Foto cedida
Si hi ha algú a la ciutat que coneix bé les annexions dels pobles del Pla de Barcelona, aquest és Albert Torras. Ens atén, com en moltes altres ocasions, per fer un viatge a un passat en el qual la capital catalana era una “ciutat imparable”.
Sabem que organitza rutes guiades sobre les annexions dels pobles del Pla de Barcelona. Com són?
Les vaig fer el trimestre anterior a les vacances. Es tracta de sis rutes pels sis pobles que es van agregar el 1897: les Corts, Sants, Sant Gervasi, Sant Andreu, Sant Martí i Gràcia. Les rutes són extenses i es visiten tots els pobles annexionats a Barcelona el 1897.
Les cròniques de l’època indiquen que l’annexió dels pobles del Pla de Barcelona a la capital no era ben vista pels seus veïns. De quina manera s’hi van oposar? Quin era l’ambient que es respirava als pobles?
En general, i com en tot procés històric, hi havia dues posicions. Per una banda, uns no ho veien malament perquè creien que la capital havia de créixer, i agregar els municipis del voltant era una opció en aquest sentit. A més, això comportaria una recaptació d’impostos superior, sobretot per les indústries que s’havien anat instal·lant en aquests pobles les dècades anteriors. Ara bé, als pobles hi havia gent que no ho tenia tan clar. Per descomptat, els ajuntaments no ho veien gens clar, perquè passarien a dependre d’una altra administració. I les entitats, per la seva banda, temien que amb l’annexió perdrien la seva idiosincràsia dins de la gran Barcelona. Finalment, l’annexió es va decidir per reial decret. Penseu que també hi havia un context de guerres a Cuba i al Marroc, i si Barcelona agregava els pobles de la vora, tindria més capacitat recaptatòria i podria destinar més diners a la guerra.
“El sentiment de poble continua existint”
Tot i que va tenir batllia en el passat, les Corts es va separar de Sarrià el 1836. Però 60 anys més tard va tornar a perdre la seva autonomia, aquest cop a favor de Barcelona. Això, certament, degué causar un cert sentiment d’impotència al poble…
El poble de les Corts tenia una certa autonomia des de l’època de les grans cases pairals. No crec que els fes gràcia que ells quedessin agregats a Barcelona i els de Sarrià no, ja que aquest poble va entrar a formar part de la capital el 1921. Les Corts, això sí, era el poble més rural dels sis annexionats.
Quins beneficis concrets va comportar per als pobles del Pla de Barcelona l’agregació a la capital?
Va haver-hi beneficis i pèrdues, per descomptat. En aquell moment la ciutat de Barcelona estava en plena expansió. El 1888 havia celebrat l’Exposició Universal i creixia molt. No sé què hauria passat si els pobles de l’exterior no haguessin entrat a formar part de Barcelona. Jo crec que era una cosa natural, que tard o d’hora hauria acabat passant. Barcelona era una ciutat imparable.
“Les Corts era el poble més rural dels annexionats”
L’annexió a Barcelona va fer minvar el sentiment de pertinença als pobles o, per contra, es va mantenir?
En alguns casos el sentiment de pertinença a un poble continua existint i, a més, s’està intentant recuperar cada vegada més. Vivim en una voràgine d’uniformització de les ciutats, i formar part d’una comunitat concreta és un valor que cal mantenir. Per tant, el sentiment de poble s’ha mantingut. Fins fa unes dècades, la gent d’aquests districtes encara deia que anava a Barcelona quan havia d’anar al centre. Això diu moltes coses.
Als historiadors no els agraden gens les ucronies, és a dir, imaginar què hauria passat si la història hagués estat diferent. Tanmateix, li volíem preguntar què creu que hauria passat si les Corts, Sants, Gràcies, Sant Martí, Sant Andreu i Sant Gervasi no haguessin estat agregats a Barcelona l’any 1897…
No ho tinc clar. Especular és complex. Però tard o d’hora, com he dit, hauria arribat l’annexió. Jo ara penso en l’àrea metropolitana de Barcelona i si aquesta independència dels municipis a nivell de serveis té gaire sentit, tenint en compte la proximitat dels uns amb els altres. El futur ens ho dirà.
Contingut elaborat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona
