Can Capellanets està situat a la confluència dels carrers Galileu i Remei i amb els anys la finca s’ha anat degradant. Foto: Línia Les Corts
Passen els mesos i a la finca de Can Capellanets, a la confluència dels carrers Remei i Galileu, tot segueix igual. El projecte de la propietat, la Fundació Sant Josep Oriol –pertany a l’Arquebisbat–, per tal de construir-hi una residència de gent gran segueix encallat des de fa anys.
I és que aquest projecte ha topat amb dos problemes que no són menors. Primer va ser la pressió veïnal contra les intencions de l’Arquebisbat, que va néixer el 2017 quan els veïns es van assabentar d’un primer projecte que preveia la construcció d’una residència d’investigadors i estudiants, on hi veien un hotel encobert. No a l’hotel del Bisbat, va ser el primer lema de les protestes. Més endavant, a causa de la pressió veïnal, el projecte es va transformar en una residència de gent gran. El disseny previst també va aixecar polèmica, ja que es preveia construir més enllà de l’edifici antic i també, segons denunciaven els veïns, els jardins de la finca encara corrien perill. Uns veïns, per cert, que sempre han deixat clar que no rebutgen la construcció d’una residència, però sí que demanen que es faci sense fer noves edificacions i respectant els jardins.
Això seria un breu resum de l’oposició veïnal, dirigida des de la Plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts. També cal recordar, però, el conflicte que hi ha obert entre la Fundació Sant Josep Oriol i l’empresa promotra l’Onada Serveis, que havia de ser l’encarregada de construir la residència per posteriorment gestionar-la. Això, però, es va tòrcer a finals del 2021, quan l’Arquebisbat va decidir rescindir el contracte amb l’Onada perquè volia reorientar el projecte, en una decisió on de ben segur que les queixes veïnals també hi van jugar un paper.
Contenciós judicial
En aquell moment, però, l’Onada va interpretar que l’acord amb l’Arquebisbat era del tot vàlid i, per sorpresa, va començar a fer les primeres obres de conservació de la finca, cosa que d’altra banda l’Ajuntament exigia per l’alt nivell de degradació de l’edifici i tota la finca. Aquí és on es va fer evident que les coses entre l’Arquebisbat i l’Onada no acabarien bé i, quan això passa, normalment arriba l’hora de la justícia, com així ha estat. De fet, i aquesta és la novetat més recent de tot aquest enrabessat conflicte, fa 15 dies la Fundació Sant Josep Oriol presentava el contenciós judicial contra l’Onada per tal que sigui la justícia qui esclareixi si, tal com defensa la propietat, no hi ha cap lligam contractual entre les parts. Com sempre passa amb aquests casos, la resolució va per llarg.
Foto: Línia Les Corts
L’Onada, “l’únic fre”
I com ho veuen tot plegat des de la Plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts? Lògicament, l’entitat veïnal segueix preocupada pel futur de la finca i recorda que la Fundació Sant Josep Oriol i l’Arquebisbat “s’han compromès privada i públicament a dur a terme un nou projecte que respecti l’edifici protegit i el jardí del carrer Galileu” i acusen l’Onada de ser “l’únic fre” perquè aquest compromís no pugui tirar endavant. “Els hi és igual que les associacions i entitats del districte diguem que no volem el seu projecte perquè desfigurarà el barri i destruirà un jardí”, afirmen amb contundència des de la plataforma.
En paral·lel, la mateixa entitat remarca que tot aquest conflicte no és una problemàtica entre privats, tal com afirmava el socialista Jaume Collboni en una entrevista a la darrera edició de Línia Les Corts. “Aquí parlem d’un edifici amb protecció patrimonial, d’un jardí que es pretén destruir en un moment d’emergència climàtica i de 26 associacions de veïns i entitats que s’han posicionat en contra d’aquest pla”, remarquen des de la Plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts com a resposta a les paraules de Collboni.
