L’interior de la Cereria Subirà. Foto: Línia

“No hem tancat mai. Ni durant les guerres”. Són paraules de Pilar Satta, la dona de Tristán Xancó, el propietari de la Camiseria Xancó. Situada al número 78 de la Rambla, aquest emblemàtic comerç va obrir les seves portes l’any 1820. És a dir, l’any que ve farà 200 anys.

La Camiseria Xancó és un exemple d’un tipus de negoci que a Barcelona ha anat declinant en els últims anys. Les notícies de tancaments de comerços emblemàtics s’han anat repetint. Les llibreries Catalònia i Canudas, la pastisseria La Colmena de Gràcia, El Indio, la sastreria Deulofeu… La llista podria seguir perquè en el darrer lustre una trentena de comerços emblemàtics han tancat malgrat la catalogació municipal.

Tot i aquesta realitat, provocada molts cops per l’augment dels lloguers, però en d’altres perquè el negoci no ha evolucionat o no hi ha hagut continuïtat familiar, també hi ha comerços històrics que aixequen la persiana cada dia. La Camiseria Xancó n’és un. Satta diu que l’augment dels lloguers fa que “tots estiguem en perill”. El negoci, però, rutlla. I, si ho fa, explica aquesta comerciant, és “perquè no queda gaire ningú” que treballi com ells. “Segurament en Bel i prou, que de fet va sortir d’aquí”. La forma de treballar, molt artesanal, fa que tinguin una clientela fixa que valora el producte. “Tenim clients de la ciutat però també turistes que fa molts anys que tornen. Hi ha un home d’Estats Units que fa 20 anys que ve”, afegeix.

DES DEL 1761
La Cereria Subirà, situada a la Baixada Llibreteria número 7 (el Gòtic) des de principis del segle XX, és la botiga més antiga que es conserva a la ciutat. La va fundar el 1761 el cerer Jacint Galí. El 1939 el cerer Paulí Subirà va fer-se càrrec del negoci. Ara, al capdavant de l’establiment hi ha Pilar Sobirà, neta de Paulí Sobirà. De fet, la Pilar només fa cinc anys que porta el negoci, ja que fins fa ben poc el seu pare era el cap visible. Es va posar a dirigir-lo, tot i que ella té una altra feina, quan el seu pare va emmalaltir “perquè el negoci no es perdés”.

Sobre la problemàtica del lloguer, la Pilar explica que en principi no els afecta, ja que durant els anys 60 l’Ajuntament va expropiar l’edifici i, tot i que en un primer moment el consistori va voler tancar la cereria, finalment no es va fer. Als 80 van firmar un contracte de lloguer i ara tenen una concessió fins al 2023 que es prorrogarà fins al 2033.

Mentre dura la conversa, la Pilar parla amb passió del negoci i explica que en l’última dècada 10 cereries han tancat. Es nota, per dir-ho d’alguna manera, la responsabilitat històrica que implica estar al capdavant de la botiga. “El meu pare feia de tot. La feina era la seva vida. Ara té demència però quan el portem aquí somriu”, explica. “Això és una cereria i sempre ho serà”, conclou convençuda.

ANTICS PERÒ MODERNS
No gaire lluny de la Cereria Subirà hi ha la Ganiveteria Roca (1911), situada al número 3 de la plaça del Pi, també al Gòtic. Fins a l’any 2000 va estar dirigida per membres de la seva família i llavors va passar a ser administrada per un grup de ganiveters.

Lluís Torrente, gerent de l’establiment, va començar a treballar a la botiga fa gairebé 30 anys. Amb poca estona de conversa es fa evident la seva entrega al negoci i la seva professionalitat. Tot i que la decoració i el mobiliari de la botiga, que és preciosa i al mateix temps antiga, podria fer pensar que és un negoci antiquat, res més lluny de la realitat. La modernitat i la professional són marca de la casa. A banda del valor estètic, la botiga es caracteritza per tenir més de 7.000 articles –cuina, perruqueria, afaitat i navalles i ganivets– que destaquen per la seva qualitat. “El nostre èxit es deu a l’especialització. Anem a fires, tenim un bon producte, fem venda electrònica, ho tenim tot informatitzat…”, afegeix.

D’altra banda, Torrente reivindica que els comerços com la Ganiveteria Roca “donen una imatge i un valor afegit a la ciutat” i destaca que hi ha tres generacions de barcelonins que els coneixen. “Ens fa molta il·lusió quan venen a comprar l’àvia, la mare i la filla juntes”, conclou orgullós.

ARTICLES RELIGOSOS
La ruta acaba en un negoci que celebra el centenari enguany. Es tracta de l’Estampería San José, situada al barri Gòtic (carrer dels Boters, 7). Actualment està especialitzada en la venda d’articles religiosos, tot i que no han deixat l’estamperia. Els propietaris són dos germans. Un d’ells, Antoni Casals, que forma part de la tercera generació, recorda que “fa 50 anys a Barcelona hi havia una trentena d’estamperies i ara en quedem dues”.

Casals detalla que el negoci és viable perquè en el seu cas és de propietat i no de lloguer. Fa més de 20 anys que tenen web i la venda digital els representa un 30% de la facturació. Tot i això, admet que el tipus de negoci “va a menys a nivell mundial”. Sent de propietat, deu ser temptador no vendre o llogar no? “Sí, però no ho hem volgut fer”.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram