Vine, filla, no pateixis. Si el toro no pateix, tu tampoc. Has de ser forta com ell i divertir-te com ell. Acompanya’m, que t’ensenyaré què és la vida. La vida és aquesta quadra on entrarem, la plaça rodona de l’arena on et portaré després i l’animal que morirà davant nostre amb un somriure d’orella a orella. D’orella tallada a orella tallada. Y el rabo también. Això és la vida.
No facis cas al que et diguin els altres. Els altres no entenen d’on venim ni la història familiar que ho justifica tot. Són esvalotadors i prou. Pensa que només farem el que ja va fer amb mi el meu pare i el que va fer amb ell el meu avi, així que no cal que en cap moment et passi pel cap la idea que això que estem fent és immoral o sàdic. És la tradició, i la tradició s’ha de respectar sempre. Què hi ha, filla meva, més fort que la tradició? Què hi ha més potent que l’argument del costum? Què pot superar la força d’haver fet les coses sempre d’una mateixa manera? És igual, no m’ho contestis ara, que amb 5 mesos prou feina tens amb mantenir el cap a lloc. Però quan creixis envoltat de toros ajaguts al teu davant, regalimant, ho veuràs clar. Igual que ho va veure el teu pare, el teu avi, el teu besavi.
Ara ens farem una foto mentre toregem la bèstia. Una bèstia tocada i retocada durant mesos. Potser li hauran llimat les banyes, potser li hauran penjat sacs de sorra al voltant del cos perquè la vida li faci pujada abans de sortir a la plaça, potser l’hauran drogat una mica. Però només perquè gaudeixi. Notes com ens deu pensar des de la quadra? Notes com la mirada li gaudeix tota ella? És molt probable que faci hores que està tancat en un lloc sense llum, a les fosques, perquè després l’encegui la realitat que tindrà al davant. I saps per què, filla? Perquè ho mana la tradició. Quan siguis gran la tradició manarà la teva vida. I ben fet que farà.
No deixis que ningú t’intenti inculcar mai valors que posin en dubte el que es feia fa quatre segles. No ho permetis, que no et manipulin el pensament. Vine, puja, que torejarem junts. Que aquí el més important no és el futur que ve, sinó el passat d’on venim. No miris endavant, mira enrere sempre. Així podràs justificar millor cada bèstia que et caigui morta a pocs metres. I així faràs callar els valents que et critiquen mentre envien els seus nens a la mort, a la tortura, al drama humà de fer castells.
