La Policia Nacional entra per la força al Pau Romeva. Foto: Línia Les Corts

Algunes de les imatges més dures del passat 1 d’octubre es van veure a les Corts. Concretament, a l’Escola Pau Romeva i, en menor mesura, a l’IES Joan Boscà.

A l’Escola Pau Romeva la jornada va començar de forma tranquil·la. Abans de les cinc del matí, al centre, convertit en col·legi electoral, ja hi havia un grup molt nombrós de gent preparada -unes 300 persones-, esperant que arribessin les urnes. Aquestes van aparèixer a dos quarts de vuit. El que no va arribar van ser les acreditacions per al personal. Això va fer que les primeres 18 persones que havien arribat al col·legi s’organitzessin per formar part de les sis meses electorals. La votació va començar tard pels mateixos problemes informàtics que van afectar molts altres col·legis electorals d’arreu de Catalunya. Al voltant de les 11 va aparèixer la Policia Nacional. Ja hi havia molta gent votant. No va passar res. L’organització ciutadana, amb el Comitè de Defensa del Referèndum al capdavant, era impecable.

Després de la calma, però, va esclatar la tempesta. Al voltant de dos quarts de tres de la tarda van aparèixer un gran nombre de furgonetes de la Policia Nacional. No hi va haver cap diàleg. Els agents antidisturbis, veient l’enorme quantitat de gent asseguda a terra disposada a resistir pacíficament, van entrar a l’escola per la porta del darrere. La tensió va anar en augment. La gent havia amagat les urnes. El desallotjament va començar. De seguida es van poder veure policies estirant algun manifestant pels cabells, algun altre va rodolar escales avall i un, fins i tot, es va endur una bufetada. La policia va anar apartant la gent, que continuava cridant consignes.

Aquestes imatges, però, no només es van veure a l’Escola Pau Romeva. A l’IES Joan Boscà la policia també hi va entrar bruscament pels volts del migdia. Els votants van rebre els agents amb les mans enlaire al crit de “Som gent de pau!”. Això, però, no va servir de res i l’institut va acabar patint nombroses destrosses.

El balanç d’aquestes actuacions són set denúncies de ferits en el cas de l’Escola Pau Romeva i dues de l’IES Joan Boscà.

 

“El que vaig viure és com una
història fosca del franquisme”

Carlos Aznar és un metge, amb 63 anys acabats de fer, que va viure els fets en primera persona. Uns fets que descriu com “una història fosca del franquisme”. I és que aquest metge és una de les persones que va sortir més mal parada de la jornada.

En declaracions a Línia Les Corts, Aznar, que va fer de president d’una de les meses a l’Escola Pau Romeva i remarca “el civisme de tota la gent”, explica que estava gravant tot el que passava situat a la quarta o cinquena fila de la munió de gent que es resistia pacíficament. “Quan van començar a desallotjar de males maneres em vaig girar i vaig veure un policia al meu costat. Em va tirar a terra, em va empènyer i després em van agafar dels peus per fer-me baixar tres graons arrossegant-me”, relata Aznar. Mentre l’arrossegaven escales avall va notar “un dolor molt fort a l’espatlla”. Els policies van parar, però després dos més el van tornar a agafar pels braços. “En aquell moment vaig notar que m’havien lesionat”, afegeix. L’informe mèdic és una ruptura del tendó llarg del bíceps de l’espatlla dreta. Es tracta d’una lesió irreversible.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram