Les dues últimes setmanes han estat, per utilitzar un eufemisme, dinàmiques pel que fa a iniciatives de diferents administracions que han afectat el comerç. La primera va ser el 22 de desembre en el Dia Sense Cotxes, quan es van tancar 58 carrers a la ciutat. Des de la Fundació Barcelona Comerç estem d’acord amb les altres entitats que van publicar un comunicat dient que si bé és positiu per a Barcelona començar a virar cap a un model més sensible amb el medi ambient, també és cert que abans de tancar els carrers s’hauria de posar a disposició eines i espais alternatius on deixar els vehicles.

A part d’això, en el comunicat també es va deixar clara la posició del comerç sobre el fet que el Dia Sense Cotxes se celebrés en un dia laboral: l’any passat es va celebrar en un de festiu i les afectacions van ser menors. A més, el fet que a diferents carrers es tanquessin en horaris diferents també va complicar la mobilitat. L’objectiu del document és mostrar al consistori que tot i que estem d’acord en la disminució de l’emissió de gasos contaminants, s’hauria d’haver tingut en compte l’opinió dels representants del comerç i la restauració, i s’hauria d’haver fet amb antelació per tal d’obtenir més informació sobre la jornada i dels carrers afectats.

El segon tema que va provocar la nostra reacció immediata va ser l’anunci, per part de la Generalitat, de la publicació de l’avantprojecte de Llei del Comerç catalana. En cap moment el text es va consensuar amb els botiguers, si bé és cert que se’ns va informar sobre les línies mestres de l’avantprojecte durant la presentació de la Junta, i que, un cop publicada la notícia, es va demanar l’avantprojecte a la Generalitat per tal de llegir-lo i donar l’opinió, però el text no ens ha arribat.

Un dels temes més delicats és la liberalització dels períodes de Rebaixes, no limitant-les a dos moments a l’any. A diferents mitjans es deia que aquesta era una postura compartida pel comerç, cosa que no és certa: respectem l’argument sobre l’augment de tràfic en els comerços d’afluència massiva si s’expandeix el període de Rebaixes a més de dos cops, però pel comerç de proximitat, que no té la capacitat de reduir preus en més ocasions que les citades, aquesta implementació pot ser perjudicial, ja que reforçaria la tendència a desviar els clients cap a superfícies amb més capacitat de reduir preus que el comerciant de proximitat, empitjorant la ja complicada situació d’aquests negocis.

Des de la Fundació, conscients que no podem oposar-nos a la normativa i comprometent-nos a seguir-la, proposem que el terme “Rebaixes” es dissociï de qualsevol altre període que els productes es venguin sota descomptes especials utilitzant, en aquests casos, paraules com “Promoció”, “Descompte”, “Preu especial”, ja que considerem que la càrrega psicològica implícita en el mot “Rebaixes” ajuda al petit comerç a tenir pics de vendes en dos períodes de l’any, vitals per nosaltres. Una depreciació del terme podria reduir encara més les possibilitats de creixement i desenvolupament del nostre model de comerç. Un cop rebem l’avantprojecte farem més comentaris al respecte.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram