Obrers i arquitectes treballant a la Rambla. Foto: Eli Don / ACN
Les obres de remodelació de la Rambla continuen deixant al descobert pedaços d’història de la ciutat. Ara, prop de la plaça Catalunya, els obrers han trobat restes de l’Estudi General de Barcelona, un antic centre d’estudis superior. Concretament, s’han identificat murs que pertanyien a l’edifici, construït a partir de 1536 i precursor de la Universitat de Barcelona. A principis del segle XVIII, després del Decret de Nova Planta, es va convertir en casernes militars i va ser enderrocat el 1843 per construir la porta d’Isabel II.
Molt a prop s’ha descobert també un tram de la muralla de la Rambla, iniciada a finals del segle XIV i que s’estenia fins a les Drassanes, tot envoltant l’actual barri del Raval. I en un segon tram, comprès entre els carrers Portaferrissa i Boqueria, han aparegut sis pilars de la Real Fundición de Artillería de Bronce de Barcelona, una antiga foneria de canons impulsada pel Consell de Cent a finals del segle XVI per defensar la ciutat. En realitat és la mateixa Foneria dels Canons que hi ha al final de la Rambla, perquè l’edifici original es va desmuntar a finals del segle XVIII per convertir la Rambla en un bulevard i es va traslladar a la seva ubicació actual.
També s’ha localitzat part de la torre nord del portal medieval de la Boqueria, que va formar part de les defenses medievals de la capital catalana, durant la segona meitat del segle XIV, fins a la construcció de la muralla del Raval a finals d’aquell mateix segle.
I al tram a partir del carrer del Cardenal Casañas han aparegut tres col·lectors de pedra destinats a canalitzar l’aigua, amb tubs de ceràmica a l’interior, indicant que transportaven aigua neta. Es creu que daten del segle XVIII, durant el procés d’urbanització del passeig.
Una visió global de la Rambla
Tal com ha explicat el director arqueològic del primer tram de les obres, Òscar Matas, a l’ACN, es tracta d’un procés de gran rellevància perquè mai s’havia fet una intervenció d’aquesta magnitud a la Rambla. “Ens permet tenir una visió global i això és molt positiu”, ha afirmat.
Plànols de les obres a la Rambla. Foto: Eli Don / ACN
En la mateixa línia, s’ha expressat el tècnic responsable del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Xavier Maese, que ha recordat que les possibles troballes estaven contemplades en la redacció del projecte. “Nosaltres ja vam fer un informe previ on s’explicava clarament que l’obra de la Rambla podia afectar uns quants elements arqueològics i, per tant, tothom ho tenia clar”, ha reivindicat.
Maese ha fet molt d’èmfasi en la dificultat d’aquestes obres en tractar-se d’un carrer molt emblemàtic i concorregut. “S’ha d’habilitar el pas de bombers, ambulàncies, vianants, cotxes… A més, pel que fa a la part purament arqueològica s’excava primer per un costat i després per l’altre, no es pot fer amb tota l’extensió sinó a trossets petits”, ha explicat. Una manera de treballar menys invasiva, però més lenta i feixuga. “Ens trobem una arqueologia molt escapçada que dificulta l’excavació per les preses d’espai i per la casuística de l’obra en general”, ha justificat Maese.
