Foto: Joanna Chichelnitzky

Montserrat Ballarín ha viscut els efectes que la pandèmia ha provocat en el comerç de la ciutat des del capdavant de la regidoria responsable d’aquest sector. Tot i que admet que la situació és complicada, també destaca la capacitat de resistir que el comerç barceloní ha tingut en un moment tan complicat com l’actual.

Ja fa més d’un any de l’esclat de la pandèmia. Quin és el balanç que fa l’Ajuntament de l’impacte que ha tingut el coronavirus en el comerç de la ciutat?
Els efectes han estat importants, però cal diferenciar-los en funció dels territoris i de la tipologia de negocis. El comerç dels barris ha aguantat bastant bé, mentre que el centre, amb un comerç més turístic, està en una situació pitjor. I després hi ha tres tipus de comerç que fins i tot han millorat els seus resultats: l’alimentari, el tecnològic i l’equipament de la llar.

Tot i això, a finals de febrer Barcelona Comerç parlava de 415 comerços associats que han abaixat la persiana i estimava uns 2.000 tancaments. Es podran revertir aquestes xifres?
Encara hem de constatar quins tancaments seran definitius, i amb la restauració a mig gas cal esperar per veure quins seran els resultats finals. El comerç està demostrant força resiliència. No sé si la situació es podrà revertir del tot, perquè hi ha d’haver una adaptació als nous hàbits de consum, però el comerç aguantarà i des de l’Ajuntament treballem per ajudar en el procés de transformació.

On segurament aquesta transformació és més necessària és al centre de la ciutat, on es depenia molt del turisme, com ara deia.
Sí, la remuntada serà més difícil, però hem de ser relativament optimistes perquè en tenim raons. A mesura que la vacuna avanci i s’obrin les fronteres, amb la gran projecció que té Barcelona, el turisme cultural, de fires i congressos tornarà. Al mateix temps, treballem per diversificar l’activitat econòmica del centre de la ciutat. N’és un exemple la transformació de l’edifici de Correus.

“Hem de promoure que el comerç sigui físic a tots els barris”

Un altre objectiu és que la gent dels barris es torni a fer el centre seu?
Sí, volem convidar la gent a redescobrir el centre, perquè segurament és cert que durant uns anys els veïns i veïnes no se’l van sentir seu. De fet, de forma natural ja hi estan tornant.

La restauració segurament és el sector que ha quedat més tocat. Han denunciat diversos cops que no han tingut el suport de les administracions. Tenen raó?
L’Ajuntament ha estat bastant al seu costat. N’és un exemple l’ampliació de les terrasses. Un estudi ens quantifica que no s’han perdut 1.800 llocs de feina gràcies a aquesta mesura.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Després hi ha gent que es queixa que no hi ha espai a les voreres o a les places. Suposo que és difícil tenir tothom content.
Sí, però cal remarcar que els bars i restaurants s’han adaptat a la nova situació i que la ciutadania s’ha bolcat molt a ajudar el sector. I amb uns horaris d’obertura que no s’han explicat bé des de la Generalitat.

Per tant, i més enllà de la restauració, està satisfeta de la resposta de l’Ajuntament cap al sector?
Crec que hem fet tot el que hem pogut, i sobretot ho hem fet de la mà del sector. I també hi ha hagut un esforç per pactar les mesures amb l’oposició. Puc dir que sí, que estem satisfets, tot i que també ens agradaria haver fet més.

Fa poc han obert les ajudes del programa ‘Impulsem el que fas’, per finançar projectes que serveixin per impulsar l’economia dels barris de la ciutat. El comerç se’n veurà gaire beneficiat?
Sí. N’és un exemple l’aposta per omplir els locals de planta baixa, que enguany dobla el pressupost de l’any passat. És molt important promoure que el comerç sigui físic a tots els barris.

“És evident que la taxa del comerç electrònic ens la impugnaran”

Abans citava el tema dels horaris de la restauració. Un dels problemes amb els quals topen de vegades és la manca de competències. Es plantegen reclamar-ne?
Sempre intentem tenir el màxim de competències, però sí que ens aniria bé tenir la màxima capacitat de decisió. Ara estem veient que Barcelona té unes necessitats diferents de la resta del territori, com per exemple passa amb el confinament. Hem demostrat capacitat de gestionar bé les crisis i en aquesta ho hem tornat a fer.

Parlant de la capacitat reguladora municipal, garanteix que la taxa sobre el comerç electrònic tirarà endavant?
Sí, la nostra intenció és tirar-la endavant, tot i que no és fàcil. Tenim el primer informe jurídic fet i volem acabar de constatar que tingui la fortalesa jurídica suficient. Aquesta taxa ha generat molta expectació i sabem que altres municipis se l’estan mirant. I també ho estan fent les operadores per veure com impugnar-la.

Tindran pressió perquè funcioni bé.
Més que funcioni, que no ens la tombin els tribunals, perquè és evident que s’impugnarà. Hi estem treballant perquè inclourà molts requisits, com per exemple que no gravi els riders.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Seguint amb qüestions electròniques, sembla que la pandèmia ha fet que el comerç local s’estigui digitalitzant.
Sí, totalment. La pandèmia ha accelerat processos que ja estaven en marxa i el comerç, per sort, ha estat conscient que necessitava fer un salt qualitatiu. Ho hem notat molt, perquè l’any 2019 hi havia 300.000 euros en subvencions i només ens en van demanar 100.000 i l’any passat es va arribar a 1.300.000 euros. Hi ha una conscienciació clara sobre la digitalització i des de l’Ajuntament volem tenir un comerç que sigui present als barris, però que sigui sostenible econòmicament, i això passa perquè es vengui en línia. Per això estem treballant, amb Barcelona Oberta i Barcelona Comerç, per fer un marketplace que a partir del juliol estarà operatiu.

Una venda en línia que també es potencia en els mercats municipals. L’aposta pels mercats, amb diferents inversions i reformes, és clara.
És que no hem d’oblidar que els mercats són un servei municipal. A l’aposta que tots els governs municipals han fet per mantenir i millorar la xarxa de mercats, ara hi afegim la transformació digital per tenir un gran mercat en línia que sigui la suma dels 43 mercats.

La pandèmia també ha impulsat les cuines fantasma, que han generat oposició veïnal. Ara s’ha decretat una moratòria d’un any per regular aquests negocis. Seran molt restrictius? Creu que aquests negocis són una amenaça per a la restauració?
El resultat final de la regulació no sabem quin serà, però si durant tants anys hem treballat per treure la indústria que contamina fora de la ciutat, no té gaire sentit un model de macrocuines, amb molta concentració de mobilitat… Hem de veure, parlant amb la restauració, quin és el seu parer i aconseguir un equilibri. Però els promotors d’aquests negocis han d’entendre que Barcelona és diferent. En altres ciutats arriben, s’instal·len i no passa res, però aquí la ciutat és petita i tothom se l’estima i vol dir-hi la seva. De moment hem pres una decisió valenta, que és la moratòria, perquè més tard és molt difícil frenar-ho. És important remarcar que som receptius a tot, però també volem preservar el nostre model de ciutat de convivència i de proximitat.

De fet, la pandèmia també ha afavorit la tendència a un consum de proximitat i sostenible.
Totalment, s’ha notat molt. Ha crescut la preocupació per la salut de les persones i del planeta i el consum de proximitat té relació amb això i es nota. Però encara hi ha molt camí per recórrer.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram