Juliol del 1977. La humanitat descobreix que els EUA han estat provant en secret una cosa anomenada bomba de neutrons o “bomba neta”. SEN-SA-CIO-NAL! Una bomba “neta”, en contraposició amb el concepte de “bomba bruta”, intentava instal·lar la idea que era una bomba bona, amable, que es dutxava cada dia. Vaja, una bomba que era una bellíssima persona. El nom, possiblement, fou un dels primers exemples del que després seria la moda consistent en l’ús d’eufemismes diversos per evitar dir les coses pel seu nom real.
El cas és que la bomba era neta perquè només matava gent i deixava els edificis sencers. Un detall molt bonic, d’altra banda. The New York Times va dir que era una bomba capitalista perquè preservava la propietat privada. Els seus defensors (de la bomba) deien que seria molt útil, sobretot a Europa, perquè no feia malbé “el patrimoni històric i cultural dels seus edificis”. Un detall farcit de tanta sensibilitat que no em negarà que mereix una abraçada molt cordial per als seus autors, oi?
Els eufemismes sobre les armes, usats per no dir que maten persones, han anat evolucionant fins a arribar a Josep Borrell, actual ministre d’Afers Exteriors. Ell és l’autor de la simpàtica frase expressada fa uns dies: “A l’Aràbia Saudita hi enviarem armament de precisió que no produeix efectes col·laterals” perquè “fan diana amb una precisió extraordinària”. I, la veritat, això és un consol que ni s’ho pot imaginar. Sabent això, que fan diana amb gran precisió, és a dir que maten bé, ara ja estic molt més relaxat.
El problema de la cosa és que Borrell ha hagut de fer aquest equilibrisme per salvar un acord amb els saudites que inclou construir cinc corbetes a les drassanes de San Fernando (Cádiz). O sigui, els senyors del regne de Saüdvan van dir a Espanya: si voleu un contracte multimilionari per fer uns vaixells i donar feina a una zona amb greus problemes d’atur, us mengeu això de vendre’ns les armes. I Espanya només va poder triar si s’ho menjava amb patates al caliu o amb patates rosses.
No, no acabarem amb les guerres. I els humans seguirem fabricant armes per matar-nos perquè 1/ són un gran negoci i, 2/ sobretot, perquè ens matem entre nosaltres des de molt abans d’Atapuerca. Però home, una miqueta de respecte per la nostra intel·ligència sí que caldria, no?
Si Borrell, o qui sigui, surt a dir que vendran bombes molt boniques perquè són senzilles i tendres, vol dir que es pensa que som imbècils. No, escolti, ja ens pot dir la veritat. Les armes maten, amb precisió o sense. I tots ho sabem perquè fa anys que ens afaitem (o ens depilem). I, de vegades, per no arruïnar una zona ja prou arruïnada i per evitar conflictes socials derivats del no futur, un estat ha de vendre armes i si cal s’ha de vendre l’ànima. I una part de l’opinió pública estarà d’acord amb fer-ho i una altra no. I vendre armes a un país com l’Aràbia Saudita és motiu de crítica. Molta. Però això va amb el sou del polític. La vida és dura. I la del polític, més.
En tot cas, és millor rebre crítiques per prendre decisions que poden agradar més o menys que no per intentar enganyar (molt) la gent amb explicacions de nivell de classe dels Dofins.
Publicat a El Nacional.cat
