Actualment, els centres de dades consumeixen el 5% de l’energia de tot el món. Foto: Barcelona Supercomputing Center/ACN
A l’era de les noves tecnologies, l’element clau són les dades. Tot són dades. Aquestes línies que ara estàs llegint són dades. I el problema de les dades és que s’han d’emmagatzemar en algun indret. O és que et pensaves que aquestes paraules i aquestes imatges estan guardades al teu ordinador o telèfon mòbil?
Parlem de milions de servidors agrupats en Centres de Processament de Dades (CPD), repartits pel planeta, que guarden l’enorme quantitat d’informació que cada dia generem els humans. Com si fossin biblioteques gegants, però en la seva versió digital.
On són les dades?
El gener d’enguany, la Generalitat de Catalunya feia públic un contracte milionari. El servei d’aprovisionament i gestió d’infraestructures de dades de la Generalitat ascendia a 561 milions d’euros en cinc anys. El contracte marcava on i com es guardarien les dades de l’administració pública catalana. En aquest sentit, l’organisme no disposa dels seus propis centres i confia en tres grans empreses perquè emmagatzemin les dades que genera: IBM Cloud, Amazon Web Service i Microsoft Azure.
Tal com ha pogut comprovar el diari Línia, cap de les tres empreses tenen centres de dades a Catalunya. Així, Microsoft i IBM esperen inaugurar un CPD d’aquí a poc temps a Madrid, mentre que Amazon en té tres a l’Aragó.
Amb tot, aquests no són els únics indrets on es guarden dades. La Generalitat tria les grans marques perquè són les que més facilitat donen a la seva infraestructura d’informació, però el territori, i sobretot la metròpoli, s’està convertint en un dels epicentres del sud d’Europa pel que fa als centres de dades.
Un estudi de l’any 2021 de la consultora Savills Aguirre Newman publicat per The New Barcelona Post considerava que l’estat espanyol competirà en el futur amb les zones d’Europa que avui dia tenen més centres de dades. Parlem de Frankfurt, Londres, Amsterdam i París. L’informe afegia que Barcelona acumularà el 25% dels CPD de l’Estat, i Madrid el 43%.
Si parlem d’equipaments concrets, cal esmentar el que les empreses Merlin i Endeavour inauguraran a finals d’any al Parc Logístic de la Zona Franca i que comptarà amb 25.000 metres quadrats i una inversió de 100 milions d’euros, o el que la immobiliària Renta Corporación construirà a l’Hospitalet i que tindrà 10.000 metres quadrats. De totes maneres, si hi ha un projecte realment notable a la regió metropolitana, aquest és el que es construirà al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès, ja que serà el més gran de Catalunya. La multinacional americana Panattoni invertirà uns 300 milions d’euros per crear un centre de dades de 42.000 metres quadrats.
El Parc de l’Alba de Cerdanyola acollirà un gran centre de dades de l’empresa Panattoni. Foto: ACN
Grans centres de dades
El complex de Cerdanyola, tot i la seva magnitud, no rivalitzarà amb els equipaments més grans del planeta d’aquesta mena. A Noruega, per exemple, hi ha el centre de dades de Kolos, que té dos milions de metres quadrats, quatre plantes i consumeix 1.000 megawatts de potència. Als Estats Units, per altra banda, el CPD The Cidatel també té dos milions de metres quadrats i un consum de 650 megawatts.
Aquestes xifres estan molt allunyades de les del CPD de Cerdanyola, que tindrà una potència de 42 megawatts. Fins i tot el centre de dades metropolità és petit si el comparem amb el de Meta –l’empresa matriu de Facebook– que es construirà a Talavera de la Reina i que tindrà una potència de 248 megawatts i un consum d’aigua de 200 milions de litres anuals.
El problema
Com ja es pot intuir, els centres de dades suposen un greu problema de consum de recursos. Segons explicava en declaracions a TV3 el catedràtic d’estudis informàtics de la UOC Xavier Vilajosana, un centre de dades dels més grans del món pot consumir cada any l’electricitat d’una ciutat de la mida de Badalona. A més, el consum d’aigua per refrigerar una maquinària que allibera molta calor també és molt elevat. De fet, totes les dades emmagatzemades al món gasten el 5% de l’energia que els humans consumim.
Actualment, estem a l’inici de tota una revolució, i aquest consum, que va viure un primer auge amb la pandèmia, anirà a més. Amb la intel·ligència artificial o quan veritablement s’implanti l’anomenat Internet de les Coses, la necessitat d’emmagatzemar dades encara serà més gran. La informació relativa a la nevera, la dels llums connectats a la xarxa, la de les persianes… Totes aquestes dades domèstiques s’hauran d’allotjar en algun indret, i en un context de crisi de l’energia això pot suposar un problema.
