Josep Escofet, president de l’Eix Sants-Les Corts

Presideix l’Eix Sants-Les Corts

Escofet regenta la carnisseria Supercarn, un negoci familiar que funciona des de fa 50 anys. 

Està al capdavant d’un Eix amb 200 associats format pels comerços del carrer Vallespir, Galileu i Joan Güell.

Com està resistint l’Eix Sants-Les Corts davant la crisi econòmica?

El petit comerç està patint molt però ni més ni menys que el que estan patint els altres estaments del país. Nosaltres tenim l’avantatge de poder ressituar-nos i tenim unes eines que les grans àrees no tenen. El petit comerç té més cintura, més capacitat d’adaptació, es pot renovar més de pressa, cosa que a les gran àrees els és més complicat. Dins les barriades, el plus de servei i professionalitat que ofereix el petit comerç són les marques d’identitat que faran que encara tingui la seva part de pastís dins el món econòmic del comerç.

Esteu detectant relleu generacional a les botigues de l’Eix?

Actualment la crisi ha fet que augmentin els negocis que passen de pares a fills. Anys endarrera era diferent, potser la culpa l’hem tingut els mateixos pares que hem cregut que el més important era que els nostres fills estudiessin i és cert que això ha provocat una manca de relleu generacional. El que observem avui en dia és que alguns joves s’estan incorporant i pensem que això és molt positiu. Són persones amb sabia nova, que aporten noves idees, i segurament el que faran és renovar el comerç que és un dels temes més importants que hem d’aconseguir.

Sobretot fent ús de les noves tecnologies.

Aquesta generació està molt més preparada que la generació anterior. Les noves tecnologies són el futur i això és innegable. Contra el futur ningú pot anar, encara que dins del món del comerç vagi una mica més pausat. El percentatge de vendes per internet comença a ser important però encara és molt minoritari. Amb les noves tecnologies es poden presentar les botigues i els productes, per exemple a través de la web, però encara no com a venda directa. També depèn bastant dels sectors, per exemple dins del sector de l’alimentació la gent encara vol anar a la botiga i comprar, en canvi, el ram d’electrodomèstics té més participació a les noves tecnologies.

El vostre territori és una mica complicat ja que formeu part de dos districtes.

L’Eix el conformen botigues distribuïdes en tres carrers molt llargs: Vallespir, Galileu i Joan Güell, que alhora formen part de dos districtes. En certes ocasions això té avantatges però també és més difícil perquè has d’explicar les coses per duplicat. Hem de dir que tenim molt bona relació amb ambdues regidories i que sempre ens donen suport en les activitats que duem a terme.

Què li demaneu des de l’Eix a l’administració?

Hi ha una sèrie d’obres pendents amb aquest cas, l’aparcament de la Plaça de Can Mantega i el parc, que és una demanda que portem fent durant 8 o 10 anys. Pels comerciants és prioritari que, a part de la remodelació, hi hagi espai de zona blava per què els clients que vinguin de fora puguin deixar el cotxe.

Els accessos del carrer de Sants estan que fan pena i, encara que és culpa d’Adif i no de l’Ajuntament, caldria que d’alguna manera es finalitzessin les obres de l’estació. També volem que es faci un carrer peatonal que vagi des de la xemeneia fins a l’estació de Sants, que seria una manera de potenciar que les persones que surten de l’estació vinguin cap a la nostra zona. També demanem millores en l’enllumenat i en la situació de les aceres. Pel que fa a la neteja penso que s’estan fent esforços però no aniria malament fer una campanya cívica de conscienciació.

L’Eix es troba en una zona comercialment molt saturada.

Sí, el nostre eix està enmig de dues grans zones comercials que són, per un costat, Diagonal-Corte Inglés-Illa, i per l’altre, carretera de Sants i Creu Coberta, que tradicionalment sempre han sigut dues zones molt potents. Lògicament la nostra obligació és intentar fidelitzar el nostre entorn, els veïns del barri de Sants i els del barri de Les Corts. A més, també tenim un pou d’atracció molt important que és l’estació de Sants que esperem que en un futur canalitzi el flux de gent cap als comerços de l’Eix.

Teniu previst ampliar l’Eix?

Si però hem d’anar pas a pas. Nosaltres no volem englobar molt, el que ens interessa és que el que es faci, es faci bé. Ara el comerç està patint molt i la gent, per dir-ho d’alguna manera, no té gaire ‘humor’. Nosaltres no tenim la recepta miraculosa però intentem, dins el possible, donar eines als comerciants amb Mostres de Comerç, fires fora de temporada… coses que puguin ser un reclam per fidelitzar i intentar que vinguin nous clients.

Com us ha anat l’última Mostra de Comerç al carrer?

Molt bé, en fem una valoració molt positiva. Va ser un dia lúdic molt important en el que hi va haver una comunió perfecta entre el veïnat i el comerç. Això és molt important perquè moltes vegades anem trepitjant els carrers i no ens adonem que aquí hi ha una botiga d’objectes de regal o que allà hi ha una farmàcia. Aquest no era un dia per vendre sinó que va ser un dia per mostrar les possibilitats comercials que hi ha dins l’Eix.

Quines són les properes iniciatives que engegarà l’Eix Sants-Les Corts de cara a promocionar el comerç?

Ara vindran dues mostres més, una al carrer Galileu el dia 31 de juny, i una altra al carrer Joan Güell el dia 6 d’octubre. Estem treballant amb la idea de fer unes fires temàtiques d’hoteleria i xarcuteria que pot ser que puguem fer-ho coincidint amb la Festa Major de Les Corts.

En època de rebaixes, també volem fer que els comerciants d’establiments de roba puguin sortir al carrer i participar d’un outlet en un lloc concret. Inventives en tenim el que passa és que la disponibilitat econòmica per tirar endavant aquestes activitats cada vegada és menys. Però són aquestes petites coses les que fan que l’Eix estigui viu i que el comerciant se senti integrat.

Sou un eix molt compromès amb el català.

Sí, de fet hem iniciat el projecte Parlem en que persones que estan fent un curs de català poden venir a les botigues de l’Eix i mantenir una conversa amb el botiguer o els clients i practicar l’idioma. En aquest sentit, es fa una mica de professorat dins d’una activitat tan quotidiana com és anar a comprar. D’aquesta manera s’intenta integrar a tota la gent nouvinguda.

Teniu associats de procedència estrangera?

En tenim però pocs. Nosaltres fem un esforç perquè creiem que és molt important de cara al futur perquè estadísticament ens adonem que cada cop són més nombrosos, i això succeeix a tota la ciutat. Molts establiments han tancat i si no haguessin obert aquestes persones potser la situació encara estaria pitjor. El que és cert és que són una mica desconfiats i els costa integrar-se però des de l’Eix els animem a fer-ho. Fa deu anys no hi va haver relleu generacional i van ser aquestes persones les que van apostar pel petit comerç. És possible que en un futur una part molt important del petit comerç estigui en mans d’aquesta gent que, dins d’una ciutat com Barcelona, tampoc és tant estrany. Si anem a París o Londres la situació ja és així, el que passa és que aquí ens ha sorprès perquè ens ha arribat de cop.

Us fa por que, com passa a Madrid, es liberalitzin els horaris?

Sí, radicalment aquest és un tema que ens preocupa, i molt. Pensem que aquest no és el camí i que amb aquest tema s’ha d’anar mot amb compte. Creiem que ja hi ha prou hores durant tota la setmana perquè la gent pugui anar a comprar. Hem de conciliar la família i la feina i obrir 24 hores els 365 dies de l’any no ens sembla una opció. A qui s’afavoreix amb això? a la gran àrea. Les grans superfícies poden fer torns de personal pagant-los un sou no gaire elevat però el petit comerciant no pot fer això. Si el futur va per aquí es perdrà aquest caliu de les botigues de barri i aquesta professionalitat que tenim. A més, els carrers es convertiran en un espai trist, sense llum i insegur. També es perdran llocs de treball i això afectarà a l’economia de la ciutat.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram