Una vista general del passatge Piera. Foto: Línia Les Corts
Entrar al passatge Piera, a l’interior de l’illa que formen els carrers Entença, Montnegre, Taquígraf Serra i Equador, és posar els peus en una altra dimensió. Aquí hi queden les últimes cases del que va ser la Colònia Castells, un conjunt de 280 cases barates que es van començar a construir l’any 1923 perquè hi visquessin els treballadors de la desapareguda fàbrica de vernissos i xarols Castells.
El llarg i tortuós projecte urbanístic que va arrencar a principis dels 2000 per transformar aquesta zona de les Corts encara no ha acabat. Durant les gairebé dues últimes dècades hi ha hagut aturades i replantejaments en el projecte, la llarga crisi econòmica, oposició veïnal per salvar el barri (Salvem la Colònia Castells), conflictes amb okupes… Casuístiques de tota mena que han provocat que, avui dia, encara quedin cases en peu després que els enderrocs comencessin el 2011. Un any abans havien començat els primers reallotjaments.
CINC FAMÍLIES
Actualment al carrer hi queden cinc famílies. Quatre d’elles no tenen dret a reallotjament i una altra té un conflicte obert amb l’Ajuntament, també per aquesta qüestió. Després de picar el timbre d’una de les cases on viu gent –és fàcil saber-ho perquè la majoria estan abandonades, tapiades i amb la vegetació guanyant terreny–, obre la porta un noi. És el fill gran de la família, en Vitali. Explica que a la casa hi viuen els seus pares, el seu germà petit i ell.
“Aquí abans s’hi respirava un ambient familiar. Hi havia vida, parlaves amb la gent, era com un poble petit”, explica aquest jove de poc més de 20 anys. La família viu de lloguer a la casa actual des de fa 15 anys i abans havia viscut en una altra casa de la colònia. “La gent que coneix la zona sempre havia dit que el lloc era molt bonic. La que no ho coneix es pensa que és un lloc d’okupes, però no és així”, relata. “Sap greu tirar a terra una part històrica com aquesta. Estem vivint el procés amb nostàlgia perquè tenim la vida aquí però també és cert que les ciutats tenen els seus cicles”, afegeix.
Després que en Vitali hagi tornat a entrar a casa, apareixen una dona i una noia. La dona és la Maria Rosa Almansa, la veïna afectada que a principis de l’any passat va aconseguir que un jutge suspengués el sorteig per reubicar part de les famílies afectades en pisos, ja que ella no tenia reconegut el dret a un reallotjament. El sorteig es va fer uns mesos més tard, però ella, que viu a la casa que va comprar fa 27 anys amb el seu marit i les tres filles, segueix tenint un litigi obert amb el consistori per si té dret al reallotjament. Està a l’espera que la justícia es pronunciï.
“ET FAN FORA DEL TEU MÓN”
Asseguts en una taula a fora la casa, la Maria Rosa, que té un caràcter combatiu, explica que la seva vida no s’entén sense la Colònia Castells. “Vaig néixer aquí perquè la meva mare hi va venir fa més de 60 anys i part de la meva família també. És dur perquè veus com et fan fora del teu món”, relata. Amb els ulls vidriosos, es mostra orgullosa d’haver mantingut casa seva amb bon estat. A diferència, diu, de força veïns del passatge que van deixar que les cases es degradessin.
Després d’una estona a fora, entrem a la casa. Un cop a dins, és més gran del que sembla des de l’exterior. Està ben cuidada, té parquet… La Maria Rosa diu que hi viuen perfectament amb el seu marit i les tres filles. Des de dins, la sensació de trasllat en el temps que es té al passatge Piera desapareix. Podria ser una casa o un pis de qualsevol altre punt de la ciutat. “Els pisos on podem ser reallotjats són petits i no tindríem l’espai que tenim aquí”, lamenta la Maria Rosa.
Al llarg de tota la conversa, amb la seva filla amatent, a la Maria Rosa se li nota que, si fos per ella, viuria per sempre a la casa. “La càrrega emocional de tot el que estem vivint, amb els anys que fa que dura, és molt alta. Ho he passat molt malament”.
Aviat la Colònia Castells deixarà d’existir. I ho farà deixant enrere trajectòries vitals marcades pel que va ser, més que un barri, un estil de vida. Gairebé un segle després de crear-se, la Colònia Castells passarà a la història de les Corts i Barcelona.
