Era regidor de l’Eixample fins que el pacte amb el PSC va provocar un ball de cadires als districtes. Aleshores, a Agustí Colom li va tocar agafar les regnes de les Corts, rellevant Laura Pérez. Ara, gairebé un any després, rep Línia Les Corts per valorar els primers mesos al capdavant d’un districte que diu que li és “familiar”.

Aviat farà un any que és regidor de les Corts. Com valora aquests primers mesos al capdavant del districte?
Molt positivament. Crec que hem sabut continuar bé la feina que ja havia començat a fer l’anterior regidora, Laura Pérez, i en alguns temes hi hem pogut donar l’impuls final. Per exemple, en el cas de la Colònia Castells, on ja albirem que a finals d’aquest estiu començarem a fer els reallotjaments.

Més enllà de projectes concrets, en què creu que s’ha notat especialment el canvi a la regidoria?
No crec que hi hagi hagut cap canvi substancial, ni pel que fa a la línia programàtica ni respecte de la manera de treballar. En tot cas, això ho hauran de dir els veïns i les veïnes.

Vostè arribava a les Corts després del pacte amb el PSC. Deixava l’Eixample, també la regidoria de Comerç… Finalment ha trobat l’estabilitat i la tranquil·litat que necessitava?
Bé, jo abans estava igualment estable i tranquil eh! [Somriu]. A l’Eixample hi estava molt a gust, però a les Corts hi estic igual o més.

Com ha estat l’adaptació? Coneixia bé la realitat de les Corts?
Jo sempre he viscut a l’Eixample però he treballat a les Corts, concretament a la UB. I durant molts anys, el trajecte de la feina a casa l’he fet passejant per aquests carrers, comprant a les botigues del districte… M’és un espai molt familiar.

A hores d’ara, podríem dir que té dos grans fronts oberts sobre la taula: la polèmica pel tancament de l’escola Ausiàs March i el rebuig veïnal a “l’hotel” del Bisbat.
Sí, tot i que vull remarcar que l’escola Ausiàs March no es tanca: quedarà absorbida per un nou centre fruit de la nova oferta d’educació pública.

No sembla que aquesta oferta que el Consorci ha plantejat convenci les AMPA del districte. A vostè el convenç?
Evidentment que sí, perquè és una proposta que ha estat treballada conjuntament amb la regidoria del Districte. L’alternativa era tenir l’any que ve un nou ‘bolet’ a qualsevol de les escoles que ara no el tenen. Nosaltres crèiem que aquesta no era la solució, sinó que la solució definitiva passava per poder construir una nova escola al districte, cosa que no s’ha fet en els últims 21 anys. I arran d’això hem creat les condicions, utilitzant Can Rosés de forma provisional, per poder tenir una nova escola d’aquí a quatre anys que permetrà absorbir l’Ausiàs March i, a més, amb l’operació podrem resoldre també la demanda històrica de la construcció d’un nou institut.

L’AMPA de l’Ausiàs March diu que, segons la normativa vigent, l’escola no es pot convertir en un institut amb dues línies de secundària i batxillerat per manca d’espai.
L’edifici de l’institut òbviament ha de complir uns requisits. Però aquests requisits depenen de les línies que tingui l’institut, i això ara per ara no s’ha decidit. I, per altra banda, com que s’ha de rehabilitar, l’edifici té les potencialitats suficients per donar compliment a la normativa. De fet, una escola necessita molt més espai que un institut. On hi cap una escola hi cap un institut.

I on hi cap una residència hi cap un hotel. Ja sap a què em refereixo: el polèmic projecte del Bisbat.
No serà mai un hotel. Nosaltres no ho permetrem, perquè la llicència que ve del mandat anterior és per a una residència de docents.

Hi ha marge de maniobra per intentar trobar una solució que acontenti el Bisbat i els veïns o ja han esgotat totes les vies?
Des d’un punt de vista legal no, perquè ja hem fet tot el que es podia fer i, de fet, fins i tot més, perquè hem aconseguit que voluntàriament es reduís la volumetria del projecte. Però des d’un punt de vista d’interlocució, de diàleg, crec que encara hi ha recorregut i espero que puguem arribar a una solució encara més satisfactòria.

Està descartada la possibilitat que el Districte dugui a terme una consulta perquè el veïnat pugui posicionar-se, votant, sobre aquest projecte?
Sí. Perquè nosaltres no enganyem la gent. Quan es fa una consulta és perquè serveixi d’alguna cosa. I en aquest cas estem davant d’una llicència reglada que no depèn d’una opinió: depèn de si es compleixen uns requisits. I, agradi o no, es compleixen. Per tant, donar expectatives als veïns amb una consulta fent creure que podria servir per a alguna cosa seria tergiversar la realitat.

Una altra qüestió cabdal per al districte és el nou Espai Barça. L’acord entre el club i el consistori és més a prop?
Hem anat avançant, sí. Finalment, des de finals d’estiu tenim un document sobre la taula a partir del qual hem pogut treballar. S’ha fet una feina tècnica important des d’Urbanisme i hem iniciat unes sessions en el marc de la comissió de seguiment, on també hi ha els veïns, per poder analitzar i debatre aspectes concrets del projecte. I ara estem en aquesta fase.

Mentrestant, resoldre l’incivisme i els problemes de mobilitat dels dies de partit al Camp Nou continua sent una assignatura pendent.
Aquest és un problema complex i que s’arrossega des de fa molts anys, però crec que hi ha hagut avenços. Començant pel treball conjunt que estem fent per primera vegada la policia, els veïns i el Districte. Aquesta és la via que ens ha de permetre trobar solucions, moltes de les quals segurament passaran per l’Espai Barça. El club ha de poder internalitzar bona part de l’impacte que generen els dies de partit al barri. I així li hem dit i cal remarcar-ho.

Les Corts és un districte habitualment tranquil, però al llarg d’aquests mesos li ha tocat afrontar situacions delicades, com l’okupació de La Benaventurada. Està satisfet de com es va gestionar?
Crec que des del Districte vam treballar el millor possible per evitar que aquella okupació no generés una fractura entre veïns del mateix barri, perquè els que van okupar l’edifici també ho eren. Vam intentar calmar les dues parts amb la perspectiva d’una solució que passava necessàriament per la recuperació de l’espai per part de la propietat. I crec que al final, malgrat les tensions que es van viure, hem aconseguit que tot plegat no acabés generant una fractura veïnal.

Darrere d’aquella okupació hi havia la reivindicació del dret a l’habitatge, amenaçat a la ciutat i al districte per l’augment de preus.
[Assenteix amb el cap].

En una entrevista a Línia Les Corts, el president Puigdemont ens deia que “per fer front a la bombolla del lloguer cal poca demagògia i més efectivitat”. Es va sentir al·ludit?
No, perquè justament si aquest govern ha demostrat especial efectivitat en algun àmbit en concret, aquest és el de l’habitatge. Mai com ara s’han invertit tants recursos per impulsar el lloguer social. El problema que té la ciutat és que aquesta feina es podria haver començat a fer anys enrere i que la Generalitat s’ha absentat històricament de fer polítiques d’habitatge. Amb tot, crec que, si hi ha efectivitat en aquest terreny, és en el govern d’aquesta ciutat. En canvi, sembla que la Generalitat està més instal·lada en la primera part de la frase del president.

Hi ha més vulnerabilitat del que sembla a les Corts en l’àmbit de l’habitatge?
A les Corts també hi ha desnonaments, per exemple. També tenim problemes relacionats amb l’habitatge. En nombres absoluts són més reduïts que en altres districtes, però especialment amb la gent gran tenim situacions complicades.

Qui també passa i sobretot ha passat en els darrers anys una situació complicada és el petit comerç. Li donen prou suport? Tenen bona relació amb el sector?
Sí, la relació és bona. I no hem parat de fer actuacions, com el recent llibre El comerç de tota la vida o el projecte de les persianes artístiques de Sants-Les Corts, que van en la línia de donar suport al sector. Dit això, en aquests moments estem treballant bàsicament en dues àrees concretes per intentar rellançar-les: Maternitat-Sant Ramon i carrer Déu i Mata. Altres zones ho tenen millor per l’esperit de poble que encara conserven.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram