Extrema dreta i joves

La plaça d’Artós, a la ciutat de Barcelona, és un dels punts neuràlgics i de trobada del jovent d’extrema dreta violenta. Foto: Pau Cortina/ACN

Algunes veus creuen que no es tracta d’una amenaça, però altres situen la infiltració de l’extrema dreta entre el jovent com un dels principals problemes als quals s’enfronten les societats europees. Preguntem a educadors, docents i investigadors què en pensen. És un perill? El debat està obert.

Un fantasma recorre Europa. No és una exageració. Ho diu l’Europol. I aquest fantasma, a diferència d’aquell d’Engels i Marx, és racista, masclista i homòfob. És el fantasma de l’extrema dreta.

L’agència de policia europea considera aquesta ideologia un dels principals riscos als quals s’enfronta el continent i alerta que el seu potencial de captació entre els joves creix dia rere dia. “La combinació de l’aïllament social i del temps dedicat a internet durant la pandèmia ha agreujat els riscos de topar amb ideologies extremistes violentes, propaganda i contingut terrorista, especialment publicada o difosa per a menors”, assenyala l’Europol en el seu Informe sobre la situació i tendències del terrorisme de la Unió Europea 2022.

Es tracta de nois molt joves que, sovint, “encara viuen amb els seus pares, van a l’escola” i, a ulls de l’agència, amb freqüència tenen problemes psicològics i dificultats per relacionar-se amb els companys de classe. Els seus espais de trobada són “les plataformes i els serveis de jocs en línia”, indrets que, d’altra banda, són “utilitzats pels terroristes de dreta per difondre propaganda adreçada a una generació cada cop més jove d’usuaris”.

“Hi ha joves amb un gran malestar que es poden sentir atrets per l’extrema dreta, però per ara no és un problema important”

De fet, l’Europol ha arribat a detectar nens de 12 anys formant part de moviments d’extrema dreta. “Són xarxes aïllades, sense un lideratge clar ni estructures jeràrquiques”, diu l’agència. Un moviment global online a través del qual es difonen un gran nombre d’ideologies i narracions que s’alimenten mútuament, com ara la teoria del “gran reemplaçament”, l’ocultisme, la fascinació per les armes, l’entrenament militar, l’autodefensa o les tècniques de supervivència.

Podríem pensar que aquest perill se circumscriu a altres latituds europees. Malgrat això, per darrere de França –amb 41 detinguts–, Itàlia –amb 26– i Alemanya –amb 17–, Espanya, amb 9, és l’estat on més “terroristes d’extrema dreta” s’han arrestat en els darrers tres anys.

Així mateix, no es pot negar que la presència de l’extrema dreta entre els joves sigui una cosa estranya a casa nostra. A Catalunya, l’ascens d’aquesta ideologia entre el jovent s’aprecia en els resultats electorals obtinguts per Vox en les darreres eleccions catalanes. Dels gairebé 218.000 votants d’aquest partit, el 20% tenien entre 18 i 29 anys i la majoria eren homes.

En alerta

Ara bé, quin és el perill real entre el jovent de la metròpoli? Diverses fonts consultades coincideixen a dir que no es tracta d’un problema apressant. Tanmateix, com veurem, es mostren preocupades per l’efecte dels missatges d’odi llançats a les xarxes socials i avisen del descontentament creixent entre el jovent. Per tot plegat, ja hi ha qui s’està preparant per si la serp treu el cap. És el cas de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que fa sis anys va posar en marxa una estratègia municipal contra els extremismes violents, entre ells el d’extrema dreta.

El coordinador del Servei de Mediació Comunitària de l’Hospitalet, Óscar Negredo, explica que l’estratègia té la voluntat de protegir persones vulnerables perquè no siguin radicalitzades. “Hi ha joves amb un gran malestar que es poden sentir atrets pels posicionaments d’extrema dreta”, assenyala Negredo, que tot i això reitera que, almenys de moment, no s’han trobat amb cap cas que hagi requerit una intervenció urgent. “Detectem malestar, però per ara no és un problema important”, apunta.

Aquesta estratègia comporta una coordinació entre diferents àrees de l’ajuntament, des de la Guàrdia Urbana fins a Joventut o Esports. A més, els protocols d’actuació, que barregen una investigació policial i, si s’escau, una intervenció sociocomunitària, consideren en tot moment la persona radicalitzada una “víctima”, a la qual es fa un acompanyament per redreçar el seu camí. Per detectar-ho, el Servei de Mediació compta amb una xarxa d’entitats i d’agents socials que hi col·laboren i que fan “d’orelles” a peu de carrer.

Però els que poden aportar un testimoni determinant sobre l’impacte de l’extrema dreta són els professors, que treballen dia a dia amb els joves. Parlem amb Manuel Domínguez, docent a l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet, que assegura que avui dia no detecta més presència d’idees d’ultradreta entre els joves en comparació amb anys enrere. No obstant això, es mostra preocupat pels continguts als quals tenen accés a través de YouTube i de les xarxes socials, on hi ha “professionals de la mentida” que intoxiquen amb material que no té filtre. Sovint, amb missatges que vinculen la immigració amb la delinqüència i la brutícia.

“Com sectes”

Aquests missatges racistes són la porta d’entrada que permet a l’extrema dreta connectar amb el jovent. “Els processos de radicalització comencen quan les organitzacions exploten els greuges reals o percebuts que viuen els joves”, explica l’investigador del CIDOB Moussa Bourekba. L’extrema dreta els ofereix explicacions simples a problemes complexos i així aconsegueix apropar-se als joves. Si un noi, per exemple, veu que no té feina i se sent frustrat per aquest motiu, pot arribar a creure que la culpa és de les persones que venen d’altres països o de les dones.

En aquest sentit, les notícies falses són una arma imprescindible per captar els joves. “L’extrema dreta violenta s’ha descentralitzat per convertir-se en un fenomen global: ho veiem clarament en la desinformació”, explica Bourekba. És el cas, per exemple, de la teoria del “gran reemplaçament”, que va néixer a França als anys setanta, va viatjar als Estats Units i ha acabat desembarcant a Catalunya. Aquesta teoria considera que la població blanca cristiana està sent substituïda per pobles no europeus a través de la migració.

“L’aïllament social durant la pandèmia ha agreujat els riscos de topar amb propaganda publicada o difosa per a menors”

Però la captació no només es basa a exaltar els greuges percebuts pel jovent. Els menors es troben en un moment convuls tant biològic com social i l’extrema dreta intenta apropar-s’hi amb discursos persuasius. “Els diuen que satisfaran les seves necessitats de pertànyer a un grup si se senten sols o que els donaran feina”, diu Bourekba. “Són estratègies semblants a les de les sectes”, puntualitza. És per això que, segons afirma l’Europol, les xarxes socials d’extrema dreta hi juguen un paper fonamental, ja que construeixen una idea de comunitat i de pertinença i són espais on els reclutadors poden trobar noves víctimes.

Finalment, l’extrema dreta també s’aprofita d’un altre factor: l’esperit de rebel·lia dels joves. “Constantment es vanten de ser políticament incorrectes, quan en realitat es refereixen a ser racistes i misògins”, avisen des del col·lectiu d’investigació especialitzat en xarxes i extrema dreta Proyecto Una.

Domínguez corrobora aquesta idea quan recorda que el jovent “sempre vol anar en contra de la ideologia hegemònica o del professor”. També ho pensa el politòleg i sociòleg Fidel Oliván, coordinador del llibre El toro por los cuernos, on s’analitza l’ascens de Vox i la relació entre l’extrema dreta i el vot obrer. “Els joves han de trobar el seu lloc”, afirma Oliván, el qual creu que la radicalització d’extrema dreta arriba només a un grup molt concret de joves.

“Societat racista”

Sigui com sigui, des de l’estratègia BCN Antirumors posen èmfasi en el racisme que impregna la societat, molt sovint la porta d’entrada per abraçar idees d’ultradreta. De fet, avisen que hi ha una “fantasia” per la qual ens pensem que vivim en una societat no racista. Des d’aquesta iniciativa, que combina formació, comunicació i participació dirigida a joves sobre racisme i discriminació, assenyalen “mancances” en el sistema educatiu pel que fa al racisme i proposen una “mirada estructural” sobre aquest fenomen. L’ascens de Vox, afegeixen, no seria més que la visibilització d’un discurs que ara es legitima. En aquest sentit, Domínguez recorda que les opinions racistes o masclistes –o políticament incorrectes, com li agrada dir a més d’un– abans no es manifestaven tan obertament com ara.

Tanmateix, Oliván hi posa un bri d’esperança i apunta que els joves d’avui han nascut en la “multiculturalitat”, fet que juga a favor a l’hora d’evitar l’expansió de l’extrema dreta. En aquesta línia, des del col·lectiu Versembrant, que treballa per combatre els discursos ultres a través de la música rap, no consideren que els joves siguin més racistes o masclistes “ara que fa cinc anys”, tot i que alerten d’un cert decaïment entre el jovent. La pandèmia, la guerra, l’escalfament global i la crisi empenyen la por, un sentiment que, citant un savi cinematogràfic, porta a la ira, a l’odi, al patiment i, finalment, al costat tenebrós.

La ‘masclesfera’

Parlar d’extrema dreta i joves és parlar d’internet. Com s’ho ha fet aquesta ideologia per aconseguir contaminar la xarxa? El cert és que ha sabut aprofitar-se d’un ciberespai que premia els insults i les notícies falses. “Fins al 15M, les xarxes estaven dominades per un discurs més progressista”, afirmen des del col·lectiu d’investigació especialitzat en xarxes Proyecto Una. A partir d’aquell moment, internet va viure un procés de privatització i van aparèixer les grans plataformes socials que avui dia vehiculen la nostra vida online.

Xarxes com Facebook, Twitter o YouTube es basen en l’economia de l’atenció. Els continguts que hi triomfen són els compartits, i no els de més qualitat. “En aquest context, l’extrema dreta, sovint ajudada per grans inversions, ha vampiritzat moltes de les estratègies que feia 10 anys que ja s’utilitzaven, com coordinar-se per fer hashtags o omplir Twitter de comentaris”, diuen des de Proyecto Una. Per a aquest col·lectiu, la manera en què les xarxes socials han organitzat el ciberespai beneficia l’extrema dreta. “La lògica de l’insult, de la confrontació i el troleig va com anell al dit a la ultradreta, perquè ha demostrat que no té cap mena d’ètica i les grans corporacions l’han tractat amb laxitud perquè en treuen rèdit”, afirmen.

Tot això ha fet que en els darrers anys internet s’hagi omplert de creadors de contingut netament feixistes i amb un discurs adreçat als homes joves. És el que en anglès s’anomena manosphere i que en català es podria traduir com a masclesfera. Un seguit de fòrums, blogs i videoblogs misògins i racistes. Amb tot, en el cas espanyol, i a diferència dels Estats Units, aquest discurs fuig del feixisme pur i dur. “Són misògins o neoliberals i no tan racistes… El que volen és guanyar diners, i han trobat un nínxol de mercat insultant el feminisme”, diuen des de Proyecto Una. En són exemple personatges com Un Tio Blanco Hetero, Roma Gallardo o Dalas Review. Els seus vídeos atacant el feminisme o fent apologia del mateix pensament que Vox tenen milions de seguidors. De fet, Dalas Review acumula 2.600 milions de visites a YouTube i Roma Gallardo, 200 milions.

Malgrat tot això, l’investigador del CIDOB Moussa Bourekba assenyala que “hi ha un clixé pel que fa a la radicalització online dels joves”, ja que, com passa amb el gihadisme, en realitat la radicalització necessita “un component offline” per completar-se.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram