365 dies passen volant. Això és el que deu pensar l’alcaldessa Ada Colau quan mira enrere ara que s’ha complert el primer any del seu mandat. Bé, tècnicament es complirà el 13 de juny, que és quan va prendre possessió, però tothom ha fixat l’efemèride en el 24 de maig, el dia d’aquelles eleccions municipals que van sacsejar tantes ciutats de l’estat, Barcelona inclosa.
Fins i tot la mateixa Colau també ja ho ha celebrat acompanyada dels seus en una jornada festiva al parc de l’Estació del Nord dissabte 28 de maig. Un dia que va permetre a BComú commemorar amb millor regust de boca una efemèride que institucionalment i políticament parlant ha coincidit amb la signatura de l’acord de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat, a Gràcia. Dos fets complexos i difícils de digerir per la formació de Colau, que fa un any titllava el PSC de “màfia” i donava suport explícit als okupes de Can Vies, a Sants, quan ara ha de fer equilibris per acontentar tant el col·lectiu gracienc com la policia, sense gaire èxit, per cert. De fet, el primer ja els veu establishment i la segona –o com a mínim els seus sindicats– ha tensat notablement la relació amb el govern municipal.
Enrere queda aquella presa de possessió retransmesa davant la multitud que va omplir la plaça de Sant Jaume i aquell primer dia simbòlic de treball antidesnonaments a Nou Barris. “Sóc la mateixa”, reivindica ara Colau després de 365 dies de mandat, admetent però que governar l’Ajuntament li ha comportat més d’una contradicció i que voler canviar la ciutat amb 11 regidors –ara 15– resulta molt més complicat del que podia semblar al principi.
Tot i això, Colau ja ha complert promeses electorals, com la moratòria hotelera, les actuacions de memòria històrica i de revisió del nomenclàtor, la limitació de sous –si bé oficiosament–, l’impuls de la connexió del tramvia per la Diagonal –tot i que amb pocs suports–, el pla de xoc i el pla de barris recentment presentat i també ha capitalitzat el suport als refugiats. Ara bé, queda feina pendent: millorar els processos participatius –crítica de la FAVB–, resoldre la crisi enquistada dels manters, seguir combatent els desnonaments –que no s’han aturat–, cuidar la relació amb els comerciants, resoldre el conflicte amb TMB… I, portes del consistori endins, redreçar la relació amb l’oposició i sobretot amb CiU, amb la qual l’enfrontament és sistemàtic.
Sigui com sigui, potser l’èxit més gran de Colau d’aquest primer any és haver consolidat el seu projecte. Ja ningú dubta que hi ha BComú per estona. L’ombra inicial de la moció de censura queda lluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que, durant tres anys més, segur.
La residència sacerdotal,
el nou cavall de batalla veïnalLes Corts sempre ha estat considerat un dels districtes més tranquils. Això no vol dir, però, que durant el primer any de BComú no hagin passat coses.
Des de fa uns mesos un grup de veïns del barri de les Corts mostren la seva oposició al projecte d’ampliació de la residència sacerdotal de l’Arquebisbat. Els veïns denuncien que es tracta d’un “hotel camuflat”. Una altra qüestió urbanística de rellevància és la futura remodelació del Camp Nou. Recentment la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, ha recordat que la reforma “passa per una modificació del Pla General Metropolità, que és un tràmit de llarg recorregut”. Unes declaracions que són un gerro d’aigua freda a les intencions del Barça de començar les obres aquest estiu. En urbanisme també hi ha hagut novetats al projecte de la Colònia Castells, on s’ha definit un canvi en les fases de reubicació.
En aquest darrer any també ha agafat força la unió del tramvia per la Diagonal, un dels projectes estrella de Colau que l’Ajuntament vol tirar endavant tot i els dubtes de l’oposició.
Malauradament el districte també ha estat notícia pels fets de l’escola Maristes Sants-Les Corts, que es van conèixer el passat mes de febrer quan l’exprofessor del centre, Joaquín Benítez, va confessar haver abusat sexualment de diversos alumnes.
Per últim, el pacte entre BComú i el PSC ha provocat que Laura Pérez deixi la regidoria per donar pas a Agustí Colom, que arriba de l’Eixample.
