El regidor de l’Eixample i responsable d’Ocupació, Empresa, Turisme i, des de novembre, també de Comerç, ens rep mig any després de fer-se càrrec d’aquesta àrea, possiblement una de les que més polèmica ha generat fins ara. Agustí Colom fa balanç de la seva acció, de les fites assolides i dels reptes del sector.
Gairebé ja fa mig any que, per una reestructuració del govern municipal, va passar a assumir també l’àrea de Comerç. Com valora els primers mesos al capdavant d’aquest àmbit?
Força positivament. En aquell moment es va considerar que era bo que momentàniament l’assumís jo perquè ja coneixia aquest món, en el qual em sento molt còmode. Crec que fins ara ha estat fàcil la interlocució amb els botiguers.
Com l’han rebut? Com és la relació entre vostè i els eixos?
Jo crec que bona. I la demostració d’això és que en molt poc temps hem trobat una solució al tema dels horaris comercials.
Veient la llarga llista de responsabilitats que té, ja li queda temps per dedicar-se a l’àrea de Comerç tant com voldria?
Ningú podria dedicar-li tot el temps que voldria, perquè això no té límit. El temps és el que és i les persones tenim limitacions, però crec que li dediquem totes les hores que podem. I amb els comerciants tenim un contacte fluid.
Nosaltres també parlem sovint amb ells. Fa uns mesos, Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç els últims quatre anys, ens va dir que “cal eliminar barreres i tenir un diàleg franc” amb el govern. Vostè també en veu, de barreres?
Jo no en veig. Des del començament hem tingut una línia clara d’afavorir el comerç de proximitat. I de diàleg franc ja en tenim. Justament amb Vicenç Gasca mantenim una bona relació.
Potser al que es referia Gasca és, per exemple, a la capacitat d’arribar a acords entre consistori i botiguers, com el que van aconseguir pel que fa als diumenges d’obertura i que vostè citava fa un moment.
Si es referia a això, els fets demostren que ha estat així des del principi. A la primera de canvi hem pogut trobar una solució als horaris comercials. Tothom va haver de cedir, però d’això es tracta.
Aleshores es va parlar molt d’unió dels botiguers, però dies més tard el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, va dir que havien acceptat l’acord perquè “la bel·ligerància permanent no és positiva”. Tot plegat sembla un pèl fràgil.
No. Cada associació té els seus plantejaments, però tothom va firmar i no hi va haver bel·ligerància. No hi podia haver cap entitat que imposés els seus plantejaments, com tampoc ho va fer el govern municipal.
Vostè creu, com diuen alguns, que el petit comerç està perdent competitivitat limitant els horaris?
No. Allà on s’han fet polítiques de liberalització, com a Madrid, el comerç hi surt perdent. Per tant, la liberalització va en detriment del petit comerç. Obrir cada dia de la setmana no fa comprar més. El debat no és aquest, sinó la competència amb les grans superfícies. El petit comerç ha de competir-hi aprofitant les eines que el fan fort: la seva singularitat o l’assessorament directe que presta als clients, per exemple.
Precisament, l’ampliació de les grans superfícies és una altra de les preocupacions dels comerciants. Vostès s’hi han mostrat en contra des d’un inici. Pot prometre que no n’hi haurà més?
Bé, no tenim suficients eines per actuar-hi en contra. Intentem utilitzar totes les que tenim disponibles, però fins a on ens marca el règim jurídic. Però allà on tinguem capacitat d’actuació i hi hagi una decisió política al darrere, com és el cas de la Maquinista, per exemple, jo puc prometre que no ho permetrem. En aquest cas concret així ho estem intentant.
Amb tot, però, no es pot comprometre que no hi haurà més ampliacions de centres comercials, doncs.
Jo els puc dir que, on tinguem capacitat per incidir-hi, el nostre compromís és que no hi hagi cap més superfície d’aquestes dimensions.
Un altre dels temes estrella és el top manta, respecte del qual sí que hi ha unió entre els botiguers, que es queixen de manca de contundència de l’Ajuntament. Per altra banda, els manters acusen el consistori d’haver-los “traït”. Què hi té a dir?
El top manta és un problema de totes les grans ciutats: no ha aparegut amb nosaltres. Dit això, defensem que no hi pot haver venda de productes falsificats, però que amb la pressió policial no n’hi ha prou. Creiem que s’ha de lluitar contra les fonts d’aquests productes, que arriben a través del Port. Per això hem emplaçat les altres administracions que hi tenen competències a actuar-hi.
En aquest sentit, compten amb la complicitat de l’Estat? Fa poc, des de la Delegació del govern espanyol van dir que oferien la seva ajuda per afrontar aquesta qüestió.
Amb la Generalitat tenim complicitat, i amb l’Estat també estem treballant. No hi ha cap administració que vulgui cap altra cosa que no sigui intentar trobar una solució a la problemàtica o minimitzar el seu impacte.
És la qüestió més complicada que ha hagut d’afrontar com a regidor de Comerç?
És una situació complexa, sí, i no hi ha solucions senzilles.
Creu que es podrà solucionar aviat?
Hi ha temes on el concepte ‘solució’ és difícil d’aplicar. El top manta no és un estoc, és un flux constant, i no és una qüestió de la ciutat, és un problema derivat de la desigualtat mundial. No resoldrem a Barcelona el que és un tema global. Els botiguers mostren la seva insatisfacció i els manters també, cosa que vol dir que estem actuant.
Les botigues emblemàtiques han estat també una qüestió destacada. Vostès han aprovat un pla de protecció, molt similar al plantejat per CiU el mandat passat, però l’associació que aplega aquests comerços no ho veu suficient i diu que el consistori “no està pel cas”. Què els respon?
Els emblemàtics són com el top manta, un problema que arrossega la ciutat des de fa anys. CiU no va ser capaç d’aprovar el pla de protecció en el seu mandat i l’hem hagut d’aprovar nosaltres a posteriori.
Quan estarà enllestit l’estudi per determinar la viabilitat d’ajudar o fins i tot comprar comerços emblemàtics per part del consistori?
Aviat. Està a punt de caure. Estem dins dels terminis.
El que fa temps que es diu que està a punt de caure és el pacte de govern amb el PSC. I corren rumors que, si els socialistes acaben entrant a l’executiu, podria haver-hi de nou un canvi en la regidoria de Comerç, la qual assumiria el PSC.
Si hi ha un pacte amb els socialistes, hi haurà àrees que passaran a ser governades per ells. Quan es formuli l’acord sabrem exactament quines seran. De moment, estem en una fase de rumors, els quals desconec.
Al principi ha pronunciat la paraula “momentàniament” quan parlàvem del moment en què es va fer càrrec de l’àrea de Comerç. Ja es preveia que seria una situació provisional?
No. En aquell moment vam creure convenient que l’assumís jo, però amb la voluntat de poder prendre una decisió més endavant sobre si l’havia de tornar a assumir un comissionat o qualsevol altre supòsit.
Per tant, a hores d’ara no pot garantir que serà el regidor de Comerç fins al final del mandat.
A hores d’ara, excepte l’alcaldessa, que és l’única que està sense qüestionar, no hi ha ningú a dins del govern que pugui garantir una cosa així. Sabem que, si hi ha un pacte, pot haver-hi qualsevol canvi, i els regidors estem a disposició.
Com creu que veurien els botiguers que hi hagués una tercera persona al capdavant de Comerç en menys d’un any?
L’important és que no hi hagi canvis de criteri. La resta no ha de crear cap problema, perquè l’important és la coherència programàtica. I aquesta està assegurada.
