“No es tracta d’anar contra el cotxe, sinó de no fer-lo servir a dins de les ciutats que estan contaminades”, diu un reputat investigador en contaminació atmosfèrica. Foto: ACN
La sostenibilitat no és ni una moda ni una tendència, sinó l’únic camí possible per millorar la qualitat de vida a les ciutats. N’hi ha prou amb consultar l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que estima en set milions les morts anuals al món a conseqüència de la contaminació. Per reduir aquest impacte, l’organisme ha rebaixat dràsticament el nivell de tolerància dels contaminants. I aquest sembla l’únic camí.
Per ser autènticament conscients de l’impacte que la contaminació té en el nostre organisme és vital entendre que no és un mal general abstracte i que no només afecta les vies respiratòries. La contaminació és un mal transversal.
Més malalties
Les ciutats modernes generen un ampli espectre de malalties, sobretot cardiovasculars. El doctor Jordi Bañeras, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron, és pioner a Catalunya en l’estudi de la relació entre els contaminants atmosfèrics i les malalties cardiovasculars. En un article publicat fa pocs mesos a Línia ja donava evidències d’aquest vincle: “Estudis duts a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona demostren que els dies que hi ha més contaminació atmosfèrica”, sobretot per partícules, “s’atenen més persones amb infarts de miocardi i, a més, aquests són més greus i letals”.
Per a Bañeras i molts altres experts, tot i que hi ha estudis en marxa per desenvolupar fàrmacs que disminueixin els contaminants del nostre organisme, el problema s’ha d’abordar des de l’origen: “Estratègies per disminuir el trànsit rodat i altres fonts de contaminació. Tu te’n beneficies, el món se’n beneficia”, escrivia el cardiòleg.
La ZBE de Barcelona ha reduït gairebé un 30% les emissions contaminants
Més dades científiques que posen en evidència l’impacte de la contaminació: en una recent entrevista, també publicada a Línia, Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua, i molt reconegut per les seves recerques en contaminació atmosfèrica, advertia que “en el transport urbà en superfície”, referint-se al vehicle privat, “necessitem mesures urgents i dràstiques, perquè portem un retard respecte a altres ciutats”. Querol no es referia a ciutats de referència com Estocolm, Hèlsinki o Londres, sinó a urbs molt més properes com ara Milà, Palerm o Roma, que “des del 2010-2015 han aplicat unes mesures molt més importants que les que estem prenent aquí en aquests moments”, al·legava. “Si volem ser una societat avançada”, sentenciava, “aquest problema l’hem de posar a la nostra agenda i demanar als polítics que el posin ben amunt i que apliquin les mesures que toquin”.
Partícules letals
Segons Querol, els dos contaminants crítics que més ens afecten i que “incompleixen de molt la legislació o els llindars que marca l’OMS” són les partícules en suspensió i l’òxid de nitrogen. Les partícules ultrafines o nanopartícules són elements més petits que un cabell humà que es barregen amb l’aire que respirem i arriben als pulmons i, després, al torrent sanguini. “Tenen un impacte molt gran en la salut, no només respiratòria sinó cardiovascular”, explicava l’investigador.
Un 70% de l’òxid de nitrogen que respira un barceloní ve dels vehicles
Quant a l’òxid de nitrogen, gas procedent dels processos de combustió, “l’àrea metropolitana està incomplint els límits i fins i tot està advertida de sanció pel Tribunal de Luxemburg”, remarcava Querol. “Un 70% de l’òxid de nitrogen que respira un barceloní ve dels vehicles, i d’aquest percentatge, el 95% està produït per vehicles dièsel anteriors al 2019”, afegia.
En definitiva, “a l’àrea metropolitana en tenim una concentració equivalent a fumar-nos dues cigarretes i mitja per persona al dia”, insistia l’investigador, i l’única solució passa per la construcció d’una alternativa sòlida: “No es tracta d’anar contra el cotxe, sinó de no fer-lo servir a dins de les ciutats que estan contaminades. Si les volem deixar més netes, les haurem de pacificar de vehicles”.
Aval a les ZBE
Per totes aquestes raons, entre les mesures més polèmiques, i alhora més efectives, hi ha la implantació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE). Segons un informe de l’Agència Europea de Medi Ambient publicat el novembre del 2021, la ZBE de les rondes de Barcelona –que inclou Barcelona, l’Hospitalet, Sant Adrià, Esplugues i Cornellà– ha reduït gairebé un 30% les emissions contaminants a la metròpoli.
Aquesta mesura, que comporta la restricció de la circulació dels vehicles més contaminants i s’ha aplicat progressivament a diferents vehicles segons l’etiqueta ambiental de la DGT, ha estat un gran avenç per accelerar el canvi de flota a la metròpoli. “L’establiment de la ZBE Rondes Barcelona, que es va activar l’1 de gener del 2020, ha reduït considerablement la circulació dels vehicles més contaminants: s’ha passat del 20% el 2017 a menys del 2% actualment”, segons l’informe.
La ZBE Rondes Barcelona va ser pionera a l’Estat i és un model de referència, especialment amb la nova Llei de canvi climàtic i transició energètica, que obliga els municipis de més de 50.000 habitants, i també els de més de 20.000 habitants que tenen problemes de qualitat de l’aire, a establir Zones de Baixes Emissions.
