Els últims anys s’han organitzat diferents protestes contra la pobresa energètica. Foto: Andrea Zamorano / ACN

Arribar a casa, en ple hivern i amb els termòmetres marcant temperatures molt baixes, i no poder encendre la calefacció. Aquesta és la realitat que viu una part, petita però significativa, de la població. És la pobresa energètica.

Enguany aquesta realitat encara ha estat més complicada perquè un total de 13 municipis metropolitans, amb Barcelona inclosa, han patit talls de llum. Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Gavà, per posar tres exemples, han estat alguns dels llocs afectats. La combinació d’aquestes dues problemàtiques, més el fort augment del preu de la llum que hi va haver durant alguns dies, ha tornat a posar sobre la taula aquest problema estructural.

“Tot i que no hi ha dades actualitzades, intuïm que la pobresa energètica haurà crescut a causa dels efectes de la pandèmia”, afirma Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Campuzano explica que els últims mesos han atès persones que fins ara mai s’hi havien adreçat. “Hi ha molta gent sense feina o en ERTOs”, afegeix.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica vol un canvi en la gestió dels serveis bàsics

LA LLEI CATALANA
Malgrat aquesta dura realitat que pateixen moltes famílies, la llei catalana en aquesta matèria és la que ofereix més garanties de l’Estat, però sembla evident que amb això no n’hi ha prou. I és que la llei 24/2015 estableix que les empreses distribuïdores no poden interrompre els subministraments a les persones o famílies que estiguin en situació del que anomena “exclusió residencial”. Concretament, un dels articles de la llei especifica que l’empresa subministradora, abans de tallar el servei, ha de demanar un informe als serveis municipals. “Ara aquesta part de la llei funciona, però fins al novembre del 2016 les empreses l’incomplien del tot. Llavors va morir una dona a Reus a qui li havien tallat la llum i es van posar les piles”, afirma Campuzano.

Un dels grans problemes actuals, doncs, no són tant els talls de subministrament sinó el deute que va acumulant la gent amb les factures que no pot pagar. Aquí hi ha un conflicte entre Endesa, la principal comercialitzadora, i la Generalitat, que de moment no han arribat a un acord per establir com es dividiran el deute, que a mitjans de l’any passat se situava al voltant dels 26 milions d’euros.

Més enllà d’aquesta situació, des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica consideren que l’arrel de tot el problema rau “en el model actual de gestió dels serveis bàsics, que fa que estiguin en mans privades i de grans multinacionals”. Segons l’entitat, caldria anar cap a un model “basat en la gestió pública o comunitària i que garanteixi el control de la ciutadania”. “Una gestió més descentralitzada, que es faci més des del municipi, com ja passa amb l’aigua”, conclou Campuzano.

La Generalitat i Endesa han de resoldre com es pagarà el deute per les factures impagades

“ÉS UN MAL VIURE”
Qui pot parlar amb coneixement de causa d’aquesta realitat és en Jose Luis, un veí de 68 anys del barri de Sants de Barcelona que fa anys que pateix pobresa energètica. Jubilat des del 2019, el 2010 va començar a necessitar l’ajuda dels serveis socials després que el 2004 perdés la seva feina al sector tèxtil, on va treballar 34 anys. “A partir de llavors vaig començar a fer feines per anar sobrevivint i actualment tinc una pensió de jubilació molt justa i segueixo anant a un menjador social”, explica. El 2015 va començar a rebre assessorament de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

El seu dia a dia, remarca, s’ha convertit en “un mal viure” perquè no té la capacitat per pagar els serveis bàsics que necessita. “Haig de controlar molt. Poso l’estufa elèctrica molt poques vegades i fa poc vaig poder estalviar una mica i comprar-me una estufa de butà, però també haig de vigilar i fer durar la bombona dues o tres setmanes. I poso la rentadora al matí per gastar menys. Haig de ser espartà”, relata.

L’altra gran preocupació, a part d’aquest dia a dia complicat, és el deute que està generant per les factures que no pot pagar. “Entre la llum i el gas tinc uns 2.000 euros de deute. I això és com tenir una espasa de Dàmocles al coll perquè les companyies elèctriques, a partir dels 3.000 euros de deute, et poden portar al jutjat”, explica amb angoixa. Per sort, afegeix, el 2017 la Generalitat va assumir el deute, que en el seu cas no era gaire gran, que fins aquell moment havia generat. Si no, l’actual encara seria més insalvable.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram