Parc Can Sabaté

Foto: Ajuntament

Encabit entre els alts edificis que l’envolten, el parc de Can Sabaté (Mare de Déu del Port, 379) és un jardí desconegut per a la majoria de barcelonins, però no per als veïns del barri, que a finals dels anys setanta es van mobilitzar a fi de convertir-lo en espai públic. Fruit de la pressió, l’antiga fàbrica metal·lúrgica de la família Sabaté no es va convertir en un munt de blocs de pisos, com estava previst.

Després de nombroses negociacions entre les parts, finalment l’any 1984 l’Ajuntament va construir el parc actual, un disseny de Neus Solé, Imma Jansana i Daniel Navas, els quals van comptar amb el suport i el consell de tot un referent: Nicolau Rubió i Tudurí, director de Parcs i Jardins de Barcelona entre 1917 i 1937 i artífex del Parc de Montjuïc, al costat del mític arquitecte de jardins Jean-Claude Nicolas Forestier. Avui, aquesta zona verda permet relaxar-se a l’ombra dels arbres o contemplar l’aigua, molt present a tots els racons. Darrere de la bassa amb columnes, un petit bosc, àrees infantils, bancs i fonts completen aquest parc familiar.

Una piràmide misteriosa

De forma rectangular i allargada, el parc és un jardí d’aspecte clàssic que destaca per la tranquil·litat que inspira l’elegància dels seus elements. D’entre ells, el més curiós és la piràmide de marbre verd, situada enmig de l’estany.

Tot i les dimensions reduïdes, destaca la seva variada vegetació, que inclou espècies típicament mediterrànies i altres d’exòtiques. Hi ha exemplars de ginkgo, desmais, lledoners, pollancres del Canadà, eucaliptus, pins pinyoners, alzines i xiprers, entre altres.

Can Barret i el cas Savolta

Jaume Fabre i Josep Maria Huertas expliquen al seu llibre Art públic que quan van enderrocar la fàbrica per fer el parc, els obrers van descobrir una desena de passadissos subterranis i petroli petrificat de l’època en què Josep Antoni Barret era el propietari de la fàbrica. Barret va ser assassinat el 1918 per alemanys que volien acabar amb els proveïdors d’armes de l’exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial. Eduardo Mendoza va novel·lar la seva vida en la seva obra La verdad sobre el caso Savolta.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram