L’Ajuntament ha suspès durant un any l’obertura de nous locals de joc i apostes per fer una norma nova. Foto: Albert Ribas

“Vaig arribar a empenyorar l’anell del meu casament per seguir jugant”. Qui pronuncia aquestes paraules és en Jordi, un dels assistents a les trobades que l’associació Jugadors Anònims celebra a Barcelona de forma mensual. Hi van persones que són, o han estat, addictes al joc. L’entitat té un programa amb diferents fases per tal de combatre aquesta addicció.

La trobada, a la qual assisteix aquesta publicació, se celebra en un local del centre de la ciutat. S’hi reuneixen una quinzena de persones, la majoria homes. En Jordi, que no arriba als 40 anys, segueix explicant la seva història. Fa sis anys que forma part de Jugadors Anònims i ha aconseguit estar un any sense jugar després d’haver patit una recaiguda. El seu relat és dur. “M’hi vaig enganxar per la màquina del bar. També estava enganxat a les drogues i a casa van començar a desaparèixer diners”, explica.

La seva addicció al joc va provocar que es barallés amb els seus pares. “Vaig estar cinc anys enganyant la meva dona amb el joc i quan la meva filla tenia un any em vaig gastar tots els diners del compte corrent”, afegeix. La dona, explica, li ha fet costat d’ençà que va descobrir la seva addicció. “Tinc un deute de 40.000 euros però ara soc feliç. El joc ja no em governa”, conclou.

“UNA MALALTIA MOLT BÈSTIA”
El segon testimoni és el de la Maria, que té al voltant de 60 anys. Forma part de Jugadors Anònims des del 2001 i fa set anys que no juga. “El 2009 la meva addicció al joc es va disparar. També era alcohòlica”, relata. La Maria tenia una bona feina però va perdre el control de la seva vida. “Fa vuit anys estava desesperada. Em va passar pel cap el suïcidi perquè el joc té tres sortides: el manicomi, la mort o la presó”, diu.

Aquesta dona, que explica com l’autoengany modulava la seva vida, defineix l’addicció al joc com “una malaltia molt bèstia” i recorda que li va costar més deixar el joc que l’alcohol. “És més subtil, no es veu”, afegeix. “Si no hagués conegut el programa de Jugadors Anònims, avui no seria feliç. Vaig estar a l’infern”, diu abans de rebre l’aplaudiment de tots els assistents a la reunió.

La tercera i última intervenció és la d’en Juan, que ronda els 65 anys. Forma part de Jugadors Anònims des del 1995. A finals del 2013 va parar de jugar per segona vegada i no hi ha tornat. En el seu cas el joc el va portar a la presó amb una condemna de 12 anys. Era director de compres d’un ajuntament i durant molts anys va finançar l’addicció robant diners d’aquella institució. Va acabar a la presó després que la seva dona entrés per la porta del garatge quan ja havia penjat una corda per suïcidar-se. “La meva dona va evitar el suïcidi, em va treure de la presó i em va portar a Jugadors Anònims. Abans no l’escoltava i ara ho faig”, explica. “El joc és una malaltia silenciosa i et fa fer coses inimaginables. Els meus fills tenen 40 i 30 anys però només en fa 10 que els conec. Abans no m’importaven”, afegeix.

L’AJUNTAMENT ES MOU
La visita d’aquesta publicació a la trobada de Jugadors Anònims arriba pocs dies després que l’Ajuntament anunciés la suspensió de llicències per obrir nous locals de joc i apostes amb l’objectiu de lluitar contra les addiccions.

Així doncs, durant un any no es podran obrir nous locals d’aquest tipus. Durant aquest període de temps, el govern municipal redactarà una nova normativa per regular la implantació d’aquests establiments. A banda, l’Ajuntament ha pres altres mesures per limitar la proliferació de les cases d’apostes i de joc a través d’internet. Algunes d’elles són crear programes de prevenció, prohibir la publicitat d’apostes a la xarxa de transports metropolitans i a la via pública, millorar l’anàlisi de l’impacte del joc en la salut o exigir mesures per combatre les addiccions a les entitats i empreses que demanin subvencions o contractes públics. Actualment a la ciutat hi ha un total de 53 locals: 35 sales de joc, 17 bingos i 1 casino.

JOVES ADDICTES
Aquesta publicació visita una d’aquestes 35 sales de joc. És divendres a les 11 del matí i ja hi ha una desena d’homes jugant. A aquesta hora no hi ha gent jove però els dos treballadors de la sala confirmen que en els últims anys ha crescut molt la presència del jovent a l’establiment. El motiu és el creixement de la popularitat de les apostes esportives. “Es reuneixen en grup aquí. Miren els partits mentre aposten. També aposten des de casa però aquí passen la tarda i tenen el partit i la beguda gratis”, expliquen els dos treballadors. “És un procés de socialització. Trenquen la soledat de fer-ho des de casa”, afegeixen. D’aquests joves, a la trobada de Jugadors Anònims no n’hi havia cap. Segurament, però, només és qüestió de temps que alguns d’ells hi acabin.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram