Una crisi climàtica a la metropolitana

El canvi climàtic és una realitat ineludible. Parlem amb experts de diferents camps i ens preguntem com es viurà a la metròpoli aquesta situació que afecta tot el món. Tindrem més inundacions per la pujada del nivell del mar? Quants graus augmentarà la temperatura? Hi haurà més morts per contaminació?

El futur ja és aquí. El futur que altres indrets del planeta fa temps van començar a viure en forma d’inundacions, incendis, temperatures extremes, sequeres o episodis de fam ja és a casa nostra. I si fins fa poc no érem capaços d’intuir-lo o fins i tot hi havia qui s’entestava a negar-lo, sembla que ara s’ha fet evident. El darrer ha estat l’estiu d’allò que l’ambientòleg i doctor en Ciències del Mar Marc Cerdà anomena “despertar de la consciència climàtica”.

Europa no és immune a la crisi provocada per l’escalfament global i la població ho ha pogut comprovar en la seva pròpia pell després d’uns mesos de calor extrema. Malgrat això, encara ens costa imaginar com la nova etapa climàtica ens afectarà en l’àmbit local. Com es viurà en el dia a dia de l’àrea metropolitana de Barcelona? S’inundaran ciutats? L’aire serà irrespirable? Passarà com en altres indrets del món en els quals la situació és del tot insostenible i suposa morts i inestabilitat social?

Inundacions

Al Pacífic, el mar ja ha engolit quilòmetres i quilòmetres de terra en països com Indonèsia o les Illes Salomó. La lenta desaparició del gel dels casquets polars i de Groenlàndia fa que el nivell del mar augmenti i posi en perill les costes de tot el món. La pregunta és òbvia: com es traduirà això a l’àrea metropolitana? Les investigacions del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) apunten que el més probable, d’ara fins a finals de segle, és que el nivell del mar Mediterrani creixi entre 70 i 80 centímetres.

José Antonio Jiménez Quintana és catedràtic a la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) i ha estudiat l’efecte que l’augment del nivell del mar tindrà sobre tota la costa catalana. “Ara mateix, les platges ja estan retrocedint un metre per any”, explica el docent.

Es podria pensar que els efectes de l’escalfament global faran desaparèixer pobles o barris sencers de la costa, però no és així. “En el cas metropolità, i a diferència del Delta de l’Ebre, la pujada del nivell del mar, en realitat, només farà retrocedir les platges”, diu Jiménez. Això que d’entrada podria semblar un alleugeriment, però, en realitat és preocupant. “El mar actua de barrera de protecció de l’entramat urbà i, per tant, en cas de tempestes en llocs on hi ha poca platja, com el Masnou o la Barceloneta, els danys poden ser molt grans”, afirma Jiménez per afegir que “qualsevol tempesta menor que el Glòria ens semblarà que és similar perquè les destrosses seran de la mateixa magnitud”.

“La manca de platges farà que un temporal amb menor intensitat afecti les ciutats amb el mateix grau de destrosses que el Glòria”

Tal com explica Cerdà en línies similars, en les pròximes dècades “el fenomen de les precipitacions puntuals molt intenses anirà augmentant i la pujada del nivell del mar farà créixer el risc de destrosses en edificis o transports per llevantades i pluges”.

Malgrat això, no tota la responsabilitat és de l’augment del nivell del mar. “Soc molt reticent a parlar de canvi climàtic, perquè em sembla una forma de responsabilitzar el clima de coses que tenen a veure amb l’acció humana”, considera Jiménez. De fet, segons el seu parer, el que passa a la costa metropolitana té més relació amb totes les intervencions urbanístiques que s’han fet durant dècades al litoral que no pas amb el nivell del mar.

“Per una banda, els rius s’han modificat i ja no porten sediments per regenerar les platges i, per l’altra, a l’àrea metropolitana hem construït a primera línia de mar i hem eliminat les platges que ens protegien”, explica el catedràtic de la UPC. Així, l’augment del nivell del mar només aprofundeix en una situació que pot fer que, si no hi ha accions concretes per evitar-ho, la vida humana a davant de la costa sigui molt difícil.

Però encara podria ser pitjor, ja que la predicció de l’IPCC ens parla de l’escenari més probable, no del més extrem. En el cas que el mar creixi dos metres com diuen els models matemàtics més catastròfics, es podria inundar el Delta del Llobregat i l’aeroport estaria en risc. “No podem saber com serà, perquè parlem d’una previsió”, diu Jiménez. De fet, les recents fugues dels gasoductes Nord Stream al mar Bàltic han suposat l’emissió de milers de tones de metà a l’atmosfera, que han accelerat l’escalfament global.

Altes temperatures

El passat mes de juliol, 180 persones van morir a Catalunya a conseqüència de l’onada de calor. A tot l’Estat van ser quasi 2.200. Tots els registres apunten que, tant a Barcelona com a la seva rodalia, el nombre d’onades de calor, és a dir quan les temperatures superen durant tres dies consecutius els 33 graus, augmentaran. En aquest sentit, la pitjor part se l’endurà la capital, ja que és la ciutat que pateix més l’anomenat efecte illa de calor. Ens referim a l’acumulació de calor per la gran quantitat de formigó que hi ha. Així, ara es produeix una onada de calor cada quatre anys a Barcelona, però el 2100, en el pitjor dels escenaris podrien ser entre quatre i cinc anuals i en el millor, dues.

Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) apunten que aquesta situació no es produirà a tots els indrets de la ciutat de la mateixa manera. Si actualment als districtes de Sant Martí o de Ciutat Vella les temperatures màximes en tot un any se situen lleugerament per sobre dels 38 graus, el 2100 podrien arribar a superar els 43 (escenari benevolent) o els 47,5 graus (escenari crític). Això no vol dir que tots els barris es vegin afectats de la mateixa manera pel que fa a les morts per temperatures elevades. En el cas més extrem, la Dreta de l’Eixample, per cada grau que augmenta la temperatura a l’estiu, el risc de mortalitat creix un 11%, cosa que suposa al voltant de 21 morts l’any a causa de temperatures elevades. A la Vila de Gràcia seran 19 persones, a Vallvidrera cap i a la Barceloneta, tot i ser de les zones amb un augment de les temperatures més gran, per l’efecte del mar les morts no seran tantes. Segons l’ASPB, les defuncions per onades de calor tenen a veure amb diversos factors, com “el percentatge d’habitatges antics i que, per tant, no aïllen bé de la calor, el percentatge de treballadors manuals, és a dir la població amb menys renda, i el nombre d’espais verds que hi ha en un indret”.

Les temperatures màximes a l’estiu podrien enfilar-se per sobre dels 47,5 graus en alguns barris de Barcelona

Les males notícies no acaben aquí pel que fa a l’augment de les temperatures. “Les onades de calor, cada vegada més freqüents i llargues, faran créixer les necessitats futures d’aigua a l’espai públic”, afirmen des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). De fet, les pluges a la capital catalana podrien minvar entre un 14 i un 26% el 2100. “Consumim molta aigua del Ter Llobregat i poques ciutats metropolitanes tenen un pla per canviar aquesta dinàmica”, afirma Cerdà. “En un context en què augmenta la sequera, hauríem de ser molt més proactius en la recaptació, reutilització i depuració d’aigües”, afegeix.

Encara més contundent es mostra Pep Puig, exdiputat de Junts per Catalunya i cofundador d’Ecotècnia i d’Ecoserveis. “Estem abocats a una crisi de subministraments tant d’aigua com d’aliments”, afirma. L’àrea metropolitana és molt dependent dels territoris no urbans de Catalunya, i en un context d’emergència generalitzada es podria quedar aïllada de la resta del territori.

Per acabar, les altes temperatures també podrien derivar cap a un augment del risc d’incendis. Des de fa anys els experts alerten d’un nou fenomen que té els Bombers catalans atemorits. Són els anomenats megaincendis, que es produeixen quan hi ha temperatures de més de 30 graus, vents superiors als 30 quilòmetres per hora i humitat per sota del 30%. Tal com ha explicat en reiterades ocasions el cap de l’Àrea del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, aquests focs podrien fer que Collserola sencera cremés en menys de vuit hores. Actualment, l’AMB treballa en un pla per minimitzar el risc d’incendis al pulmó verd de la metròpoli.

Contaminació

L’última de les derivades metropolitanes pel que fa al canvi climàtic és el nombre de morts relacionades amb la contaminació.

Els estudis de l’ASPB calculen que entre el 2018 i el 2019 es van produir al voltant de 1.000 morts a Barcelona relacionades amb la contaminació. Aquesta xifra representa el 7% de les morts anuals a la ciutat. Des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) afirmen que, en el marc metropolità, la contaminació provoca més de 3.700 morts anuals que podrien arribar a les 4.000 si no es compleixen les recomanacions de l’OMS pel que fa a la contaminació produïda, sobretot, pels vehicles privats.

Amb tot, val a dir que des de les administracions s’estan duent a terme plans per evitar totes les situacions de les quals hem parlat. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, treballa en el Pla Clima, que contempla la creació d’espais verds, la reducció del trànsit privat, la millora de l’eficiència dels edificis o la generació d’energia als terrats amb plaques solars.

Tanmateix, són plans per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Com diu Jiménez, “ara ja es tracta d’adaptar-se a una realitat més que de combatre-la”. Perquè el futur ja és aquí.

Anirà per classes

L’Albert fa poc temps que ha pres la determinació de marxar de Barcelona amb la seva parella. Feia temps que la idea li rondava pel cap i, finalment, ha trobat una casa a la Garrotxa. Són molts els motius que l’han fet decidir a deixar la ciutat on ha viscut tota la seva vida, i entre aquests hi ha la situació d’emergència climàtica de la capital catalana. “Aposto per un lloc on, si el món se’n va cap al col·lapse, pugui tenir algunes eines de supervivència”, explica aquest jove arquitecte i també escultor. “No vull haver de dependre de si hi ha menjar al supermercat o de passar fred en funció de quan em tallaran el gas”, afegeix. Afirma que no és un hippie i que no es vol “desenganxar del món”, però assenyala que vol tenir “sobirania”. Tenir llenya o tenir un hort. “En una ciutat és impossible, per molts horts urbans que hi hagi”, sentencia.

Com ell, cada vegada hi ha més gent que marxa de la ciutat per estar en contacte amb la natura. De fet, des de la pandèmia, Barcelona ha perdut habitants. Malgrat això, encara és una minoria la que pot permetre’s el canvi per esquivar els inconvenients de viure en una ciutat. De fet, la crisi climàtica, com en tants altres temes, té un fort biaix de classe i de gènere. Així ho apunta Blanca Valdivia, del col·lectiu d’investigació urbanística Punt 6, quan assenyala que “la crisi climàtica té un impacte més fort sobre la gent gran, la infància i les dones, perquè són qui més temps passa a l’espai públic” i, per tant, qui més patirà les altes temperatures o l’efecte de la contaminació.

D’altra banda, tal com afirma l’ambientòleg Marc Cerdà, les classes populars patiran més el canvi climàtic. “Serà, sobretot, en les onades de calor, ja que els barris amb rendes més baixes tenen menys capacitat d’adaptar els edificis”, diu. Segons l’AMB, mentre que a Sant Adrià o a Badia els immobles en un estat deficient són més del 17%, a Tiana, Sant Cugat o Sant Just ronden el 5%. Així, per combatre el fred o la calor extrema, les famílies de rendes baixes hauran d’utilitzar sistemes que gasten molta energia. “En un context en què augmenta el preu dels subministraments, les classes populars encara es veuran més empobrides”, considera Cerdà.

Fet i fet, podria acabar-se creant una classe benestant fora de les ciutats i una de vulnerable que hi visqui. Com si fos una pel·lícula distòpica on els rics s’aïllen en ciutats residencials i els pobres viuen en presons de formigó.