Barcelona destaca per ser una ciutat multicultural i en districtes com el de Ciutat Vella es fa molt evident. Foto: Blanca Blay/ACN
Parant atenció a les diferents llengües que parla la gent pel carrer, a les cafeteries o al gimnàs, es fa evident que Barcelona és cada vegada més cosmopolita. De fet, així ho mostra l’informe La població de Barcelona segons lloc de naixement i nacionalitat de l’Ajuntament. Segons aquest document, l’1 de gener de 2024 –les darreres xifres fan referència a aquesta data– el nombre d’empadronats nascuts a fora de la ciutat era superior al de les persones originàries de Barcelona, amb uns percentatges del 54% davant del 46% respectivament.
L’origen d’aquesta heterogeneïtat creixent està estretament lligat a la llarga tradició d’acolliment de persones migrades de la ciutat i, especialment, a les dues onades migratòries més recents: la primera, durant la segona meitat segle XX, quan Barcelona va rebre població nascuda a la resta de Catalunya i d’Espanya, i la segona, que va començar amb l’entrada del segle XXI i que encara continua, amb l’arribada de migració internacional. Aquesta última, que era pràcticament inexistent fa 25 anys, quan els autòctons conformaven el 60% de la població, s’ha convertit en el gran gruix dels veïns de la ciutat, tot i que s’ha instal·lat de manera desigual en els diferents districtes i barris.
Com s’agrupa la població?
Ciutat Vella és el districte on hi ha més veïns nascuts fora de Barcelona, ja que només un de cada quatre és autòcton. Segons mostren les xifres, hi ha un 24% de població autòctona davant d’un 76% de població no autòctona, mentre que el perfil de veí que més abunda és el nascut fora de la Unió Europea. Representa un 53% del total de població del districte, mentre que els europeus representen el 10,5%. Només un 8% dels veïns són nascuts a la resta d’Espanya i un 4% a la resta de Catalunya.
Fora de Ciutat Vella, el segon districte amb més població no nascuda a Barcelona és Sants-Montjuïc i el tercer l’Eixample, ambdós amb un 43% d’autòctons i un 57% de no autòctons.
D’altra banda, el districte amb més autòctons és Sarrià-Sant Gervasi, que lidera el rànquing amb un 59% d’autòctons i un 41% de no autòctons. Desgranant aquesta darrera xifra, els no autòctons que més abunden són els de fora de la Unió Europea. Aquest col·lectiu es configura com el 19% de població del districte, seguit dels nascuts a la resta d’Espanya, que són el 9%, dels de la resta de Catalunya, el 8%, i dels de la resta d’Europa, el 5%.
Més enllà de Sarrià-Sant Gervasi, el segon districte amb més població autòctona és Sant Andreu, amb un 51,5%, i el tercer és les Corts, amb un 51%.
Entrant a analitzar les mateixes dades per barris, el Gòtic és el que té més població no autòctona de tot Barcelona, un 84%, seguit del Raval, amb un 76%, i de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, amb un 73%. Tots tres estan a Ciutat Vella, el districte amb menys autòctons, en la línia de les xifres exposades anteriorment.
Contràriament, el barri amb més població nascuda a la ciutat no es troba a Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb més autòctons, sinó a Horta-Guinardó, que se situa com el quart districte de Barcelona amb més nascuts a la ciutat. En concret, la Clota és el que compta amb més originaris de la ciutat, un 65%, mentre que, en segon lloc, hi ha Can Peguera, a Nou Barris, amb un 64% de població autòctona. La tercera posició la comparteixen els barris de la Font d’En Fargues, també d’Horta-Guinardó, i el de les Tres Torres, a Sarrià-Sant Gervasi, amb un 63,5% de població nascuda a la ciutat.
La comunitat més nombrosa
Pel que fa a l’origen de tots aquests veïns no autòctons, des que va començar aquesta segona onada migratòria internacional, Amèrica sempre s’ha situat com el continent amb més presència a Barcelona, seguit d’Europa, Àsia, Àfrica i Oceania. Amb tot, la comunitat amb més veïns vivint a la ciutat ha anat canviant amb els anys i el 2024 l’argentina se situava al capdavant del rànquing. Segons l’informe, 46.542 argentins viuen a Barcelona.
El districte on més abunden és l’Eixample, seguit de Sant Martí, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Gràcia. Mentrestant, per barris, la Sagrada Família és el que més argentins concentra de tota la ciutat, seguit de la Nova Esquerra de l’Eixample, la Vila de Gràcia, la Dreta de l’Eixample, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i el Fort Pienc. A Nou Barris és on menys argentins hi ha.
Més enllà d’aquesta comunitat, i fixant-nos en la resta de països amb més presència a Barcelona, els colombians són els segons més nombrosos, amb 42.535 veïns que viuen, sobretot, a l’Eixample i a Sants-Montjuïc. Els segueixen els peruans, amb 38.821 veïns concentrats a l’Eixample, Nou Barris i Sant Martí, i els veneçolans, amb 33.017 veïns que es concentren a l’Eixample, Sant Martí i Horta-Guinardó.
D’altra banda, també destaca el cas de la comunitat pakistanesa, que s’ha duplicat en vint anys, arribant fins als 28.778 veïns, especialment concentrats a Ciutat Vella i Sant Martí. Se situen com la primera comunitat asiàtica amb més veïns a Barcelona i com la cinquena del rànquing general. De la mateixa manera, també crida l’atenció el cas del Marroc, el primer país africà amb més persones a Barcelona i el setè amb més presència a la ciutat, amb un total de 23.347 veïns que també viuen, sobretot, a Ciutat Vella i Sant Martí. Mentrestant, el país europeu amb més veïns és Itàlia, que ocupa el setè lloc del rànquing. Hi ha 23.120 italians que es concentren a l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí.
