Una imatge de la ciutat durant un episodi alt de contaminació. Foto: Alfons Puertas (Observatori Fabra)

La contaminació de l’aire és una realitat indubtable a Barcelona. De fet, la preocupació sobre aquesta qüestió va en augment i recentment la Comissió Europea ha advertit Espanya, i quatre Estats membres més, que han de lluitar amb més contundència contra l’alta contaminació que afecten algunes zones el seu territori. Una d’aquestes àrees és, efectivament, Barcelona.

L’avís europeu és clar i directe. Si en dos mesos no es rebaixen els nivells d’emissió de diòxid de nitrogen (NO 2), que a Barcelona se sobrepassen regularment, l’expedient obert passarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que podria acabar imposant una multa.

I d’on vénen la majoria d’emissions d’NO 2 que causen l’alta contaminació que afecta la ciutat? La resposta és clara: del trànsit rodat. Estem davant, segons Brussel·les, d’un “risc sanitari greu” que necessita que es prenguin “mesures per garantir una bona qualitat de l’aire i protegir la salut pública”. A més, cal afegir que el problema no es limita al diòxid de nitrogen, sinó que la Comissió Europea ha obert un segon expedient a Espanya per l’emissió de PM10, una altra partícula contaminant que a Barcelona de vegades també sobrepassa els límits recomanats.

LES XIFRES
L’estudi ‘La qualitat de l’aire a l’Estat espanyol durant el 2015’ d’Ecologistes en Acció mostra com en molts punts de la ciutat se superen els índexs de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i en alguns, fins i tot, els límits legals marcats per Europa.

Pel que fa a les partícules de diòxid de nitrogen, el límit legal i el recomanat per l’OMS és el mateix i estableix que no es pot sobrepassar una mitjana anual de 40 µg/m³ d’aquestes partícules. Això, però, no es compleix a les estacions de mesura de la Ciutadella (42), el Poblenou (45), Gràcia-Sant Gervasi (54) i l’Eixample (56). Pel que fa a les partícules menors PM10 i PM 2,5, tot i que no se sobrepassen els límits legals, no es compleixen a gairebé cap lloc de la ciutat les recomanacions de l’OMS, tant pel que fa als valors diaris com a la mitjana anual.

Aquesta situació té conseqüències directes en la salut dels ciutadans. Un estudi recent d’ISGlobal estima que cada any moren 659 persones per respirar l’aire de Barcelona. Segons explica a aquesta publicació Bénédicte Jacquemin, investigadora d’aquest centre impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, i de l’INSERM, “hi ha dos tipus d’efectes sobre la salut per la contaminació atmosfèrica: aguts i crònics”. Els primers “es donen quan hi ha un pic de pol·lució: augmenten les hospitalitzacions, la mortalitat, les malalties respiratòries, els infarts i ictus, a més de disminuir la capacitat de concentració dels infants”. Els efectes crònics, diu, “són la mortalitat i malalties cardiovasculars a llarg termini, l’asma en adults i nens, càncer de pulmó, problemes de fertilitat i disminució del desenvolupament cognitiu”.

RESPOSTA DE L’AJUNTAMENT
Després de l’ultimàtum europeu, la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va assegurar que l’Ajuntament “ja s’ha posat les piles” en la lluita contra la contaminació. Sanz, però, va demanar més implicació a la Generalitat i a l’Estat, a qui va demanar que “posin tots els recursos necessaris i ens ajudin amb accions concretes, projectes, recursos i competències”.

De fet, l’Ajuntament va anunciar fa uns mesos que a partir del 2020 prohibirà la circulació als cotxes més contaminants. “Tenim un problema estructural i necessitem solucions estructurals”, va remarcar Sanz durant l’anunci de la mesura.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram