D’aquí a uns dies el PSOE (no sé si també el PSC) ens enviarà la senyora Susana Díaz, presidenta de la Junta d’Andalusia, per explicar-nos la importància que té Catalunya per a Espanya i Espanya per a Catalunya, i nosaltres, com uns beneits, sense assabentar-nos de tot això. Si serem desagraïts, amb el seu discurs veurem la llum! Una senyora que a la seva presa de possessió com a presidenta de la Junta va dir que treballaria amb totes les seves energies perquè Catalunya segueixi sent Espanya!? Això és part del seu programa de govern?
Innocent de mi, em pensava que el programa hauria de ser treballar per treure Andalusia de la misèria, posar en clar el tema de les “peonadas”, els fons de cooperació, dels ERE i de tants i tants problemes que tenen. L’estratègia de portar una andalusa a Catalunya és un símptoma més que al PSC-PSOE han perdut el sentit de la realitat. Fa 35 anys, quan venien Felipe González i Alfonso Guerra, de descamisats amb americana de pana i pedaços de cuir als colzes, la cosa quedava bé per parlar entre “paisanos”. Però ara, la meitat dels emigrants andalusos de l’època ja són morts o gaudeixen de l’estada a una residència. Ara vindran a parlar als fills i nets d’aquests que, per sort, molts ja estan integrats i no combregaran amb les rodes de molí que els voldran endossar amb discursos populistes, que ja n’estan vacunats d’aquestes falòrnies.
Queda ben clar que amb aitals amics no ens calen enemics. Moltes gràcies, amics per sempre, per la bona entesa. Una abraçada.
Per Jordi Lleal
