Jaume Collboni, candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona, ens visita quan ja queda poc més de mig any per a les eleccions municipals. Parlem del projecte socialista i de la ciutat. De la Barcelona real, que diu ell.

Per què Jaume Collboni serà millor candidat a l’alcaldia de Barcelona que els companys que li van disputar les primàries?
Si sóc millor candidat o no ho hauran de decidir tots els barcelonins, perquè la prova definitiva seran les eleccions municipals del maig de l’any que ve. Dit això, crec que en el procés de primàries la gent va entendre molt bé el missatge que vaig llançar i la meva aposta sincera, honesta i a fons per la ciutat. Em vaig arriscar i va sortir bé.

La persona que li va disputar les primàries fins al final, Carmen Andrés, ara forma part del seu equip. Ha guanyat múscul popular amb aquesta incorporació?
La Carmen ens aporta una visió molt important de la ciutat: la de la Barcelona popular, la dels barris, connectada als problemes quotidians, sobretot dels sectors que estan patint més la crisi.

Aquesta visió no la tenia vostè?
Sí, també. I així crec que ho reflecteixen els resultats de les primàries. Vaig guanyar a barris molt diferents: des de Sarrià fins a Sant Martí, des de les Corts fins a Sants. Vaig obtenir un vot molt transversal. Fins i tot em va sorprendre positivament a mi.

S’autodefineix com un activista. Creu que la gent el veu així?
No ho sé, si m’hi veu o no, però és així. Jo entenc que el fet d’estar vinculat amb un partit condiciona la visió que els ciutadans tenen de tu, però afortunadament això està canviant molt ràpidament. La meva pretensió no és, en cap cas, ser un professional de la política.

Parlant del seu projecte de ciutat, vostè sempre diu que treballa per a la Barcelona real. N’hi ha una d’irreal?
Sí, i tant!

Quina?
La dels rànquings. Aquesta Barcelona que se’ns ven com a idíl·lica. La dels grans números, la que viu dels mercats internacionals. Però hi ha una altra Barcelona: la de la major part dels veïns de la ciutat. Aquests són, de fet, els grans damnificats i els grans oblidats d’un Ajuntament que té les competències i els recursos –perquè ha tingut superàvits– per fer la vida més fàcil a la seva gent, però no ho fa.

Actualment, el gran debat d’aquesta Barcelona real de la qual parla és el turisme. Creu que la ciutat ha arribat al seu límit?
El cas del turisme és un dels exemples més clars d’aquesta doble Barcelona. La que diu que tenim 7,4 milions de turistes, que això representa més del 10% del PIB de la ciutat i que tot plegat genera més de 100.000 llocs de treball, però que paga un preu pel que fa a la convivència i a l’ocupació de l’espai públic que a molta gent no li compensa. El cost de la indústria del turisme l’estan pagant aquells que no en treuen beneficis: la Barcelona real, en definitiva.

Què proposa el PSC per fer front a aquesta problemàtica?
En primer lloc, una cosa molt senzilla i concreta: que el 100% de la recaptació de la taxa turística es quedi a la ciutat. En aquests moments, el 70% d’aquesta recaptació va destinada a la promoció turística. Nosaltres creiem que això no pot ser. La ciutat ha de tenir els recursos que genera el turisme per compensar els barris que més en pateixen les conseqüències. Jo defenso la indústria del turisme, però crec que hem de trobar els mecanismes per repartir els beneficis que genera.

L’Ajuntament ja ha congelat els pisos turístics. Què hauria fet vostè en aquest cas concret?
Quan hauria arribat al despatx de l’alcaldia, hauria obert el calaix i m’hauria llegit un pla estratègic que hi havia consensuat des del passat mandat amb tots els actors de la societat i on ja es recomanava canviar la regulació dels pisos turístics. Concretament, ja es deia que s’havia de limitar el nombre d’aquests habitatges en funció de la densitat de cada zona. També es deia que s’havia de fer un pla específic per combatre els pisos il·legals i que s’havia d’anar cap a la concentració dels legals en edificis sencers. Moltes de les solucions que ara es venen com a grans novetats ja estaven escrites.

Per què no es van aplicar en el seu moment, doncs?
Això li hauria de preguntar al senyor alcalde.

I l’alcalde d’abans perquè no ho va fer?
L’alcalde d’abans va diagnosticar el que estava passant.

No va tenir temps, m’està dient?
Va preveure que això podia passar. No em sentirà mai exculpant l’anterior alcalde de tots els problemes i donant totes les culpes al d’ara. Evidentment, nosaltres vam governar durant trenta anys i també vam fer coses malament, però en aquest cas concret no. Vam preveure el que podia passar i vam començar a planificar les mesures a prendre. Però el govern actual n’ha fet cas omís.

Deixant de banda el turisme, vostè demana que es rebaixi el preu del transport públic…
Sí, perquè crec que és un dels drets bàsics d’una ciutat gran com Barcelona: facilitar la mobilitat i que sigui assequible. I, en canvi, el preu de la T-10 ha augmentat un 23% en només 3 anys.

TMB té un deute acumulat molt important…
És cert, però no pot ser que això vagi sempre a costa del preu de la T-10 o dels altres títols. El transport públic és un element cabdal per a la ciutat.

Vostè l’utilitza?
Sí.

Què li sembla la nova xarxa de bus ortogonal?
Jo faig servir més el metro i el bicing. Però la nova xarxa de bus ortogonal, que era un projecte que ja venia del nostre govern, està molt bé si no s’utilitza com a excusa per suprimir altres línies que continuen tenint sentit o els busos de barri els caps de setmana.

Joaquim Forn diu que han “racionalitzat” el servei de bus…
Sobre el paper sí, però la realitat em diu una altra cosa. Es tracta de millorar, no d’empitjorar. Crec que alguns detalls de la implementació del projecte s’han de replantejar.

En tot cas, això no és la Barcelona real?
No si no es fa pensant, precisament, en la Barcelona real. No si es fan reformes de laboratori sense participació. Aquest govern té un problema que és constant: dissenya molt les coses des de la casa gran sense escoltar gaire els Districtes. És un Ajuntament molt centralista i això té efectes greus en el dia a dia dels barcelonins.

L’alcalde Trias diu que fa polítiques més socials que les que s’han fet durant els últims trenta anys…
No sé què pensar…


Si les desigualtats a la ciutat han augmentat un 12% en només un any, vol dir que alguna cosa greu està passant. Suggereixo al senyor alcalde que visiti més els barris, perquè ho fa poc. Sobretot els del Besòs. I ja no dic Ciutat Meridiana, que segurament és el paradigma d’una part de la ciutat que, no és que senti que Barcelona li ha girat l’esquena, sinó que està començant a sentir que ja no és Barcelona. Hi ha un problema social molt greu i una desconnexió de l’Ajuntament amb una part important de la ciutat. S’han deixat de fer moltes polítiques preventives mentre, en canvi, es fa de banc bo de la Generalitat.

Precisament aquesta crítica ja li feien anys enrere altres partits al govern d’Hereu…
Sí, però les xifres no tenen res a veure. En un flux entre administracions, que hi hagi un petit percentatge d’impagaments es pot entendre. Però ara estem parlant de més de 200 milions d’euros. I s’estan fent inversions fonamentals per a la ciutat a compte de l’Ajuntament sense reconèixer el deute. Fins i tot l’Ajuntament està comprant edificis a la Generalitat que prèviament els hi havia cedit el mateix consistori. Una ficció comptable que provoca que els barcelonins paguem dues i tres vegades molts serveis. Altres ajuntaments han portat el deute de la Generalitat als tribunals. Nosaltres ni tan sols el reclamem.

Vostè diu que cal una renovació a l’Ajuntament. Un partit com el seu, que l’ha governat tants anys, pot representar aquest aire fresc?
Absolutament. Nosaltres hem estat els impulsors d’aquesta Barcelona de la qual ara n’estem tots tan orgullosos. Com tot a la vida, aquell projecte es va esgotar. Però el problema és que no s’ha substituït per un altre: s’ha substituït un projecte per una inèrcia. I què passa quan es fa això? Doncs el que està passant amb el turisme, amb els comerços… Si tu no fas la ciutat, te la fan. I en aquests moments qui està fent la ciutat són els interessos econòmics i el projecte nacional del president Mas, molt respectable però que no és el de Barcelona. La ciutat ha de tenir projecte propi i aquest, ara, també ha de ser renovador.

El seu projecte ho és? Sense anar més lluny, el seu consell assessor està presidit per l’exalcalde Hereu…
El meu projecte té vocació de resoldre problemes i, en aquest sentit, ja és renovador. Però els socialistes no tenim la vocació de ser els més renovadors. El que volem és confeccionar un projecte i poder-lo aplicar. I que això tingui efectes reals en la vida quotidiana de la gent.

Sigui com sigui, no creu que pot ser més atractiu el projecte d’altres partits que no han governat mai o que comencen de zero, com Guanyem Barcelona?
No ho sé, ja es veurà a les eleccions. Concretament, els partits que estan naixent a la nostra esquerra me’ls prenc com un estímul, però els demano que tinguin vocació de govern. És a dir, que no es quedin només en el testimoniatge. Que tinguin vocació de canviar les coses i, per tant, de governar. I governar també vol dir administrar les contradiccions que això implica, que no és gens fàcil. Dit això, ho segueixo amb molt interès perquè penso que cal articular una majoria de progrés que pugui governar la ciutat.

El líder del seu partit, Miquel Iceta, va obrir la porta a una sociovergència a escala nacional. Vostè estaria disposat a governar amb Xavier Trias després de les eleccions?
No. Jo espero liderar un projecte per a la ciutat i desitjo que aquest sigui de progrés, com el que havia governat Barcelona durant trenta anys. Amb quina fórmula? No ho sé, ja ho veurem. Ara per ara està tot molt obert. Ja veurem com s’acaba configurant la correlació de forces. Però jo mantinc el que vaig dir a les primàries: la meva idea és liderar una alternativa de progrés i en aquesta equació no hi entra CiU.

Hi entra Guanyem Barcelona?
És clar, en principi molt més que CiU. Ara bé, dit això primer vull conèixer el seu programa. De moment, aquestes forces emergents tenen una diagnosi, una imatge. Però crec que tots plegats hem de fer un esforç per traslladar tot això en un programa perquè, al cap i a la fi, una coalició de govern s’ha de fer sobre la base d’un programa. Però, a priori, el que és lògic pensar és que sempre tens més coses en comú amb els partits de l’esquerra que no pas amb la resta. Però bé, ja ho veurem.

Parlant de Miquel Iceta, recentment va comparar unes hipotètiques eleccions plebiscitàries catalanes amb l’Alemanya nazi. Què en pensa?
Que és un error. No es poden fer comparacions d’aquest tipus. Jo sempre dic que el feixisme només s’ha de citar per condemnar-lo. Ell mateix va reconèixer el seu error i ho considero una relliscada que va estar fora de lloc.

Creu que Barcelona podrà ser algun dia la capital d’un Estat català?
Si la gent així ho decideix, sí. I crec que Barcelona també ha d’estar preparada en aquest sentit. Però no esperem que això passi, no ho supeditem tot a aquest fet, no mirem Barcelona només com la capital d’un futur Estat. Som més coses i hem de seguir-ho sent.