El CAP Les Corts està situat al carrer de Mejía Lequerica. Foto cedida

L’Atenció Primària de la ciutat ha estat un dels fronts de la sanitat pública on la pandèmia del coronavirus ha impactat amb més força. Diferents CAP, com poden ser el del passeig Sant Joan o el Gòtic, han alertat que fa molts mesos que treballen en unes condicions molt complicades per les deficiències estructurals que fa anys que arrosseguen. No tot, però, són males notícies i el CAP Les Corts, que atén una població de 29.000 persones amb 20 metges titulars i 17 infermeres, és un d’aquells casos que, tot i les enormes complicacions d’aquests últims mesos, es pot posar com a exemple d’èxit a l’hora de gestionar la pandèmia.

“Un punt clau ha estat que el CAP Les Corts, igual que el de Borrell o el de Casanova, pertany al CAPSBE, i això fa que tingui molta capacitat d’autogestió”, explica Marcos Sánchez, un jove doctor resident de només 27 anys que treballa al centre. El CAPSBE és el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra, una entitat pública constituïda per l’Institut Català de la Salut i l’Hospital Clínic. Això, afegeix Sánchez, “ens ha donat molta flexibilitat per adaptar-nos a les oscil·lacions de la pandèmia perquè hi ha la capacitat d’autogestionar la contractació del personal i les agendes diàries d’infermeria i medicina”.

Tot i que aquests mesos no ha estat, ni de bon tros, “un camí de roses”, explica aquest jove doctor, sí que es pot dir que aquest centre sanitari “ha fet una de les millors gestions de la ciutat”. Un exemple d’això és el fet que des d’aquest equipament sanitari cortsenc es van fer durant molt de temps més proves PCR de les que la Generalitat recomanava per garantir el bon funcionament dels CAP. “Nosaltres sobrepassàvem el límit, i també fèiem ecografies pulmonars, i no hi havia problema”, explica Sánchez.

LA GESTIÓ EMOCIONAL
Més enllà d’aquest balanç positiu sobre com el CAP Les Corts ha afrontat la pandèmia, les paraules de Sánchez són molt interessants per conèixer com afronta una situació com aquesta un doctor de només 27 anys. ”Personalment, crec la gestió emocional és el més complicat de fer perquè són moments molt difícils per a molta gent. Veus que hi ha gent que està crispada i a vegades, sense voler-ho, ho carreguen al metge o la infermera”, relata.

En un moment així les emocions estan a flor de pell però Sánchez veu aquesta experiència com un ”creixement personal”, al mateix temps que reivindica el paper del metge resident, que està en procés d’especialitzar-se i que actualment ha assumit una càrrega de feina molt gran. Tot això, en un marc laboral marcat per la precarietat, ja que ell, per la seva feina al CAP Les Corts, on fa 37 hores setmanals, guanya entre 900 i 1.000 euros.