L’últim dia de febrer es va registrar el preu més car de la llum del que va d’any. Foto: Albert Cadanet/ACN
El preu de la llum de l’últim dia de febrer va ser el més car del que va de 2022, superant els 277 euros de mitjana el megawatt hora, cent euros més que una setmana abans. Aquest repunt es va produir després d’un temps de certa estabilitat, però encara amb el record recent de la pujada constant de preus que es va donar cap a finals de l’any passat, quan es batien rècords cada dia. Ara, amb l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna, la por (i la previsió) és que el preu de la llum continuï disparant-se.
Tot plegat, evidentment, no només impacta en l’economia a gran escala, sinó que es nota a les butxaques de tothom, sense excepció. “L’augment del preu de la llum va començar l’estiu passat, per tant encara és aviat per afirmar si hi ha més pobres o no, però és probable que sí”, vaticina la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), María Campuzano, que afegeix que el que hi ha segur és “molta preocupació i angoixa”.
Un altre fenomen que han percebut des de l’APE és un canvi en el perfil de les persones que estan en situació de pobresa energètica: “Hi ha gent que fins ara no s’havia trobat en aquest punt, que sempre havia trobat la manera d’acabar assumint les factures, però ara ja no pot”, assegura Campuzano. En aquest grup hi ha molta gent gran i “dependents energètics”, és a dir, persones per a les quals és vital estar connectades al corrent perquè necessiten, per exemple, una màquina d’oxigen.
Davant d’això, els mecanismes d’ajuda són limitats i insuficients. El bo social, tal com apunta Campuzano, té un màxim de kilowatts que es poden bonificar. “Abans també el tenia, però no es notava tant. Amb l’augment de preus, el kilowatt sense bonificar és molt, molt car”, explica. A més, poca gent pot accedir a aquest ajut perquè els requisits són massa estrictes: “Una parella sense fills que entre els dos cobren més de mil euros no poden recórrer al bo social”, exemplifica.
També en el comerç
De la mateixa manera que aquest encariment del preu de la llum afecta cada casa, també el pateixen els comerços i, de retruc, acaba tenint conseqüències per als clients. “És obvi que qualsevol increment de costos a qualsevol sector repercuteix en el consumidor final, perquè obliga a apujar preus”, admet el president de la Fundació Barcelona Comerç, Salva Vendrell, que detalla que després de la campanya de Nadal els preus han anat a l’alça perquè no hi ha hagut més remei. Alhora, tal com assenyala ell mateix, si la gent ha de pagar factures de la llum més cares a casa seva, acaba gastant menys a les botigues. “És un peix que es mossega la cua”, resumeix.
L’augment de costos per als comerciants acaba apujant els preus dels productes
Tot i que creu que, a llarg termini, aquesta situació pot complicar la recuperació econòmica d’alguns sectors, fa una crida a l’optimisme i assegura que “encara que sigui lenta, avui dia ja hi ha una recuperació”. “Les tres últimes setmanes de gener van ser horroroses, però aquest febrer ha repuntat força el consum”, celebra.
Una qüestió col·lectiva
“El problema amb l’increment del preu de la llum és que la gent ho viu individualment, quan en realitat té una afectació col·lectiva”. És la reflexió del vicepresident primer de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Albert Recio, que recorda que “s’ha diversificat molt el model de factures”, de manera que cadascú té una situació diferent i així es fa més difícil impulsar protestes conjuntes i multitudinàries.
Més enllà de la resposta social que creu que hauria de provocar l’encariment de la llum, té clar on està l’arrel i la solució del problema: “Cal un canvi de model, perquè el que tenim ara carrega molt més els ciutadans corrents que no pas les grans empreses, i això té unes conseqüències perverses”, argumenta.
Qui coneix –perquè les veu cada dia– aquestes conseqüències és Campuzano, que matisa que patir pobresa energètica no és només no poder pagar els subministraments, sinó deixar de cobrir altres necessitats bàsiques per fer-ho. En aquest sentit, assegura que molta gent no menja adequadament o no compra roba des de fa anys. Per aquest motiu, comparteix la visió de Recio sobre el model energètic, i lamenta que “es tracti un bé de primera necessitat, que és imprescindible, com si fos un bé de mercat, un negoci”.
