Les 16 portes de Collserola serviran per unir la ciutat a la natura que l’envolta i inserir la muntanya en la ciutat per ampliar els espais verds a Barcelona. Abans de començar les obres cal saber com es durà a terme aquesta connexió. Per això l’Ajuntament ha fet un concurs públic que s’ha tancat amb 3.239 propostes per al projecte de les portes de Collserola. En només 7 dies els licitadors han presentat les seves ofertes. Del 2 al 9 de novembre 288 empreses han presentat les seves opcions per a una o més de les 16 portes de Collserola.
ÈXIT DE PARTICIPANTS
En motiu de l’èxit de participació en el concurs públic, l’Ajuntament ha ampliat el termini per estudiar les ofertes. El procés de selecció no acabarà fins la segona quinzena de desembre. Dels 288 licitadors que han presentat ofertes, 140 s’han presentat als 16 concursos i només 15 han presentat només una oferta. El projecte busca ordenar i connectar la ciutat el Parc Natural a través de 16 corredors verds i nous equipaments. El projecte de l’Ajuntament forma part de l’estratègia de l’Àrea Metropolitana per convertir Collserola en el parc central metropolità. Durant el termini de presentació s’ha habilitat una oficina de recepció d’ofertes a les instal·lacions de BIMSA per facilitar informació de les portes de Collserola als interessats a participar en aquest projecte de millora de la qualitat urbana i natural de la façana de la ciutat i del vessant barceloní del Parc de Collserola.
PARC I CIUTAT
Amb la futura connexió, la muntanya de Collserola passarà a ser el Parc Central de Barcelona. Aquest espai natural d’alt valor, proper als barris de muntanya, tradicionalment s’ha desenvolupat d’esquena a la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona vol fer de la muntanya i la ciutat un element únic. Dins de l’estratègia de l’Àrea Metropolitana. El consistori invertirà pressupost públic en millorar l’entorn natural d’aquest territori, que ha estat declarat Parc Natural. La nova iniciativa amplia la zona verda de Barcelona.
L’Ajuntament està informant des de l’octubre i fins a finals d’aquest mes a totes les entitats dels districtes i dels barris implicats –Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris– i al gener s’organitzaran uns tallers de participació per donar la possibilitat als equips concursants d’escoltar i poder recollir les propostes ciutadanes en els seus projectes. L’objectiu final és facilitar la implicació de veïns i veïnes, entitats i la resta de la ciutadania en el procés de disseny de les portes i enriquir els projectes presentats.
APROFITAR RECURSOS
La manera d’aprofitar el sòl urbà canvia, poc a poc, a les grans ciutats. El que fins ara eren ganes de grans edificis amb la firma de grans arquitectes, actualment podem dir que s’ha substituït a favor d’una arquitectura o sentit de l’urbanisme, més natural i auster. En aquest sentit les grans torres amb desenes de pisos han de donar pas a l’aprofitament de les zones verdes de les quals disposen les ciutats. Barcelona no és la única ciutat que pensa així. La crisi ja ha fet canviar de parer projectes com la plaça Europa de l’Hospitalet, retallant pressupost i aprofitant el màxim de recursos possibles. A la capital catalana aquest canvi de paradigma arquitectònic està liderat pel regidor d’Urbanisme de Barcelona i de Les Corts, Antoni Vives.
En el cas concret de les setze portes de Collserola, Vives afirma que es tracta d’una oportunitat única. Concreta també que la primera de les por, la porta de Les Corts és “sensacional” perquè té part del Parc de Collserola dins i “hi ha una interacció molt forta amb els barris, com per exemple amb el barri de la Mercè”. Un projecte que agrada i molt als veïns ja que permetrà primer de tot, l’accés des de la ciutat a les zones verdes com al Camí de les Aigües; facilitarà la mobilitat, i permetrà un nou pulmó a Barcelona.
