Alejandro Ciriza amb el seu llibre ‘¡Vamos, Rafa!’, editat per Conecta. Foto: Paula Ibáñez Puy
Gairebé els 365 dies de l’any Alejandro Ciriza (Pamplona, 1983) escriu algun text, ja sigui per publicar-lo al diari El País, on és redactor d’esports i especialista en tennis, o per a consum propi. Una disciplina que es nota en els seus articles, senzills i plens de matisos i de perquès. “M’agrada ser un narrador invisible que es troba còmode darrere l’arbust. No vull exposar-me tant”, confessa Ciriza, autor de ¡Vamos, Rafa! El fenómeno Nadal: no dar nada por perdido para ganarlo todo, editat per Conecta.
“Nadal és un personatge que només s’entén en l’adversitat. Quasi tota la seva carrera ha tingut problemes, sobretot al peu, i la seva força tractora ha sigut enfrontar-se constantment a reptes fins a l’últim dia. Ni en les situacions més hostils ha pensat més enllà del pròxim piloteig. Té una ment privilegiada”, l’elogia Ciriza.
El tennista de l’RCT Barcelona es va acomiadar definitivament de les pistes el passat 19 de novembre, amb una derrota als quarts de final de la Copa Davis de Màlaga contra el neerlandès Botic Van de Zandschulp. Des d’aleshores, Ciriza sent que li falta alguna cosa.
Sembla lògic. El periodista esportiu ha seguit la trajectòria de l’esportista durant deu anys. N’ha estat pendent cada dia. En jornades que semblaven tranquil·les, com un dia de platja, un dinar familiar o un sopar amb amistats, va haver d’escriure, a correcuita, articles sobre el tennista.
De “dol”
Ara mateix està de “dol” perquè ha de reaprendre a viure. Ja no té l’adrenalina de no saber si Nadal es recuperarà d’una lesió, quan tornarà a les pistes o si farà un anunci important. “També sento un cert alleugeriment perquè informar sobre un dels grans esportistes de l’era moderna és una responsabilitat immensa”, afegeix.
Ciriza és crític i autocrític, està orgullós dels seus orígens —és pamplonès i va jugar al tennis al CT Pamplona—, té una mirada àmplia i facilitat per la dissecció. “La veritat és que molts cops m’identifico amb la seva manera de veure les coses i si vaig acceptar el projecte d’escriure un llibre sobre Nadal va ser, en part, perquè tenim punts en comú. Volia que fos una obra inspiradora perquè el seu relat esportiu ja és prou conegut”, s’obre el periodista esportiu.
“Molts cops m’identifico amb la manera de veure les coses de Nadal”, diu Alejandro Ciriza
A ¡Vamos, Rafa! hi reconeixem Ciriza, un dels millors cronistes de tennis de l’Estat, i hi reconeixem Nadal, sobre qui descobrim detalls simbòlics i clau. Els capítols, àgils i molt audiovisuals, solen comptar amb testimonis que ens fan entendre millor certes situacions o emocions per les quals passa el protagonista. També hi ha la seva veu o la del seu oncle, Toni Nadal, l’entrenador que el va formar i l’ha acompanyat quasi tota la seva carrera.
“M’he nodrit d’experiències viscudes i d’alguns moments compartits amb en Rafa, i també vaig preparar entrevistes i vaig buscar més informació per al llibre”, exposa l’entrevistat. És el seu debut literari.
La inspiració
“La inspiració no et ve cada dia, ni de bon tros. A més, el llibre havia de sortir publicat força de pressa i el vaig escriure en tres mesos, i a diversos llocs del món. L’epíleg, per exemple, el vaig redactar durant el vol cap a Austràlia”, recorda Ciriza. Se solia aixecar a les quatre de la matinada i escrivia fins a les nou del matí. Després, canviava el xip i se centrava en El País, on potser aquell dia tornaria a enraonar sobre Nadal.
La primera impressió que va tenir el 2015, quan va conèixer el mite, va ser que era “un home molt optimista”, malgrat viure una crisi de confiança. Era una situació nova per a un Nadal que patia. “Hi veia una persona ferida, però no pas derrotada, i que tenia un discurs ple de llum. Compartia amb nosaltres que, tard o d’hora, hi hauria un gir de guió”, recorda. Un moment que va arribar al final de la temporada.
L’autor de ‘¡Vamos, Rafa!’ va conèixer el 2015 el mite, que vivia un moment molt difícil
Nadal és pacient amb el present i relativitza les coses bones i les dolentes. Després de remuntar-li dos sets en contra a Daniil Medvedev, a la final de l’Open d’Austràlia de 2022, va pronunciar una frase que resumeix molt bé la seva essència: “He mantingut el cap fred i l’actitud adequada”. “En Rafa va competir durant més de cinc hores, amb una humitat salvatge i davant un Medvedev que el va dur a una situació límit en l’aspecte físic i mental. De nou, el més fàcil hauria estat abaixar els braços… I Nadal no ho va fer. Nadal va ser Nadal”, concreta Ciriza.
Temps i paciència
Esportista i entrevistat gaudeixen del camí. “Quan estava malament, des de fora, el públic li demanava que guanyés el següent partit. Tot necessita temps i paciència, i en Rafa ens ho ha recordat moltes vegades sobreposant-se als obstacles”, enraona el periodista esportiu.
Sobretot en els últims capítols de Nadal, molta gent no entenia per què no es retirava. “Quan parles amb esportistes que ja no competeixen, t’adones que per a ells aquest pas és un salt sense xarxa. Un procés molt dur. Sense problemes físics, i com ell mateix ha reconegut, Nadal hauria continuat jugant força més temps”, comparteix Ciriza.
El llegat del tennista de l’RCT Barcelona va més enllà del seu excel·lent palmarès, amb 92 títols ATP, en què destaquen 22 grand slam —14 Roland Garros, quatre US Open, dos Open d’Austràlia i dos Wimbledon—i 36 Masters 1000. També ha guanyat dues medalles olímpiques —individual a Pekín 2008 i dobles amb Marc López a Río 2016—, cinc Copes Davis, dues Laver Cup, quatre Premis Laureus i un Príncep d’Astúries.
Discurs ric i elaborat
“Quan he parlat amb Nadal, sempre m’he sentit escoltat. Escoltar és sinònim d’humilitat. En Rafa té un discurs ric i elaborat que ha construït des que era petitó. El seu oncle Toni n’ha estat un mestre excel·lent”, destaca Ciriza, un devot del mètode i també de la incertesa.
A l’autor de ¡Vamos, Rafa! li agrada anar als torneigs o als Jocs Olímpics amb idees i dades pensades, i, un cop a l’escenari, posar-se a prova i deixar que la realitat el sorprengui. Li encanta no saber què escriurà exactament i es continua posant nerviós abans de començar una crònica.
En un temps en què gran part dels articles naixen en una redacció, reivindica —i justifica— anar al lloc dels fets. “Només trobaràs els perquès si ets allà. M’encanta traslladar als lectors a l’escena, sigui d’un partit o d’un entrenament, i també els convido a passejar per les ciutats, que són clau en les històries. Pots entendre l’atmosfera d’una pista de l’US Open si coneixes la de Nova York”, defensa.
Quan Juan José Mateo li va passar el relleu del tennis a El País, li va regalar un gran consell: “Ves als llocs i observa”. “I fins avui m’he dedicat a observar. Si no obres molt els ulls, no captaràs els detalls. Explicar coses és relativament fàcil, però explicar-ne d’interessants és molt complicat”, conclou Ciriza. Un excel·lent retratista de Rafa Nadal.
El somriure de Carlos Alcaraz
