Aquest 25N, que va tenir una prèvia en forma de cadena humana, denuncia el ciberassetjament. Foto: Novembre Feminista

“Fa poc vaig haver d’anar a la policia perquè el meu ex havia difós fotos i vídeos meus de caràcter sexual per WhatsApp”. “El meu antic cap se m’insinuava per missatges privats cada cop que publicava una foto a Instagram”. “Els amics del meu ex li preguntaven per què em deixava penjar fotos sense samarreta”. “He rebut moltíssimes fotopolles de desconeguts”. “Després de deixar-me, el meu primer nòvio em va posar en un grup de WhatsApp amb els seus amics i tots em van començar a dir que era una guarra i una zorra”. “Durant una època, publicava fotos eròtiques a les xarxes i el noi amb qui sortia em va exigir que deixés de fer-ho perquè només ell podia veure el meu cos”.

Tot això són testimonis reals de dones que, des de l’anonimat, han volgut explicar a aquest mitjà com les xarxes socials han estat una arma més del masclisme per exercir la seva violència. I, malauradament, no són casos excepcionals: un 15% de les barcelonines afirmen haver patit ciberassetjament en algun moment de la seva vida, segons l’última enquesta sobre violència masclista de la Generalitat. Aquesta és la xifra que cita la tinenta d’alcaldia de Feminismes de l’Ajuntament, Laura Pérez, per fer entendre l’abast d’una xacra que s’ha accentuat durant la pandèmia.

“Amb el confinament hem passat més temps que mai a les xarxes, que no són un espai lliure de violència masclista ni un lloc segur per a les dones”, apunta Pérez. Rere la pantalla i sovint escudats en perfils falsos, els assetjadors se senten encara més impunes en el món digital. “Com que la impunitat és brutal, es veuen molt forts per seguir assetjant”, assegura la periodista Isabel Muntané, sòcia fundadora de la cooperativa Almena Feminista i directora del màster de Gènere i Comunicació de la UAB.

Muntané sap què és ser el blanc d’insults i amenaces a través de les xarxes: “Totes les feministes que ens posicionem públicament en rebem”. “La intenció és que callem, que sortim de l’espai públic i que deixem de compartir el nostre discurs”, afegeix, i per això ella sempre que rep una agressió d’aquest tipus la denuncia a Twitter. En aquest sentit, Pérez lamenta que, més enllà de la impunitat legal, també hi hagi “impunitat social”. “S’han normalitzat les dinàmiques masclistes a les xarxes. Sembla que una dona per tenir Twitter, per exemple, ja hagi de rebre insults masclistes”, afegeix.

CAMPANYES INSTITUCIONALS
L’Ajuntament ha volgut que el masclisme en l’entorn digital fos el tema central dels actes del 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Així, la quinzena edició del Premi 25N ha portat com a lema ‘Block the troll: estratègies feministes a les xarxes’ i les guanyadores han estat les entitats Donestech i Alia amb el projecte ‘A la xarxa lliures i segures’.

La proposta guardonada vol crear una “campanya gràfica creativa, clara, directa i útil, amb gifs que es difonen a través de diversos suports en línia”, expliquen des del consistori. De fet, aquest ha estat també l’esperit de la campanya impulsada per l’Ajuntament, que ha rebut crítiques d’alguns sectors del feminisme que l’han considerat “frívola”. Davant d’aquests retrets, Pérez matisa que es tracta “d’una campanya molt específica, orientada sobretot a les joves, que són les que pateixen especialment la violència masclista a les xarxes socials”. També assegura que finalment el missatge “s’ha entès” i que fins i tot “algunes persones han rectificat”.

La institució que també s’ha afegit a la visibilització i la denúncia de les “violències masclistes digitals”, així les anomena, ha estat la Diputació de Barcelona. “Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament”, diu el manifest institucional d’aquest 25N.

EL FEMINISME EN CADENA
Tot i que la pandèmia ha acabat de convertir el món virtual en el món real, el feminisme s’ha sabut organitzar i adaptar a les circumstàncies per poder sortir al carrer aquests dies. Diumenge, una cadena humana es va estendre pels carrers de la ciutat per denunciar les violències masclistes. L’acte va ser convocat per Novembre Feminista, un grup sorgit dins de l’espai de Ca la Dona, i va aconseguir aplegar unes 3.000 dones, segons l’organització.

“Ens volem vives i rebels” era el missatge principal de la concentració, que es va fer en sis trams de la Gran Via i l’Avinguda Meridiana. Perquè sí, les dones encara han de reclamar que les deixin viure a les acaballes del 2020, un any en què a Catalunya, segons les xifres oficials, hi ha hagut nou feminicidis.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram