotícies de TV3, em vaig haver de pessigar per assegurar-me que les imatges que estava veient eren reals. Va ser dur presenciar com, després del discurs del Molt Honorable president Torra defensant la dignitat que mereix la presidència de la Generalitat, mentre uns diputats de Junts per Catalunya s’aixecaven aplauidint fervorosament, els seus socis de govern restaven quiets al seu escó! Em falten adjectius per expressar la vergonya aliena que vaig sentir. Si no se senten capaços de posar-se d’acord per defensar la institució, val més que es quedin a casa. I pensar que es creuen capacitats per dur-nos a la independència… No ens enganyem, així només ens conduiran al fracàs absolut.
El mateix dia, l’Ajuntament va rebutjar que Barcelona tingués una seu del museu Hermitage de Sant Petersburg. Colau i els qui li han donat suport en aquesta lamentable decisió hauran d’explicar-se molt bé. Per cert, que l’alcaldessa, en assolir el càrrec, ja es va mostrar poc disposada a seguir optant al Mobile, encara que després la van fer rectificar. I això per ser d’esquerres?
