Jordi Isern a la terrassa de la Racab. Foto: Línia La Rambla
El president de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts, Jordi Isern, és un astrofísic apassionat per la divulgació de la ciència i per la història d’aquesta institució. Il·lusionat, ens fa un recorregut per les instal·lacions d’un edifici de gran valor històric que roman apartat dels circuits turístics perquè continua sent un referent de la ciència a Catalunya. I per molts anys.
Reivindiquem molt els valors culturals de la Rambla, però la ciència també ha jugat un paper rellevant, oi?
És clar. Aquí on som, a la rambla dels Estudis, hi havia hagut una certa concentració d’escoles, per dir-ho d’alguna manera. I molta activitat intel·lectual. A la Rambla sempre hi ha hagut activitat científica, estudiants, intel·lectuals…
Quan comença tot això?
Després de la guerra de Successió la universitat estava a Cervera i la Junta de Comerç va començar a impulsar a Barcelona tota mena d’estudis i activitats. Hi va haver una reorganització del coneixement. És un dels motius pels quals es va fundar l’any 1764 la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts.
El coneixement s’obre pas…
Sí, estàvem en plena Il·lustració i la gent es va posar en acció. S’adquirien coneixements i s’havien de distribuir. Guardem un document del 1780 i escaig on el gran inquisidor espanyol autoritza els acadèmics a llegir en alguns llibres que estaven prohibits.
L’acadèmia també incloïa llavors els artistes?
Les arts que llavors estaven incloses en l’acadèmia era el que en diríem artesans. Els acadèmics anaven a fora, adquirien coneixements, els portaven aquí en forma de llibres i els artesans construïen els aparells que hi havia en aquests llibres. Encara en conservem alguns, com la primera càmera de fotos.
“La gent de fora és benvinguda, però l’acadèmia no està pensada per fer negoci”
La primera?
Quan es va inventar la fotografia a París alguns acadèmics hi van anar i van comprar una de les primeres càmeres, un daguerreotip, i van dur-lo. La primera foto que es va fer a Espanya va ser amb aquesta màquina.
I es pot veure aquesta foto?
La fotografia es va perdre perquè la van subhastar per pagar la màquina… Era una imatge del pla de Palau. En tenim alguna reproducció a l’acadèmia.
Què va passar quan va la universitat va tornar a la ciutat?
Tota aquesta feina es va anar compassant amb la universitat, però l’acadèmia va mantenir la seva influència. Fins al punt que la de l’acadèmia era l’hora de referència.
Què diu ara?
A Barcelona, antigament, cada barri tenia la seva hora. Havies de posar en hora el rellotge quan sorties del barri. Llavors es va proposar que s’unifiqués i es prengués com a referència la del rellotge que tenim a la façana.
Aquesta és l’hora exacta?
A dalt de l’edifici hi havia allò que en diuen un cercle meridià, una cúpula fixa amb un telescopi que seguia la direcció del meridià. Llavors, quan passaven les estrelles es calculava l’hora i s’actualitzava el rellotge. Per això la gent, històricament, venia a l’acadèmia a posar els rellotges en hora. I també els vaixells que portaven rellotges amb les hores internacionals venien aquí a ajustar-los.
L’Observatori Fabra és la nineta dels ulls de l’Acadèmia.
Sí, es va inaugurar el 1904 per poder continuar amb les observacions astronòmiques que ja no es podien fer des de la Rambla, quan es va instal·lar l’enllumenat elèctric. Des d’allà continuem fent recerca, sobretot en l’àmbit meteorològic, però volem que l’observatori també sigui un observatori metropolità per estudiar l’entorn.
Quin paper juga avui la Racab?
Nosaltres promovem la cultura científica amb cursos i conferències i volem ser un aparador de la ciència que es fa a Catalunya. Tothom està encantat de venir a la Rambla a fer una reunió. I també impulsem treball científic, però amb un altre ritme, més reflexiu, allunyat de la competència d’un centre de recerca.
És extraordinari que l’acadèmia conservi la seva essència…
Nosaltres necessitem diners perquè mantenir això costa una fortuna, però no volem que s’empleni de turistes. No perquè siguin turistes, perquè jo vaig a fer el turista… Senzillament, no és el nostre objectiu. La gent de fora és molt benvinguda, però això no està pensat fer negoci. Som una entitat sense ànim de lucre i intentem preservar un patrimoni i fer coses noves per la ciutat i per Catalunya.
