Després d’algunes setmanes on semblava que l’independentisme era incapaç de decidir com es presentaria el 27-S, els esdeveniments van fer un gir de 180 graus la setmana passada. Tres dies d’alta intensitat política van servir perquè l’independentisme configurés la seva candidatura. Aquí cal deixar de banda la CUP, que des d’un primer moment se’n va desmarcar.

La llista, batejada com a Junts pel Sí, l’encapçalarà l’expolític i exeurodiputat d’ICV-EUiA Raül Romeva i tindrà l’expresidenta de l’ANC, Carme Forcadell, com a número dos i la ja expresidenta d’Òmnium, Muriel Casals, en la tercera posició. Després d’aquestes tres figures de la societat civil, tot i que en el cas de Romeva també és un polític, hi haurà l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que aniran en el quart i cinquè lloc, respectivament. La llista la tancarà l’exentrenador del Barça, Josep Guardiola.

Durant la presentació de la candidatura, feta al Museu d’Història, Romeva va parlar molt clar i va assegurar que “proclamarem la independència: anem a totes”. El cap de llista va afegir que “si el 27-S la nostra proposta té majoria suficient, volem que el parlament declari solemnement que, en virtut d’aquest mandat, s’iniciï el procés d’independència”.

DESCONNEXIÓ LEGAL
El que es coneix de la llista és el següent. En els llocs reservats per als polítics, la proporció serà d’un 60% per a CDC i d’un 40% per a ERC, mentre que hi haurà fórmules per incloure representants de Demòcrates de Catalunya i de Moviment d’Esquerres.

El pacte també estableix que Mas serà el president de la Generalitat i que una vicepresidència serà per a ERC. L’acord contempla que hi hagi un repartiment dels consellers del 60% per a CDC i del 40% per a ERC, mentre que la presidència del Parlament seria per als republicans. Tot això vindria després de les eleccions, per les quals s’ha pactat concórrer amb bona part del programa electoral que CDC, ERC i les entitats van pactar el 30 de març. Una altra de les línies estratègiques que s’haurien pactat és la possibilitat d’escurçar a sis o vuit mesos el termini per declarar la independència. Durant aquest període es duria a terme la desconnexió legal.

Ara el repte de la candidatura serà buscar un suport majoritari i aconseguir que l’independentisme recuperi embranzida i aconsegueixi penetrar on no ho ha fet. Caldrà explicar els avantatges d’una Catalunya independent i aclarir dubtes, alguns dels quals repassem en aquesta pàgina.

LA CUP, PEL SEU COMPTE
Qui no formarà part de la llista independentista encapçalada per Romeva és la CUP. El partit de l’esquerra independentista va deixar clar des d’un primer moment que la seva aposta era una llista sense polítics i que es desmarcaria de tot el que no fos aquesta opció.

El diputat de la CUP, Quim Arrufat, es va mostrar crític amb l’acord entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes i va considerar que es tracta del “projecte” que Mas va presentar en la seva conferència del 25 de novembre. Arrufat va afegir que s’han “perdut” nou mesos del procés i va apuntar que ara els contraris a la independència podran articular el seu discurs al voltant de “Mas, el seu lideratge i les seves polítiques”. Tot i això, el diputat cupaire es va mostrar disposat a pactar un punt al programa electoral que permeti “visualitzar” les candidatures independentistes per tal que el 27-S sigui plebiscitari.

Les crítiques de la CUP al pacte també van arribar en boca de David Fernàndez, que va afirmar que en aquest acord “la pluralitat i complexitat d’aquest país no hi cap”. Fernàndez va revelar que en la primera reunió de la cimera es va trobar amb la “sorpresa” que la proposta de candidatura sense polítics havia estat descartada prèviament.

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURES
QUINS INSTRUMENTS D’ESTAT NECESSITARIA CATALUNYA?
Qualsevol Estat necessita, per poder funcionar, una sèrie d’estructures que el fan viable. Moltes d’elles ja existeixen, com les forces de seguretat. La més prioritària és l’agència tributària, que hauria de gestionar els impostos catalans. Pel que fa al model d’Estat, una República és l’opció més compartida.

IMPOSTOS
COM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?
Catalunya ja disposa actualment de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que s’encarrega de gestionar els impostos que són competència de la Generalitat. Per tant, l’estructura ja existeix i només s’hauria d’assumir la gestió dels impostos que ara administra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYA
QUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?
El nou Estat català mantindria una relació veïnal amb Espanya, com la que té ara Espanya amb França o Portugal. Seria una relació d’igualtat, de tu a tu. Com que Catalunya formaria part de l’espai Schengen si continués a la Unió Europea, no hi hauria cap mena de frontera entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEA
EL NOU ESTAT CATALÀ QUEDARIA FORA DE LA UNIÓ EUROPEA?
La UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna, per la qual cosa la permanència de Catalunya dins la Unió dependria d’una decisió essencialment política dels caps d’Estat i de Govern dels països membres. Per altra banda, sortir de la UE no implica haver d’abandonar l’euro.

EMPRESES
QUÈ PASSARIA AMB LES MULTINACIONALS QUE HI HA A CATALUNYA?
Si el nou Estat garantís la seguretat jurídica de les empreses, una fiscalitat competitiva i unes infraestructures de primer nivell, les multinacionals no tindrien cap raó per marxar de Catalunya. Cal tenir en compte que Barcelona està considerada una de les ciutats europees més atractiva per als negocis.

PENSIONS
LES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATUR ESTARIEN GARANTIDES?
Segons els càlculs de la conselleria d’Economia, un Estat català independent podria fer front perfectament a les pensions i a les prestacions d’atur. Actualment, Catalunya aporta al voltant d’un 19% de les cotitzacions socials de l’Estat espanyol i només rep, en contrapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓ
QUÈ PASSARIA AMB LES PERSONES QUE JA TENEN DOBLE NACIONALITAT?
Hi ha molts ciutadans estrangers que, al cap d’un temps de residència, han aconseguit la doble nacionalitat: l’espanyola i la del seu país d’origen. En un Estat català, la triple nacionalitat seria possible jurídicament sempre que les noves lleis i els tractats entre estats ho permetessin.

LLENGUA
EN QUINA SITUACIÓ QUEDARIA EL CASTELLÀ EN EL NOU ESTAT?
En una Catalunya independent, el català passaria a ser llengua d’Estat a tots els efectes i esdevindria la llengua comuna en l’espai públic. Pel que fa al castellà, i tenint en compte que és la primera llengua de molts catalans, hauria de tenir un estatus de reconeixement especial a l’Estat català.

DOCUMENTS
EL CARNET DE CONDUIR I ALTRES DOCUMENTS SEGUIRIEN SENT VÀLIDS?
Després de la constitució del nou Estat, s’haurien de seguir aplicant les lleis espanyoles en certs àmbits per facilitar la transició cap a la legislació pròpia. Per tant, tots els documents continuarien sent vàlids. De fet, ja s’està implantant el carnet de conduir europeu, que facilitaria molt les coses.

BARÇA
EN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇA I L’ESPANYOL?
Jurídicament, les lligues són creades per associacions privades. Per tant, els dos equips catalans podrien seguir jugant a la Lliga de Futbol Professional (LFP) espanyola sense cap impediment legal. En aquest sentit, també podrien jugar a qualsevol altra lliga europea si ho volguessin i fossin acceptats.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram