Imatge del punt de votació instal·lat a la Travessera de Les Corts. Cristian Gómez
El trajecte independentista que va iniciar-se el passat 23 de setembre de 2009 a la població d’Arenys de Munt va arribar ahir al seu colofó amb la celebració de la consulta sobiranista a Barcelona i vint municipis catalans més com Blanes, Gavà, Bellmunt d’Urgell, Sant Pere Sallavinera o Castellfollit de Riubregós.
ÈXIT DE PARTICIPACIÓ
“Qui digui que votar sobre la independència no interessa als barcelonins és que no toca de peus terra”. Aquestes paraules d’Alfred Bosch, portaveu de la plataforma Barcelona Decideix, eren la millor mostra de la satisfacció amb què aquesta entitat va celebrar els contundents resultats de la consulta sobre la independència de Catalunya; van votar 257.645 barcelonins, un 21,37% del cens de la ciutat.
Cal tenir en compte que la consulta no era vinculant i que més d’un quart de milió de persones va decidir emetre el seu vot tot i saber que aquest tenia més connotacions romàntiques i reivindicatives que no pas pràctiques. Per aquest motiu, la xifra final de votants va superar totes les espectactives dels organitzadors, que prèviament s’havien marcat el 10% de participació com a objectiu de mínims. El que no va sorprendre tant va ser el resultat de la votació; 230.590 persones (89,68%) van votar sí, 22.626 (8,80%) es van decantar pel no i 3.919 (1,53%) es va abstenir.
Des d’aquella primera votació a Arenys de Munt, la consulta s’ha repetit a 551 municipis més de la geografia catalana i uns 885.000 catalans han exercit el seu dret a decidir.
DECIDINT A LES CORTS
Tot i que, al tancament d’aquesta edició, la plataforma Les Corts Decideix encara no disposava de les dades definitives sobre la jornada electoral de diumenge, fonts de l’entitat xifraven la participació a l’entorn del 15%, un percentatge entre el qual de ben segur que també hi havia veïns d’altres districtes ja que els barcelonins podien votar a qualsevol urna de la ciutat.
Per a la jornada de diumenge, les Corts Decideix va habilitar 26 meses de votació i va mobilitzar prop de 200 voluntaris. Un dels punts que va registrar un major moviment durant tot el dia va ser el que es va instal·lar a la plaça Comas. Allà es va organitzar una sèrie d’activitats que van començar a les 11 del matí amb una cercavila pels barris de les Corts i Sant Ramon. Durant el matí també van actuar els Bastoners de Pallejà i es va servir un petit aperitiu i per la tarda es va cloure la jornada amb una sèrie de concerts amb les bandes Päradox, 9 Son o OV+ i el solista Jordi Montáñez.
SOCIETAT CIVIL EN PLE
A banda dels ciutadans anònims, la consulta va mobilitzar a bona part de la societat civil barcelonina i catalana; tal i com havien fet dies abans (tot i que sense la presència de càmeres ni reporters) l’expresident de Catalunya, Jordi Pujol, i l’actual cap de Govern, Artur Mas, la plana major de la política catalana, a excepció del PSC i el PP, van acudir a la seva cita amb les urnes. Es va poder veure votar als republicans Joan Puigcercós i Jordi Portabella, a Dolors Camats i Ricard Gomà d’ICV, a Alfons Tena i Uriel Bertran de Solidaritat Catalana, als convergents Xavier Trias i Oriol Pujol i als consellers Ferran Mascarell o Andreu Mas-Colell. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, es va desmarcar de la línia del seu partit (Unió Democràtica de Catalunya) i va assistir a les urnes oblidant per un dia l’aposta confederal de la seva formació.
A banda dels polítics, la consulta independentista també va seduir personalitats del món del periodisme, la cultura i la literatura com el director de Polònia i Crakòvia, Toni Soler, el director de Vilaweb, Vicent Partal, la presidenta d’Òmniu Cultural, Muriel Casals, o l’escriptor Quim Monzó.
