La cuina del papi

L’interior del bar La cuina del papi, al Camp de l’Arpa. Foto: Línia

Barcelona és la ciutat de l’Estat amb més estrelles Michelin. La capital catalana ha aconseguit superar Madrid en la guia de 2023, presentada el 22 de novembre a Toledo. A més, amb l’ascens de Cocina Hermanos Torres, ha passat a tenir tres restaurants amb tres estrelles, la màxima distinció possible. Així doncs, una cosa queda ben clara: si la butxaca t’ho permet, a Barcelona pots menjar com un rei. Ara bé, quines opcions hi ha a preus més assequibles?

Sembla que, en aquest sentit, hi ha un pessimisme generalitzat. Només cal recordar les dures paraules del cuiner Marc Ribas fa uns dies a Catalunya Ràdio: “Barcelona s’ha mort gastronòmicament”. Però hi ha qui està disposat a trencar aquesta visió negativa. Això passa per passejar pels barris, parlar amb els veïns i, sobretot, entrar als locals “de tota la vida”.

Ho fa amb gust Alberto García Moyano, l’advocat que hi ha darrere del perfil d’En Ocasiones Veo Bares a les xarxes socials, que s’ha convertit en tot un expert de la restauració de Barcelona i més enllà. A través de publicacions a Twitter, Instagram i Facebook, i de recomanacions a la secció Menú del dia d’El Periódico, fa difusió de bars i restaurants que són petites joies. A més, predica amb l’exemple com a copropietari del Bar Bodega Carol (Sant Martí) i de Sants Es Crema (Sants-Montjuïc).

Resistir a la uniformització

El mèrit d’aquests negocis és mantenir l’autenticitat quan la tendència és la “uniformització”, tal com diu García Moyano. És a dir, continuar oferint escudella i fricandó enmig de tantes torrades d’alvocat, tàrtars i tatakis.

Des que es va convertir en un rastrejador d’establiments que valen la pena, García Moyano assegura que s’ha sorprès gratament. “Trobo més llocs dels que em pensava. Se m’acumula la feina”, admet, satisfet. En una llarga llista de recomanacions, hi ha des del mític Gelida (Eixample) fins al relativament nou El Cullerot de Sants (Sants-Montjuïc), inaugurat per una parella jove que funciona com si portés anys al negoci.

Tot i els rajos d’esperança, el creador d’En Ocasiones Veo Bares reconeix que el nivell gastronòmic de Barcelona ha fet passos enrere en les últimes dècades. “Sobretot s’ha perdut originalitat, més que qualitat. Ens hem tornat grisos i uniformes”, lamenta.

A parer seu, s’ha estès un tipus de restauració que es basa en un estudi de mercat i ofereix qualsevol cosa que estigui de moda. “Aquesta visió mercantilista fa que cada vegada hi hagi menys diferències entre locals: molts tenen gairebé la mateixa carta i la mateixa decoració, i te’ls podries trobar a qualsevol ciutat europea”, diu.

La feina ben feta

Entres un dimarts a mig matí, quan per a alguns és l’hora del brunch, a La cuina del papi (Sant Martí) i et trobes uns amants dels esmorzars de forquilla assaborint unes mandonguilles amb sípia. I saps que l’has encertat. Potser és per això que l’establiment de la família Grau –al rètol, per cert, hi continua dient Ca’l Grau– és un dels exemples que li venen al cap a García Moyano quan parla de fer les coses bé.

Al capdavant d’aquest negoci amb gairebé quaranta anys d’història ara hi ha la filla de l’Antonio, l’Alba, que es va formar en alta cuina a l’Escola d’Hostaleria de Sant Ignasi, dels Jesuïtes de Sarrià. Alba Grau ha treballat a restaurants com el Disfrutar, que té dues estrelles Michelin, però, quan el seu pare ho va necessitar, no va dubtar a tornar a casa. Un gest que li agraeix enormement l’Antonio, però també els clients. Com un dels que gaudia de les mandonguilles, gran defensor dels bars i restaurants de barri, que abans de marxar exclama: “Aquests sí que són estrelles!”.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram