La venda ambulant il·legal, diuen els comerciants, ha augmentat en els últims anys. Foto: Línia

“Ens sentim menyspreats i desemparats per l’Ajuntament. Desatesos i desprotegits, com a ciutadans i com a comerciants, i també com a usuaris de la via pública”. Són paraules de les 28 entitats comercials i veïnals de la ciutat agrupades al voltant de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta i la Venda Il·legal Ambulant, que el passat 6 de juny van presentar un requeriment escrit al consistori per reclamar a l’actual govern municipal que prengui mesures urgents contra el Top Manta. Es tracta d’un avís que, si no canvien les coses, pot acabar amb una denúncia contra l’Ajuntament.

I és que els comerciants consideren que la situació cada vegada és pitjor. “No estem d’acord amb l’explotació de persones, però tampoc podem tolerar una activitat que genera sobreocupació i saturació de determinats espais i vies públiques”, va afirmar el portaveu de la plataforma, Fermín Villar, després de presentar el requeriment. Villar va afegir que el Top Manta “degrada el medi ambient, afecta la salubritat, restringeix injustificadament la llibertat de moviment de la gent, genera sorolls excessius i constitueix un greuge deslleial per a totes les activitats que requereixen una llicència municipal”.

“PASSIVITAT I PERMISSIVITAT”
Les entitats firmants del text també van voler deixar clar que les seves queixes es dirigeixen cap a l’Ajuntament, per la seva “insuficient” resposta envers aquest fenomen, i no cap als venedors del Top Manta. La denúncia, va afirmar Villar, és contra l’activitat il·legal i la “passivitat i permissivitat” del consistori, “en cap cas contra les persones que l’exerceixen”. Diuen que estan en contra que les persones que es dediquen a la venda ambulant il·legal siguin expulsades de la ciutat perquè “tenen tot el dret a buscar-se una vida millor”, però lamenten que ho facin “mitjançant activitats il·legals emparant-se en una deixadesa de totes les administracions”.

2.000 VENEDORS
Des de la plataforma asseguren que el paper de l’Ajuntament ha provocat un “efecte crida” que ha fet créixer la xifra de persones que es dediquen al Top Manta fins als 2.000 venedors. Segons Villar, només a la Barceloneta hi ha gairebé mil venedors que estan provocant “una situació insostenible i asfixiant comercialment tot el barri”. És per això que reclamen al govern municipal que actuï amb “la mateixa contundència” amb què ho fan per garantir que es compleixi la normativa de terrasses o altres ocupacions de la via pública.

L’AJUNTAMENT ES DEFENSA
Des del consistori responen a les crítiques de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta amb xifres. Fonts municipals recorden que “el 2017 es van posar més de 64.000 denúncies per venda ambulant sense autorització a l’espai públic de qualsevol producte, per col·laborar amb la venda ambulant o per comprar o adquirir productes de la venda ambulant”. Una dada que de moment aquest 2018 és, afegeixen les mateixes fonts municipals, de 6.337 denúncies.

D’altra banda, des del consistori també recorden que amb la Plataforma d’Afectats pel Top Manta han fet “reunions de forma sistemàtica, més de 10 en els darrers mesos, amb el primer tinent d’alcalde i el comissionat de seguretat”.

PARLEN ELS MANTERS
Qui també té molt a dir en tot plegat són, evidentment, els manters. Lamine Bathily fa 10 anys que és manter i també és portaveu del Sindicat de Manters. En declaracions a aquesta publicació afirma que les paraules dels comerciants “no són noves”, ja que són “les mateixes de cada any quan arriba l’estiu”. Bathily considera que la solució per acabar amb el Top Manta “no és treure la policia al carrer perquè ara a la Barceloneta, per exemple, hi ha 500 manters que, si se’ls expulsa d’allà, aniran cap a la plaça Catalunya”. Aquest portaveu del Sindicat de Manters afegeix que el seu col·lectiu vol “seure amb els comerciants i els partits polítics per solucionar la situació” però lamenta que de moment no ha estat possible. Respecte del paper de l’actual govern municipal, Bathily celebra la creació de la cooperativa de recollida de ferralla i els plans de formació, però recorda que “en 3 anys s’han tret 65 manters del carrer, cosa que vol dir que els processos són lents”.

Sembla, doncs, que a curt termini el problema continuarà sense resoldre’s.

 

Penes de presó
de fins a 2 anys

La legislació espanyola tipifica que la venda ambulant és il·legal i contempla penes de presó de fins a dos anys. Des del Sindicat de Manters denuncien que el fet que un manter pugui tenir antecedents penals fa que no pugui formar part de programes socials o regularitzar la seva situació.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram