Can Capellanets, vist des de dalt. Foto cedida
El Consell de Barri de les Corts d’aquest dilluns va estar marcat per les queixes veïnals i les incògnites entorn del futur d’un dels edificis amb valor patrimonial pel qual més ha lluitat part del veïnat en els darrers anys: Can Capellanets. La propietària de la finca, la Fundació Sant Josep Oriol, de l’Arquebisbat de Barcelona, del Bisbat de Terrassa i del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, va rescindir fa unes setmanes el contracte amb l’empresa promotora de la residència d’avis que s’havia de fer a la finca protegida, l’Onada Serveis. Tot i això, tal com van poder constatar des de la Plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts, operaris de l’Onada van començar divendres passat per sorpresa a fer obres de conservació a l’interior de la finca.
“L’empresa ho va poder fer perquè té una llicència del Districte”, indiquen des de la plataforma. “No entenem com el Districte va donar aquest permís quan la residència ha estat descartada per la propietat i rebutjat per les 26 associacions de veïns que ens hi hem posicionat en contra”, afegeixen. Per part seva, fonts municipals justifiquen la concessió de la llicència assegurant que llavors el Districte no coneixia “formalment” el canvi d’opinió de l’Arquebisbat.
Tot i això, i sigui quina sigui la raó per la qual els operaris de l’Onada van entrar a Can Capellanets, la Plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts té molt clar que després de sis anys de lluita veïnal no volen que aquest darrer contratemps posi en risc l’edifici. “Volem que la promotora surti de la finca i exigir una inspecció per constatar que les obres no estan malmetent els jardins ni de l’edifici”, insisteixen.
Un conflicte latent
Per part seva, des de l’Arquebisbat defensen que no van trencar el contracte amb l’empresa per la pressió veïnal exercida des de fa anys contra el projecte, sinó per “raons tècniques i jurídiques” que prefereixen no especificar. El que sí que és evident és que la presència d’operaris a Can Capellanets deixa entreveure que la relació entre l’Arquebisbat i l’Onada no ha acabat bé. De fet, així ho confirmen membres de la plataforma veïnal detallant que, mentre l’església opina que la cessió de la propietat de 50 anys a l’Onada que constava en el seu acord encara no estava tancada, l’empresaa interpreta que sí i que, per tant, pot fer les primeres obres. “L’Arquebisbat està parlant amb advocats per treure’ls de la finca”, apunten fonts veïnals.
Un nou projecte?
D’altra banda, des de l’Arquebisbat diuen que “no s’ha parlat” de fer cap altre projecte en comptes de la residència privada que havia de fer l’Onada. Però les seves paraules difereixen de les de la Plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts, que subratlla que l’església vol impulsar un projecte de residència “diferent” i “més petit” que en principi respectaria els jardins i l’edifici.
“En aquest cas, nosaltres estaríem encantats”, celebren des de la plataforma fent referència a les raons per les quals s’oposen a la construcció de la residència. Sempre han defensat que l’antic projecte destruiria la finca i els seus jardins, i això tenen molt clar que és l’última cosa que volen veure. El problema, però, és que aquest conflicte inesperat segurament paralitzarà encara més la reforma d’un edifici històric que ja està molt deteriorat i que no pot esperar eternament
