Estic totalment d’acord amb les afirmacions del senyor Juan Rosell. Europa fa canvis en pensions i a Espanya alguna cosa caldrà fer. El que vostè insinua, però, és que donat que la classe ‘obrera’ (li ho dic així perquè m’entengui millor) també acusa l’increment de l’esperança de vida, sembla que resulta incomode que els jubilats i pensionistes cobrin durant massa temps llurs pensions, que no és el mateix que massa diners. Doncs, per seguretat d’alguns, que es ‘treballi’ fins als 70 anys amb la finalitat d’endarrerir les prestacions de jubilació, diu vostè.

Amb la crisi, que vostès han sabut agreujar a la perfecció, no descobreixo res de nou dient que és i serà complicat aconseguir ocupació (ocupació legal, és clar). Per tant, la manca d’ocupació causarà manca de períodes de cotització, sent un gran inconvenient per poder assolir la carència necessària dels 40 anys de cotització. Així doncs, quan s’assoleixin els 70 anys, quantes persones tindran els 40 anys cotitzats? I sobre quines cotitzacions? Seran a temps parcial, per temporades, per dies? En aquest cas no seran pas a temps complert, generant bases de cotització mínimes i a temps parcial, quedant les prestacions de les pensions reduïdes dràsticament segons carències de cotització i a raó de les minvades bases de cotització.

La precarietat econòmica i les necessitats familiars obligaran a començar la vida laboral als 18 anys o en alguns cassos als 16. Doncs resultarà que, si s’ha tingut sort, als 56 ja s’hauran complert els 40 anys de cotització necessaris per jubilar-se, per quan es tinguin els 70 anys tenir dret a “una prestació”, segons vostè. Ara bé, i els 14 anys restants de cotització fins als 70? Doncs miri vostè: d’alguna manera s’haurien de computar i que suposessin una millora a l’esmentada prestació. Deixin de mirar-se el melic i pensin realment en la gent.

Senyor Rosell, vostè disposa de les dades necessàries per saber quants treballadors cotitzen per sobre de la base màxima. Em refereixo als que, com vostè, cobren quantitats significativament elevades i que cotitzen el que cotitzen. Em refereixo a tots els àmbits: polítics, patronals, empreses públiques, mixtes, de serveis (electricitat, aigua, gas, telefonia, correus). Sí, en sou molts, entre directors generals, presidents i consellers d’administració, consellers delegats, gerents, alts funcionaris i, perquè no, esportistes professionals.

Doncs miri Sr. Rosell, abans de castigar els de sempre, facin allò que tant els agrada. Creïn una comissió d’estudi i calculin, per exemple, quin major ingrés a la tresoreria de la seguretat social suposaria desbloquejar la base màxima de cotització, sobre la quota del treballador, per tal d’evitar un major cost laboral a l’empresa. Aquest desbloqueig hauria de ser equitatiu i fet honestament per trams d’acord amb la remuneració bruta del treballador (els sobres també). Aquest increment de despesa mensual, resultat de l’increment de la cotització del propi treballador, repercutiria en la seva futura prestació de jubilació, no incrementaria les despeses laborals empresarials i segurament permetria reformular el sistema de pensions. Doncs sí, alguna cosa s’ha de fer Senyor Rosell. Fer les coses pensades i ben fetes.que pot arribar a ser esperpèntica.

Per Emili Redó

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram