El preu del lloguer no ha parat de créixer els últims anys. Foto: Districte

L’activisme veïnal, al districte de les Corts, no és comparable al que hi ha en altres zones de la ciutat com poden ser Gràcia, Sants, Poblenou o els barris de Ciutat Vella, per posar uns quants exemples. Això, però, no significa que no n’hi hagi, ni de bon tros. De fet, la problemàtica amb els lloguers que viu la ciutat està fent créixer l’activisme al voltant de l’habitatge en molts punts de Barcelona, i les Corts és un d’ells.

Parlem del Grup Habitatge les Corts, una plataforma amb poques setmanes de vida i que de moment només té una dotzena d’integrants. Tot i que ha nascut a l’entorn de militants de la CUP i es defineixen com una secció de l’Ateneu Popular, el seu objectiu és ser del tot transversals. “A les Corts els preus del lloguer són molt alts, entre els 900 i els 1.000 euros de mitjana, i això està provocant problemes greus a molta gent”, explica a Línia Les Corts un dels seus integrants, en Vicens. L’objectiu del col·lectiu, afegeix, “és fer d’altaveu i donar un servei públic a la gent que es pugui trobar en una situació delicada amb el seu lloguer”. 

De moment el Grup Habitatge les Corts no té la capacitat de mobilització que tenen entitats similars de Gràcia o Sant Antoni, per exemple. Tot i això, ja té relació amb el Sindicat de Llogater, convertit en el referent de la ciutat en tot allò que té a veure amb reivindicacions que tenen a veure amb el lloguer. Aviat tenen previst començar a mostrar un perfil més públic amb l’organització d’algun acte o alguna protesta.

ELS PREUS, DISPARATS
L’organització veïnal per denunciar la situació dels lloguers a Barcelona és una realitat que ha anat en paral·lel a l’increment dels preus. De fet, segons un estudi de Fotocasa presentat recentment, al districte l’increment del preu del lloguer entre el 2013 i el 2017 va ser del 46%. Només a Sant Martí (49%) i a Sants-Montjuïc (47%) va ser superior. L’estudi també apunta que el 2013, per un pis de 80 metres quadrats, al districte es pagaven 845 euros, mentre que el 2017 se’n pagaven 1.237.

Un altre estudi, en aquest cas molt més extens i detallat, és el que es va presentar dimarts passat des de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB), un organisme impulsat per l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Una de les seves principals conclusions és que gairebé el 43% de les llars de la ciutat on les famílies viuen de lloguer aquestes es veuen obligades a dedicar més del 40% dels seus ingressos a pagar el pis i els subministres associats.

Aquesta ‘taxa de sobrecàrrega’ ­–aquest és el nom que rep en l’àmbit europeu el percentatge dels ingressos que es destina a pagar el lloguer–a Barcelona supera en un 65% la de la mitjana europea, que és del 28%. Segons Carme Trilla, la presidenta de l’OHB, sumant habitatge i lloguer a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha 300.000 famílies en situació de risc. Són les que destinen més del 40% de la renda a pagar-se l’habitatge i les despeses que se’n deriven.