Un moment de la festa del 55è aniversari. Foto: Tablao
El Tablao Flamenco Cordobés ha celebrat aquest mes el seu 55è aniversari. Més de mig segle reivindicant l’essència del flamenc a Barcelona.
Durant la festa, celebrada el passat 20 de febrer, Manuela Carrasco, llegenda del flamenc, va recollir el premi Mezquita de Plata i els assistents van gaudir d’actuacions de Pedro Sierra, Enrique El Extremeño i Manuela Amador. Una jornada molt especial que evidencia l’èxit del flamenc a la Rambla, i també la seva llarga història.
El tablao és la base
La primera pregunta que ens ve al cap és per què celebrar el 55è aniversari i no el 50è. Hi ha un bon motiu. “No vam poder celebrar els cinquanta anys perquè va coincidir amb l’any de la pandèmia i ens ha costat recuperar-nos”, es lamenta Maria Rosa García, directora del Tablao i filla del seu impulsor, Luis Adame.
Però les coses han canviat, fins al punt que la família ha obert un nou local al costat, al número 33, El Duende by Tablao Cordobés. I una altra bona notícia, la saga continua: “Aquest any s’incorpora a la gestió la tercera generació, el meu fill gran, el Curro, perquè jo em jubilaré d’aquí a pocs anys”, explica, cofoia, García. I aprofita l’avinentesa per reivindicar el flamenc de base: “A vegades no se’ls valora, però, sense els tablaos, el flamenc seria inviable, perquè permeten crear un ecosistema on els artistes poden professionalitzar-se, tenir una estabilitat econòmica i continuar creixent”.
Luis Adame entrega el premi a la bailaora Manuela Carrasco. Foto: Tablao Cordobés
El flamenc a la Rambla
El Tablao Cordobés va néixer en un moment crític. En una entrevista a Línia La Rambla, Adame descrivia els inicis, als anys 70: “S’estaven despertant moltes consciències polítiques i no era el moment ideal per a un tablao flamenc, que es veia com un prototip del franquisme. Carregàvem una motxilla molt poc recomanable en aquella època. No era un camp, era un territori comanxe”. Amb una gran visió, Adame, ballarí reconvertit en propietari, va contractar l’elit més pura del flamenc i gràcies als gitanos va reconduir la situació. “El món de la cultura sap de sobres què és el flamenc i sap que el tablao és un lloc idoni per veure’l, pel seu intimisme”, sentenciava Adame.
Chocolate, Farruco i Camarón són alguns dels artistes que han passat pel Tablao. Foto: Tablao Flamenco Cordobés
Tot i el seu paper com a recuperadors de l’essència, el flamenc sempre ha tingut molta presència a la Rambla. Un dels locals més reeixits de l’època daurada del Barri Xino va ser precisament el cabaret flamenc Villa Rosa, situat al carrer Arc del Teatre i que va funcionar des de 1916 fins a la República. Paco Villar, historiador d’aquella època explica que tots els grans del flamenc van passar per la Rambla.
Luis Adame: “Als anys 70 Barcelona era un territori comanxe per al flamenc”
